09
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
20:39h
La Junta Electoral Central (JEC) ha rectificat la seva decisió inicial i ha permès la candidatura de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, a les eleccions europees del proper 26 de maig. Ha estat després de la resolució favorable del Tribunal Suprem i dels jutjats contenciosos aministratius de Madrid, i poques hores després que el Tribunal Constitucional (TC) hagi inadmès els recursos del PP i Ciutadans.
Segons tots els tribunals, no s'ha pogut vetar la candidatura perquè preval el dret de Puigdemont, així com el de Toni Comín i Clara Ponsatí, de ser elector i elegit, malgrat l'actual situació de "fugit de la justícia", arran de la causa de l'1-O. Concretament, el contenciós administratiu 2 de Madrid indicava que el fet de trobar-se en rebel·lia no impedia que cap dels tres exiliats poguessin ser candidats", i més quan el Suprem ja havia determinat que "la situació de rebel·lia no és causa d'inelegibilitat".
D'aquesta manera s'acaba la polèmica iniciada per la mateixa JEC quan va decidir vetar els tres candidats en una resolució que va comptar amb quatre vots particulars. Tots tres van recórrer la resolució a diferents tribunals contenciosos administratius, i en un primer moment la Fiscalia ja es va mostrar partidària que sí es poguessin presentar.
Els contenciosos, però, van traslladar la qüestió al Suprem, que la va retornar per no considerar-se competent en la qüestió, però subratllant que, si ho fos, optaria per deixar-los presentar. Després d'això, els tres tribunals del contenciós administratiu van decidir donar la raó als recurrents i tombar la decisió inicial de la JEC.
Ciutadans i PP van reaccionar a aquesta decisió recorrent-la davant del Tribunal Constitucional, que aquest matí ha decidit no admetre els recursos a tràmit. Ara, la Junta Electoral tanca el cercle rectificant la decisió inicial i admetent que Puigdemont, Comín i Ponsatí poden presentar-se a les eleccions europees
Segons tots els tribunals, no s'ha pogut vetar la candidatura perquè preval el dret de Puigdemont, així com el de Toni Comín i Clara Ponsatí, de ser elector i elegit, malgrat l'actual situació de "fugit de la justícia", arran de la causa de l'1-O. Concretament, el contenciós administratiu 2 de Madrid indicava que el fet de trobar-se en rebel·lia no impedia que cap dels tres exiliats poguessin ser candidats", i més quan el Suprem ja havia determinat que "la situació de rebel·lia no és causa d'inelegibilitat".
D'aquesta manera s'acaba la polèmica iniciada per la mateixa JEC quan va decidir vetar els tres candidats en una resolució que va comptar amb quatre vots particulars. Tots tres van recórrer la resolució a diferents tribunals contenciosos administratius, i en un primer moment la Fiscalia ja es va mostrar partidària que sí es poguessin presentar.
Els contenciosos, però, van traslladar la qüestió al Suprem, que la va retornar per no considerar-se competent en la qüestió, però subratllant que, si ho fos, optaria per deixar-los presentar. Després d'això, els tres tribunals del contenciós administratiu van decidir donar la raó als recurrents i tombar la decisió inicial de la JEC.
Ciutadans i PP van reaccionar a aquesta decisió recorrent-la davant del Tribunal Constitucional, que aquest matí ha decidit no admetre els recursos a tràmit. Ara, la Junta Electoral tanca el cercle rectificant la decisió inicial i admetent que Puigdemont, Comín i Ponsatí poden presentar-se a les eleccions europees