10
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
10:03h
Llevant, xaloc i migjorn; llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet ací els vuit vents del món, diu la dita popular. Però a la platja del Bogatell resulta que en bufa un novè. El públic fa silenci per ser partícip de la revelació. Ernest Maragall fa fins i tot una pausa dramàtica buscant expectació abans d'anunciar que aquest fenomen arran de mar que fa arraulir tothom dins de del seu abric s'anomena "vent republicà", desconegut fins ara a la ciutat de Barcelona.
Entre una xarxa de núvols prims translúcids i mentre el rosat del capvespre es fon amb el Mediterrani, l'alcaldable d'ERC recorda que fa un any i mig ell "estava a casa jubilat". I tan se val si algú al seu equip es posa les mans al cap. Enemic dels discursos enllaunats, prefereix la naturalitat d'exhibir que ell és el candidat més veterà de la campanya i assumir que el repte d'intentar ser alcalde de Barcelona ha estat sobrevingut. Fruit, com diu ell, d'una "excepcionalitat" que l'ha obligat a acceptar un bonus track en la seva trajectòria política.
"Sóc aquí per l'Oriol Junqueras i no el vull decebre", diu ras i curt. La seva família ha acabat acceptant amb una barreja de sorpresa, resignació i -també de vegades- enuig el seu retorn inesperat a la primera línia de la política. Ara, però, ja estan tots embarcats remant amb aquest vent que les urnes acabaran determinant si va prou de cara com per arribar al port desitjat. El mar de fons ja avisa que no serà fàcil, que arrabassar el timó a Colau no serà cosa d'aigües tranquil·les.
Míting amb flaire de paella i marisc, amb vaixells de vela resseguint l'horitzó i amb tota la cúpula d'ERC mirant cap a un escenari rere el qual els turistes circulen per la sorra. Maragall, vers lliure, és més de pa amb tomàquet i truita francesa i de circular amb moto elèctrica sense demanar gaire permís en una ciutat de la qual en coneix les entranyes perquè ja va ser regidor en els inicis de la seva carrera política.
El rellotge de sol bifilar amb lema de campanya
Fortuïtament -o potser no- el discurs de Maragall per inaugurar la cursa electoral és una coreografia amb el rellotge de sol bifilar que presideix l'espigó i amb una inscripció que podria ser un lema de campanya: Temps vertader. "El nostre temps és ara", proclama l'alcaldable sense veure la inscripció. El compte enrere pel 26 de maig està ja en marxa.
El novè vent bressola palmeres, aixeca sorra, fa voleiar cabells. També les pancartes amb què el públic participa de la posada en escena i que fan, sobre el paper, Maragall alcalde. Fa córrer també els núvols que cobreixen la platja del Bogatell de la foscor de la nit i motiva també cròniques periodístiques veloces il·luminades només pels llums de les guinguetes. El novè vent, que Maragall diu que és el republicà, vol ser aquell que bufi més fort.
.jpg)
Entre una xarxa de núvols prims translúcids i mentre el rosat del capvespre es fon amb el Mediterrani, l'alcaldable d'ERC recorda que fa un any i mig ell "estava a casa jubilat". I tan se val si algú al seu equip es posa les mans al cap. Enemic dels discursos enllaunats, prefereix la naturalitat d'exhibir que ell és el candidat més veterà de la campanya i assumir que el repte d'intentar ser alcalde de Barcelona ha estat sobrevingut. Fruit, com diu ell, d'una "excepcionalitat" que l'ha obligat a acceptar un bonus track en la seva trajectòria política.
"Sóc aquí per l'Oriol Junqueras i no el vull decebre", diu ras i curt. La seva família ha acabat acceptant amb una barreja de sorpresa, resignació i -també de vegades- enuig el seu retorn inesperat a la primera línia de la política. Ara, però, ja estan tots embarcats remant amb aquest vent que les urnes acabaran determinant si va prou de cara com per arribar al port desitjat. El mar de fons ja avisa que no serà fàcil, que arrabassar el timó a Colau no serà cosa d'aigües tranquil·les.
.@ERCbcn redueix les municipals a una dicotomia: o @ernestmaragall o @AdaColau. Ho explica @_Sara_Gonzalez_ des de la Platja del Bogatell https://t.co/8JvRRgV6zu#municipalscatpic.twitter.com/QgNSpe30xy
— NacióPolítica (@naciopolitica) May 9, 2019
Míting amb flaire de paella i marisc, amb vaixells de vela resseguint l'horitzó i amb tota la cúpula d'ERC mirant cap a un escenari rere el qual els turistes circulen per la sorra. Maragall, vers lliure, és més de pa amb tomàquet i truita francesa i de circular amb moto elèctrica sense demanar gaire permís en una ciutat de la qual en coneix les entranyes perquè ja va ser regidor en els inicis de la seva carrera política.
El rellotge de sol bifilar amb lema de campanya
Fortuïtament -o potser no- el discurs de Maragall per inaugurar la cursa electoral és una coreografia amb el rellotge de sol bifilar que presideix l'espigó i amb una inscripció que podria ser un lema de campanya: Temps vertader. "El nostre temps és ara", proclama l'alcaldable sense veure la inscripció. El compte enrere pel 26 de maig està ja en marxa.
El novè vent bressola palmeres, aixeca sorra, fa voleiar cabells. També les pancartes amb què el públic participa de la posada en escena i que fan, sobre el paper, Maragall alcalde. Fa córrer també els núvols que cobreixen la platja del Bogatell de la foscor de la nit i motiva també cròniques periodístiques veloces il·luminades només pels llums de les guinguetes. El novè vent, que Maragall diu que és el republicà, vol ser aquell que bufi més fort.
Ernest Maragall, durant el míting a la platja del Bogatell Foto: Marc Puig