ENTREVISTA

Núria Marín: «Si no tinc majoria absoluta, oferirem als comuns governar plegats a l'Hospitalet»

L'alcaldessa, que es presenta per tercera vegada, assegura que al 2020 arrencaran les obres del soterrament de les vies i que aconseguiran multiplicar per nou les zones verdes respecte fa 40 anys

per Sara González, L'Hospitalet de Llobregat, 11 de maig de 2019 a les 08:00 |

L'Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat més poblada a Catalunya, no ha conegut cap altre govern que no sigui del PSC. És, de fet, un dels grans bastions dels socialistes catalans. Fa 11 anys que Núria Marín (L'Hospitalet de Llobregat, 1963) n'és l'alcaldessa, després que a l'any 2008 prengués el relleu de Celestino Corbacho, ara número tres de Manuel Valls a Barcelona. Marín, puntal de de la cúpula del PSC comandada per Miquel Iceta i membre també de la direcció del PSOE, és la tercera vegada que es presenta com a candidata. La demoscòpia apunta que revalidarà folgadament el càrrec.


La incògnita és amb quina força i quines aliances en un mandat que serà clau per a un dels principals projectes de la ciutat: el soterrament de les vies del tren, cicatriu històrica que divideix la ciutat. Els darrers quatre anys ha governat en minoria amb 11 regidors i la incorporació de dos de no adscrits. En aquesta entrevista amb NacióDigital, tanca la porta a governar amb Ciutadans i assenyala els comuns com a socis preferents. 

- Aquesta ha estat un mandat en què han confluït dues situacions complexes: una població que encara pateix els estralls de la crisi i el moment més convuls del procés català. Quin balanç en fa?

- Són els dos fets que han marcat el mandat, un mandat dur en el qual, malgrat la situació complicada, hem acompanyat els ciutadans perquè tirin endavant amb aquesta situació. Hem fet una cosa que crec que s'ha de destacar: hem obtingut acords i pactes amb altres administracions que han fet que avui l'Hospitalet miri els propers quatre anys amb molta esperança que els grans projectes de ciutat finalment es puguin realitzar.

- Quan diu que han arribat a acords amb altres administracions es deu referir a govern espanyol i al de la Generalitat. Com és la seva relació amb el Govern de Quim Torra?


- És una relació correcta. Estem treballant amb les conselleries que porten temes que afecten els nostres veïns i veïnes, com ara educació i sanitat. I també política territorial per als temes d'infraestructures, posada en funcionament d'estacions de metro i tirar endavant un dels projectes estratègics de la ciutat com és el cluster biomèdic de Bellvitge, la transformació de la Gran Via i la possible arribada d'empreses del sector que puguin generar fins a 20.000 llocs de treball.

"El president Torra encara no ha vingut de visita institucional a la ciutat"

- Han notat algun canvi en la relació entre el Govern de Carles Puigdemont i el de Torra?

- Amb el president Puigdemont vam encetar una dinàmica molt diferent de la que hi havia amb la del Govern d'Artur Mas i vam ser capaços de parlar i de generar una taula de negociació bilateral. Crec que això ha estat molt positiu per determinats projectes que estaven aturats a la ciutat. I amb l'actual Govern hem fet una política més de continuisme. El president Torra encara no ha vingut de visita institucional a la ciutat. Sí que ha vingut a la Fira i hem coincidit en diferents esdeveniments, però no ha fet cap visita institucional, que va ser el que va fer Puigdemont quan va prendre possessió com a president de la Generalitat. Això va marcar i s'ha produït un cert canvi en la relació institucional.

- A què atribueix que encara no s'hagi produït una visita institucional del president de la Generalitat?

- Suposo que la seva agenda estarà complicada i no ha considerat que la segona ciutat de Catalunya sigui una prioritat.

- En aquestes municipals es presenten fins a 16 candidatures a l'Hospitalet, xifra rècord. La fragmentació és positiva des del punt de vista de la pluralitat, o no perquè complica la governabilitat?

- És fruit de la democràcia i de la possibilitat que qualsevol pensament o iniciativa política es pugui presentar a governar el seu ajuntament. Això en sí mateix és positiu. També és cert que, depèn de quin sigui el resultat d'aquestes eleccions, la governabilitat serà més senzilla o més complexa. Hem travessat moments diferents i en les darreres eleccions hi ha hagut més fragmentació. No és un tema de l'Hospitalet, és general, que té aspectes positius i negatius. Sigui quin sigui el resultat, estic disposada, amb totes les complexitats que calguin, a governar la ciutat i fer-ho desenvolupant projectes molt importants per als ciutadans i posant al centre de l'acció els veïns.

- En aquesta campanya electoral, el PSC de l'Hospitalet ha decidit que elimina els mítings clàssics.

- Eliminem el míting típic. Entenem que un míting no deixa de ser un espai en què hi ha unes persones que hi van, escolten, aplaudeixen en el millor dels casos, i se'n van. Com a alcaldessa, durant tot els anys que porto com a tal, estic escoltant els veïns. Cada setmana tinc reunions amb veïns de diferents barris i sectors simplement per escoltar què pensen, veure quins són els problemes que plantegen i intentar resoldre'ls i trobar solucions. És el que volem implementar en campanya: fem actes en què acollim la gent, els candidats del PSC ens dividim en diferents taules i tenim una bona estona de parlar i de dialogar i escoltar i prendre nota dels temes que hem de gestionar. És una experiència molt positiva en què tots sortim guanyant: els ciutadans perquè poden dir què pensen i els candidats perquè poden escoltar directament els veïns. Jo com a candidata a l'alcaldia també puc explicar aquells temes que considero importants però també tenir l'oportunitat d'interlocutar amb la gent, com faig cada dia.
 

Núria Marín fa 11 anys que és alcaldessa de l'Hospitalet. Foto: Marc Moliné


- Fa més de 20 anys que parlem del soterrament de les vies del tren, cicatriu que divideix físicament la ciutat. S'hi va comprometre Rajoy i s'hi ha compromès Sánchez. Veurem els primers moviments aquest any?

- Sí, estic convençuda que aquesta vegada sí. S'estan fent els projectes executius. Aquest és un projecte que canviaria radicalment una ciutat en la qual el que fan les vies és dividir els barris i en la qual el soterrament significarà la unió de la ciutat. Es passarà de sis quilòmetres de via de tren a 120.000 metres quadrats d'espai verd, d'unió, un espai que haurem de decidir entre tots. Estem treballant perquè, quan tinguem el projecte de soterrament, es faci un concurs internacional d'idees per decidir què fem amb aquest nou espai. És un projecte que ens il·lusiona, que hem vist moltes vegades que el teníem a tocar però que no es concretava i ara sí que veiem que ja no és simplement una reivindicació ,sinó que serà ben aviat una realitat.
 
"Tenim el compromís que el projecte del soterrament de les vies el tindrem aquest any i que al 2020 podrem començar les licitacions i les obres"
- Tenen el compromís del president Sánchez que el soterrament començarà aquest any?

- Sí. Tenim el compromís que el projecte el tindrem aquest any i que al 2020 podrem començar les licitacions i les obres.

- Està supeditat a l'aprovació dels pressupostos estatals?

- Està previst en el pressupost d'Adif. Per tant, crec que no hi haurà problema per tirar-lo endavant.

- Un dels grans problemes és el preu de lloguer. Han pujat a Barcelona, han pujat a l'Hospitalet i a tota l'àrea metropolitana. És partidària de regular per llei els preus?

- Sóc partidària de què entenguem l'habitatge com un problema d'aquesta societat que hem de resoldre tots plegats. No el podem resoldre des de l'àmbit local exclusivament, ni tampoc des de l'àmbit de l'Estat exclusivament o l'àmbit autonòmic. Ens hem de posar tots a treballar en la mateixa direcció des d'un punt de vista jurídic i tècnic per trobar el model i generar la possibilitat que els ciutadans puguin accedir a un habitatge digne. No podem enganyar els veïns, hem de dir la veritat: des de l'administració local podem posar en marxa determinades polítiques, però no resoldrem el problema de l'habitatge si no treballem plegats.

"Val la pena que en temes que són delicats i afecten els ciutadans, com l'habitatge, diguem la veritat. Des de l'àmbit local som els que menys competències tenim en aquesta matèria"
- Quan diu que no es pot enganyar la ciutadania, està suggerint que hi ha algun alcalde que potser ho fa?

- No em preocupo del que diuen altres alcaldes o candidats. Penso que val la pena que en aquests temes que són delicats i afecten els ciutadans diguem la veritat. Des de l'àmbit local som els que menys competències tenim en aquesta matèria. Hem de fer que qui les té, que és l'Estat i la Generalitat, gestionin i governin aquesta situació i els ajuntaments, com sempre, col·laborem i treballem en la mateixa direcció.

- Però vostè és partidària de regular per llei els preus del lloguer per controlar el mercat?

- Si això forma part no d'una dinàmica puntual sinó de tot un conjunt de mesures, tot es pot parlar i tot és possible. Però jo crec que és un tema tan complex i un problema que té tants aspectes diferents, que tot s'ha d'alinear en una direcció.
 

És la tercera vegada que Marín es presenta a unes eleccions municipals. Foto: Marc Moliné


- Comparteix la mesura de Colau de reservar el 30% de noves promocions per a habitatge social?

- Nosaltres no l'hem aplicat i entenem que forma part del mateix que estic dient. Amb la qüestió de l'habitatge no podem anar prenent mesures individuals per part d'una administració. Hem de treballar plegats i la Generalitat té molt a dir en matèria d'habitatge i el ministeri de Foment també. Més que posar titulars, hem de treballar plegats de debò, alinear una política que puguem oferir clarament als ciutadans i, a partir d'aquí, posar-hi fil a l'agulla.

- Sent la ciutat amb més densitat de població d'Europa, hauria de ser una prioritat els espais verds per combatre l'efecte ciutat-formigó?

- És evident que fa 40 anys, quan van començar els ajuntaments democràtics, aquesta era una ciutat dormitori, una ciutat suburbi on no va haver-hi cap planificació. Als anys 60 hi havia 120.000 habitants i als 70 es va duplicar la població i vam passar a 240.000. Una barbaritat, sense planificació, sense equipaments, sense zones verdes i sense res. En aquests 40 anys hem transformat l'Hospitalet en una ciutat molt diferent. Avui és una ciutat emergent, rica des d'un punt de vista cultural, diversa. Però encara té problemes que venen d'aquella herència. Un d'ells, la manca d'espais públics i d'espais verds. Amb el soterrament de les vies aconseguirem 120.000 metres quadrats. Amb un altre projecte molt potent que estem treballant amb la Generalitat, que és el parc biomèdic de Bellvitge, i la generació de tot un espai lliure a la zona de Can Trabal, amb 30 hectàrees de nou parc, aconseguirem multiplicar per nou les zones verdes de l'Hospitalet respecte fa 40 anys. Probablement encara són insuficients, però hem treballat de valent per tenir aquests espais perquè la gent o hagi de marxar, com vaig haver de fer jo quan era petita, que vaig marxar del meu barri perquè no hi havia zones verdes. Avui tots els barris de la ciutat en tenen, algunes més àmplies i d'altres més petites, però volem que tothom les pugui gaudir.
 
"Aconseguirem multiplicar per nou les zones verdes de l'Hospitalet respecte fa 40 anys"
- Un dels seus cavalls de batalla és aconseguir que l'Hospitalet no fos una ciutat dormitori fent-la epicentre de grans esdeveniments com el Mobile. Ha aconseguit fer-se forat com a ciutat turística i econòmica?

- És una realitat. Hem analitzat el número d'assalariats que tenim a la ciutat, i hem aconseguit una xifra rècord, que són 100.000. Hem passat de sortir de l'Hospitalet per anar a treballar a ciutats del nostre entorn, a què en aquests moments puguem viure i treballar a l'Hospitalet i que també puguem oferir a ciutadans del nostre entorn oportunitat de trobar feina. Ho hem aconseguit amb molt d'esforç però també ens hem obert a nous sectors com el turístic. Fa 15 anys no hi havia cap hotel a la ciutat. Avui el turisme és el tercer sector econòmic de l'Hospitalet i genera 5.000 llocs de treball. Crèiem, quan va començar la crisi, que el sector del turisme podia generar oportunitats. Alguns ens miraven de reüll i se'n reien perquè pensaven que no seria possible i ho hem aconseguit.

- L'any 2015 vostè va ser molt bel·ligerant davant d'unes declaracions de Pablo Iglesias que feien referència a la "Catalunya de l'extraradi" i va reivindicar la centralitat de l'Hospitalet. S'ha aconseguit trencar aquest estigma?

- Crec que sí. També és cert que pot haver-hi persones que desconeguin quina és la realitat de l'Hospitalet, de Barcelona i de l'àrea metropolitana i quin és el paper que cadascun de nosaltres juguem. L'Hospitalet és una ciutat que ha fet un gir, un canvi radical, un gran treball perquè tots ens hem alineat en una direcció i governs d'esquerres, ciutadania, entitats, sindicats i empreses orientar-nos en una direcció i generar oportunitats de present i de futur. Ens estimem la ciutat. Jo he nascut i viscut a l'Hospitalet i l'estimo. Sé que és una ciutat difícil i complexa i que ningú ens regala res, però que quan ens posem a treballar ho aconseguim. Em fa molta pena quan sento aquestes afirmacions despectives moltes vegades per desconeixement sobre una ciutat que ha fet un canvi radical i que s'ha guanyat ser una ciutat central de l'àrea metropolitana i que aporta moltes coses positives.
 
"En una situació de crisi econòmica a la qual hem afegit una crisi territorial i un procés que ha estat molt traumàtic per a la població, el dia a dia i el treball de l'educació, la salut i altres qüestions que depenen de la Generalitat, han estat molt paralitzades perquè hi ha hagut un desgovern"
- Ada Colau ha acusat el Govern d'haver-se relaxat en les polítiques de seguretat per interessos partidistes. Ho comparteix?

- Entenc que estem en un moment electoral i que qualsevol afirmació es pot interpretar de forma inadequada, però és cert que, per part de la Generalitat, en moltes polítiques hi ha hagut una relaxació general. La Generalitat, des de la meva perspectiva i com a alcaldessa, crec que podria haver fet moltes més coses a l'Hospitalet i a la resta de ciutats del nostre entorn si no hagués estat tan distreta en altres qüestions. La seguretat, l'educació, la sanitat, la dependència són temes prou rellevants com perquè, hi hagi o no eleccions, la Generalitat i cadascuna de les institucions, treballem en la direcció adequada.

- Està dient que el procés i el conflicte amb Catalunya ha anat en detriment de la governabilitat?

- Evidentment. Aquesta qüestió ha fet que molts departaments de la Generalitat no hagin fet realment la feina necessària i que esperàvem. En una situació de crisi econòmica a la qual hem afegit una crisi territorial i un procés que ha estat molt traumàtic per a la població, el dia a dia i el treball de l'educació, la salut i altres qüestions que depenen de la Generalitat, han estat molt paralitzades perquè hi ha hagut un desgovern. Això no ha estat en absolut positiu.
 

Núria Marín és també membre de la direcció del PSC i del PSOE. Foto: Marc Moliné


- Estem en una època on les majories absolutes són difícils i, per tant, les aliances són clau. Amb qui prefereix governar?

- Quan preguntem als ciutadans de l'Hospitalet com se senten, majoritàriament diuen que de centre-esquerra. Per tant, majoritàriament, i així ho hem vist en les darreres eleccions generals, hi ha hagut un suport majoritari a partits de centre-esquerra. És el que penso que passarà en aquestes eleccions municipals el 26 de maig. Confio en tenir un bon resultat i poder governar amb màxima celeritat en benefici dels projectes que estan en aquests moments a tocar i que necessiten un impuls: soterrament de les vies, tenim un projecte molt potent a la zona nord amb una nova plaça Europa a Can Rigal, volem desenvolupar projectes d'accessibilitat, de fer una escola bressol a cadascun dels barris... Tot això requereix un impuls per part d'un govern sòlid i fort. Espero obtenir la confiança dels ciutadans. Si no tinc aquesta força d'una majoria absoluta, sembla raonable que a la primera força que puguem oferir aquesta possibilitat sigui la que ha governat amb nosaltres molts anys que és als companys d'EUiA, els comuns actuals. Aquest serà el primer oferiment. Sempre ho hem fet, i en alguns casos que no necessitàvem els seus vots ho hem aconseguit. En aquest últim mandat en què ho necessitàvem i haguéssim pogut treballar junts ells no van voler, però en el proper mandat ho tornarem a intentar si és necessari.

- Dona per descartada, doncs, una aliança amb Ciutadans?

- Sí. Amb aquest plantejament, sí. La ciutadania decidirà amb els seus vots quines són les prioritats que té i sempre he confiat en la intel·ligència col·lectiva dels nostres veïns i confio que tornarem a obtenir un bon resultat per poder governar de forma intensa i forta a la ciutat.

- En un moment de creixement de l'extrema dreta, li preocupa que Vox aconsegueixi representació a l'Ajuntament?

- No m'agradaria perquè penso que és una formació política que va en contra del que representa aquesta ciutat, una ciutat de convivència, de treballar plegats. Tot el que té a veure amb la divisió i la fracturació a mi no m'agrada. Confio en la intel·ligència dels ciutadans de l'Hospitalet.
 
[sobre Celestino Corbacho a la candidatura de Valls]: "Em sorprèn. Però és la seva decisió i no entraré a valorar decisions personals"
- Celestino Corbacho va governar l'Hospitalet durant 14 anys amb les sigles del PSC. Què pensa quan el veu ara de número tres de Manuel Valls?

