Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
eleccions municipals 2019

Les deu coses que potser no sabies d'Ernest Maragall, alcaldable d'ERC a Barcelona

Manté una excel·lent relació amb Laia Bonet, número dos de Jaume Collboni; en canvi, dirigents com Alfonso Guerra el treuen de polleguera

per Sara González, 19 de maig de 2019 a les 09:06 |
Ernest Maragall, en un míting de la Barceloneta | Marc Puig
Com a dirigent del PSC va ser regidor, conseller d'Educació i diputat al Parlament. A l'òrbita d'ERC, eurodiputat, diputat ras de nou, conseller d'Acció Exterior i, ara, alcaldable de Barcelona. Admet que la segona part del seu trajecte polític i vital ha estat inesperat, fruit de l'excepcionalitat. La trajectòria política d'Ernest Maragall (Barcelona, 1943) és llarga, en bona part ha anat en paral·lel a la del seu germà, Pasqual Maragall, i ha transitat per tres partits. Va ser cofundador del PSC a l'any 1978, va fundar Nova Esquerra Catalana l'any 2012 i ara és militant d'ERC. A continuació, les deu coses que potser no sabies del candidat republicà.

1. És net del poeta Joan Maragall i germà de Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat i exalcalde de Barcelona. Va estudiar a l'escola Virtèlia i va participar de la lluita antifranquista com a militant del Front Obrer de Catalunya. 


2. És llicenciat en Econòmiques i, abans de dedicar-se a la política, va treballar en el camp de la publicitat i el màrqueting. Abans de ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona, va desenvolupar tasques com a analista informàtic al consistori i com a economista. Va ser, de fet, el responsable de la informatització de la institució. 

3. Abans de manifestar les seves discrepàncies internes arran del procés sobiranista, havia format part del pinyol del PSC juntament amb els anomenats capitans del partit. Amb tot, qui l'ha conegut de prop destaca d'ell que sempre ha estat "un vers lliure" que ha dit el que pensava. Va ser una de les veus més dures amb els socis del tripartit. Tanmateix, també en destaquen la seva "solidaritat" amb els rivals polítics.

4. Amb Oriol Junqueras havia coincidit prèviament, però quan realment el va conèixer va ser durant les converses prèvies a crear la coalició de les europees del 2014 entre ERC i Nova Esquerra Catalana. Va anunciar que es feia militant d'ERC l'1 de maig del 2018.

5. Durant la seva llarga trajectòria política ha conegut molts dirigents de tots els partits, tant de Catalunya com d'Espanya. Però aquell que ha aconseguit treure'l més de polleguera admet que és Alfonso Guerra, amb qui ha coincidit per les respectives responsabilitats que han ostentat cadascun dins del socialisme català i espanyol. 


6. Quan se li pregunta amb quin dirigent constitucionalista manté una excel·lent relació, respon que Laia Bonet, actualment número dos de la candidatura de Jaume Collboni a Barcelona. Tots dos van coincidir al PSC, també en l'etapa del tripartit i al Parlament, i en algun moment van compartir -en part- la diagnosi de la situació de crisi interna que travessava la formació. 

7. Un dels pitjors moments de la seva trajectòria, a risc que -admet- "pugui sonar tòpic", va ser la ruptura amb el PSC. Després de més de tres dècades de militància i d'implicació en primera línia, no li va resultar personalment fàcil trencar els lligams. Entre els anys 2013 i 2014 molts dirigents que havien estat clau i militants del PSC van acabar escindits o estripant el carnet del partit. Ernest Maragall va ser un dels primers, abans del gran degoteig d'aquests dos anys. El van seguir exconsellers com Marina Geli o Montserrat Tura i exalcaldes com Joan Ignasi Elena. 

8. En les preferències a la cuina, no és de gaire complicacions. El seu plat preferit és el pa amb tomàquet i la truita francesa. 

9. Confessa una fòbia que té: acostar-se al límit dels penya-segats. Li produeix vertigen. Tampoc li agrada que s'hi acosti algú altre. "Recordo que em feia patir quan les nenes eren petites", admet. 

10. Quan vol desconnectar de la política, es relaxa escoltant música clàssica i veient esports a la televisió i llegint. La seva cançó preferida és la Chanson pour l'auvergnat de Georges Brassens i si li fan triar una pel·lícula, en recomana dues: La soledad del corredor de fondo i All that jazz. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació