10
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
11:20h
Benvinguts a la batalla de Barcelona. Una batalla igualada, de desenllaç encara més incert que el 2015, quan Ada Colau va aconseguir l'alcaldia, per a sorpresa dels grans poders, polítics, econòmics i també mediàtics.
Els comuns firmarien calcar el que va projectar el baròmetre del CIS ara fa quatre anys, just abans de l'inici de la campanya. Aquella enquesta va assignar 11 regidors a Colau -exactament els que va aconseguir- i va fixar, amb precisió, un duel entre la líder de Barcelona en Comú i Xavier Trias. El resultat és conegut.
Aquest dijous també hi ha hagut baròmetre del CIS. Ha dibuixat un empat entre Colau i Ernest Maragall, el candidat escollit per Esquerra per tenir aspiracions reals de fer-se amb l'alcaldia de la capital. Ara mateix és difícil imaginar que, després del 26 de maig, una o l'altre no ocupin el despatx d'alcaldia. Elsa Artadi no sembla tenir el mateix ganxo electoral, la capacitat d'arrossegar suports de Manuel Valls s'endevina insuficient i s'intueix que Jaume Collboni no en tindrà prou amb l'impuls del PSOE.
La campanya serà, doncs, tant o més decisiva que la del 2015 per definir la llista més votada i per establir el repartiment de majories. Sabem que el pròxim govern de Barcelona haurà de ser almenys bicolor, perquè qui guanyi no ho farà més enllà dels 11 regidors, si hi arriba. Ara bé, no ho donem tot per fet. Es poden projectar aliances, però no estan escrites. La batalla de Barcelona tot just comença, i podria ser agra.