- Em sorprèn. Però és la seva decisió i no entraré a valorar decisions personals.

- La sorprèn, però ho comprèn?

- Em sorprèn.

- L'1 d'octubre del 2017, vostè va ser protagonista per haver-se adreçat a la Policia Nacional i demanar-li que deixés de carregar contra els ciutadans que havien anat a votar. Què pensa de les declaracions que alguns agents policials han fet al judici al Tribunal Suprem?

- Recordo aquell dia i la tensió que es va produir a Catalunya i a la nostra ciutat. La meva presència, per qui em conegui, no li sorprendrà. Jo sóc l'alcaldessa de tots i de totes, m'agrada sentir l'opinió de tothom. Vaig actuar amb el criteri de defensar un conjunt de persones que estaven exercint un anhel que es va expressar aquell dia i que tothom sap que jo no comparteixo, però que podia entendre perfectament. Vaig anar-hi per defensar els meus veïns i ciutadans que estaven patint una situació molt desagradable i que no hi havia cap explicació perquè es produís a l'Hospitalet. Vaig demanar a la Policia Nacional que sortís de la ciutat i deixessin tranquils els meus veïns.
 

Núria Marín, durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Marc Moliné


- És un error que l'1-O hagi acabat en un judici al Tribunal Suprem?

Els errors van ser anteriors a l'1-O. Aquella situació probablement no s'hauria d'haver produït d'aquella manera perquè el problema existia de molt abans i ningú havia pres decisions per resoldre el problema. Mariano Rajoy i el PP van mirar cap a una altra banda en comptes d'intentar governar el problema i, per part de la Generalitat, es va mantenir una actitud que tampoc ajudava a resoldre la qüestió. Era una situació molt absurda en què van trobar en la via judicial una via d'escapament per resoldre un conflicte que era polític i que només des de la política es pot resoldre. Ho hem dit i jo ho he dit personalment en moltes ocasions, i per activa i per passiva, que els problemes polítics només es poden resoldre amb política i judicialitzar la política és absurd, no ens condueix a resoldre la situació. Així ho veiem: s'està fent el judici, però el problema encara continua.

- Pedro Sánchez té ara quatre anys de legislatura per davant. Han de ser els definitius per resoldre el conflicte amb Catalunya?

- És una oportunitat. Hem tingut deu mesos en què es va iniciar un intent de diàleg, per diferents motius aquest diàleg es va trencar o es va fer un parèntesi. Ara hi ha una nova oportunitat i espero i desitjo que, en benefici de tots, que les oportunitats les aprofitem i puguem resoldre un problema que és polític i que només des de la política es pot resoldre i respectant també, s'ha de dir, les regles del joc.

"Hem tingut deu mesos en què es va iniciar un intent de diàleg, per diferents motius aquest diàleg es va trencar o es va fer un parèntesi. Ara hi ha una nova oportunitat"

- Que es mantingui el "no és no" al referèndum ajuda o no a resoldre el conflicte?

- Jo crec que s'ha de parlar i veure que hi ha unes regles de joc que són les que ens hem dotat entre tots i que si no ens agraden les podem canviar. Però les hem de caviar de forma i manera com està previst. Hem de ser capaços de seure, de parlar, de discutir i d'intentar arribar a algun tipus d'acord. Sé que hi ha algunes formacions que no volen ni sentir a parlar de diàleg, però crec que la ciutadania ens aboca al diàleg i a que trobem punts d'acord i una solució a un problema que existeix i que hem de superar.

- Estem en plenes negociacions de la governabilitat d'Espanya. Pedro Sánchez ha fet una primera ronda de contactes amb els principals líders dels partits estatals. Però creu que Esquerra hauria de ser un interlocutor vàlid per a la governabilitat?

- Pedro Sánchez ha demostrat que sap perfectament gestionar els tempos en política. Aquesta qüestió l'ha de gestionar ell i, en tot cas, confio plenament que ho farà bé i arribarem a governar de la forma que els ciutadans ens han dit a les urnes i que superarem amb ell molts problemes que tenim en aquests moments.

- A Catalunya i a Espanya, segueix sent difícil ser dona i alcaldessa?

- Probablement és més fàcil ser dona i alcaldessa avui que fa 50 anys, i probablement és avui més difícil que d'aquí deu. Anem pel bon camí però hi ha molt de camí per recórrer.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació