09
de maig
del
2019
Actualitzat
a la
13:03h
La Fiscalia del Tribunal Suprem s'oposa al fet que els presos polítics que van resultat elegits com a candidats al Congrés -Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Josep Rull- i al Senat -Raül Romeva- puguin agafar l'acta en les respectives sessions constitutives del dia 21 de maig, tal com van sol·licitar aquest dimecres els seus advocats, Jordi Pina i Andreu Van den Eynde, en un escrit al Tribunal Suprem. El ministeri fiscal també s'oposa al suplicatori, entenent que el judici està a punt d'acabar i que no es vulneren els seus drets.
La Fiscalia, que no es pronuncia sobre si el 21 de maig han de sortir de la presó per anar presencialment a les sessions constitutives, entén, segons consta en la seva interlocutòria, que la presó provisional "compleix" amb la finalitat "constitucionalment legítima de conjurar el risc de fuga i evitar les negatives conseqüències que això comportaria" sobre la causa. I per aquest fet, i tenint en compte que el judici està ja en la fase final, considera que la presó "és proporcionada i no vulnera el dret a la participació política dels acusats".
De fet, segons argumenta, la decisió dels presos electes de presentar-se com a candidats i d'haver resultat elegits ja és, segons el ministeri públic, una "manifestació d'aquest dret essencial" i una "mostra" que els acusats en gaudeixen. Així doncs, només es veurien vulnerats els seus drets en cas que això fos "incompatible" amb la situació de presó provisional que, segons diu, "en aquest moment afecta els acusats".
El ministeri públic també precisa que la mesura de presó provisional va ser acordada abans de la seva presentació com a candidats, de manera que els acusats eren "perfectament conscients" que el seu dret de participació política "estava ja condicionat" per aquesta mesura cautelar. I per tant, diuen els fiscals, això no es pot entendre com una "restricció il·legítima" del seu dret, sinó com una "restricció legítima, fundada, raonada, proporcionada i adequada a les circumstàncies del procés", perquè ometre qualsevol acusat del procés judicial provocaria "perjudicis irreparables" per a l'administració de justícia: no només suspendria la vista oral, sinó que obligaria a celebrar-la de nou, de forma integral.
Sobre els suplicatori, els fiscals consideren que aquesta figura legal que protegeix els representants polítics d'accions penals hauria de tenir "caràcter previ a la inculpació o el processament" i, per tant, aplicar-la ara suposaria una "ingerència" al poder judicial.
Els presos sol·liciten al Suprem la seva llibertat
En el seu escrit, els advocats demanaven que el tribunal fes els tràmits oportuns i demanés autorització a les Corts espanyoles (un tràmit conegut com a suplicatori) per continuar amb el procés judicial contra els presos electes, com regula la Constitució i la llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim). Alhora sol·licitaven la seva llibertat per poder assolir els seus càrrecs "en plenes garanties i amb total independència", i plantejaven al Suprem de quina manera pretenia emparar els seus drets de representació política.
A banda de la Fiscalia, també s'han de posicionar sobre la petició les altres dues acusacions del judici de l'1-O (Advocacia de l'Estat i l'acusació popular de Vox). A partir d'aquí, els set magistrats del tribunal de la sala segona del Suprem –presidits per Manuel Marchena- hauran de decidir què fan i si decreten la llibertat o només donen un permís específic per excarcerar-los per assistir al ple de constitució de Congrés i Senat el 21 de maig. A l'abril, el tribunal ja va rebutjar una petició de llibertat de tots cinc (i també de Forn) per poder fer campanya.
Un tràmit presencial pel qual el Congrés ja treballa
El tràmit d'acatar la Constitució, que està previst per al 21 de maig, només es pot fer presencialment. Més enllà d'això, el Suprem té l'opció d'impedir que puguin fer activitat parlamentària si aplica el mateix article de la llei (384 bis) que ja va fer al Parlament per suspendre de funcions els polítics empresonats.
Per la seva part, el Suprem no ha assenyalat cap sessió de judici per dimarts 21 de maig, segons consta al calendari de vistes fet públic. Fonts del tribunal van avançar que no posarien traves perquè els diputats escollits fessin aquests tràmits, ja que la llei "ho deixa ben clar".
A més, el Congrés ja treballa per un protocol de seguretat perquè els presos electes prenguin possessió del càrrec. La presidència de la cambra i la policia espanyola coordinen com es farà el trasllat i com serà la vigilància un cop arribin al Congrés. La Guàrdia Civil farà el trasllat des de Soto del Real als calabossos de l'Audiència Nacional, on hi haurà un canvi de custòdia. A partir d'allà, serà la Policia Nacional l'encarregada de portar-los amb els furgons fins a la comissaria que hi ha al Congrés (per carrer Zorrilla), i també fins al Senat en el cas de Raül Romeva (ERC). Des d'allà, haurien de pujar amb ascensor fins a l'hemicicle. Fonts policials recorden que el protocol és que vagin emmanillats dins dels vehEn principi, els presos anirien sense emmanillar dins de l'edifici, tot i que hi hauria agents de paisà pels passadissos.
És la mateixa situació que es viu els dies de judici al Suprem, on els nou presos van per dins del tribunal sense emmanillar. La Mesa també haurà de concretar si se'ls marcarà un lloc concret per seure dins l'hemicicle o podran fer-ho on vulguin amb el seu grup parlamentari.icles. Un cop dins, l'actuació dependrà del que decideixi la Mesa del Congrés, apunten les mateixes fonts. Tindrà un paper clau la presidència del Congrés, que exerceix en funcions Ana Pastor.
Obligatori acatar la Constitució en persona
Si el Suprem autoritza la seva sortida, els presos podran assistir el proper 21 de maig a la sessió de constitució del Congrés i pujar a l'estrada de la cambra baixa per jurar o prometre (ni que sigui per imperatiu legal) acatar la Constitució.
Segons fonts del Congrés, però, abans caldrà que vagin a la junta electoral provincial corresponent a buscar l'acta conforme són diputats electes i portar-la al Congrés. També hauran d'aportar documents i fer la declaració d'activitats. Uns tràmits, però, que no és obligatori que facin personalment ells i que poden delegar.
Ara bé, sí que estan obligats a anar a la sessió plenària a acatar la Constitució. Les mateixes fonts apunten que si no ho fan no completen els tràmits i, per tant, no poden exercir plenament les funcions de diputat i, entre d'altres, ni cobrarien ni podrien votar ni participar en les deliberacions.
El Suprem també haurà de decidir si els permet articular la seva participació en les votacions ja que el reglament del Congrés és molt restrictiu, i només permet el vot a distància en cas de malalties que impedeixen el desplaçament, baixes de maternitat o lactància.
Possibilitat de suspendre'ls de funcions
El tribunal presidit per Manuel Marchena té sobre la taula la possibilitat de repetir l'estratègia que ja va aplicar al Parlament per suspendre els diputats processats. En aquella ocasió ho va fer en base a l'article 384bis de la Llei d'enjudiciament criminal (Lecrim), que determina la suspensió de l'exercici de càrrec públic per a processats amb presó preventiva decretada per delicte de rebel·lió.
En aquella ocasió, la suspensió va arribar quan ja eren diputats al Parlament i se'ls va aplicar un cop el magistrat que instruïa la causa, Pablo Llarena, els va processar i deixar a les portes del judici. Es va produir el juliol de 2018 i, llavors, la suspensió també afectava Carles Puigdemont i Toni Comín.
Segons avança El Periódico, el Suprem té clar que comunicarà tant al Congrés com al Senat que regeix l'article 384bis i que, per tant, les dues cambres han de fer com el Parlament i suspendre de funcions Sànchez, Rull, Turull, Junqueras i Romeva. Per tant, el tribunal impediria que exerceixin la seva activitat.
La Fiscalia, que no es pronuncia sobre si el 21 de maig han de sortir de la presó per anar presencialment a les sessions constitutives, entén, segons consta en la seva interlocutòria, que la presó provisional "compleix" amb la finalitat "constitucionalment legítima de conjurar el risc de fuga i evitar les negatives conseqüències que això comportaria" sobre la causa. I per aquest fet, i tenint en compte que el judici està ja en la fase final, considera que la presó "és proporcionada i no vulnera el dret a la participació política dels acusats".
De fet, segons argumenta, la decisió dels presos electes de presentar-se com a candidats i d'haver resultat elegits ja és, segons el ministeri públic, una "manifestació d'aquest dret essencial" i una "mostra" que els acusats en gaudeixen. Així doncs, només es veurien vulnerats els seus drets en cas que això fos "incompatible" amb la situació de presó provisional que, segons diu, "en aquest moment afecta els acusats".
El ministeri públic també precisa que la mesura de presó provisional va ser acordada abans de la seva presentació com a candidats, de manera que els acusats eren "perfectament conscients" que el seu dret de participació política "estava ja condicionat" per aquesta mesura cautelar. I per tant, diuen els fiscals, això no es pot entendre com una "restricció il·legítima" del seu dret, sinó com una "restricció legítima, fundada, raonada, proporcionada i adequada a les circumstàncies del procés", perquè ometre qualsevol acusat del procés judicial provocaria "perjudicis irreparables" per a l'administració de justícia: no només suspendria la vista oral, sinó que obligaria a celebrar-la de nou, de forma integral.
Sobre els suplicatori, els fiscals consideren que aquesta figura legal que protegeix els representants polítics d'accions penals hauria de tenir "caràcter previ a la inculpació o el processament" i, per tant, aplicar-la ara suposaria una "ingerència" al poder judicial.
Els presos sol·liciten al Suprem la seva llibertat
En el seu escrit, els advocats demanaven que el tribunal fes els tràmits oportuns i demanés autorització a les Corts espanyoles (un tràmit conegut com a suplicatori) per continuar amb el procés judicial contra els presos electes, com regula la Constitució i la llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim). Alhora sol·licitaven la seva llibertat per poder assolir els seus càrrecs "en plenes garanties i amb total independència", i plantejaven al Suprem de quina manera pretenia emparar els seus drets de representació política.
A banda de la Fiscalia, també s'han de posicionar sobre la petició les altres dues acusacions del judici de l'1-O (Advocacia de l'Estat i l'acusació popular de Vox). A partir d'aquí, els set magistrats del tribunal de la sala segona del Suprem –presidits per Manuel Marchena- hauran de decidir què fan i si decreten la llibertat o només donen un permís específic per excarcerar-los per assistir al ple de constitució de Congrés i Senat el 21 de maig. A l'abril, el tribunal ja va rebutjar una petició de llibertat de tots cinc (i també de Forn) per poder fer campanya.
Un tràmit presencial pel qual el Congrés ja treballa
El tràmit d'acatar la Constitució, que està previst per al 21 de maig, només es pot fer presencialment. Més enllà d'això, el Suprem té l'opció d'impedir que puguin fer activitat parlamentària si aplica el mateix article de la llei (384 bis) que ja va fer al Parlament per suspendre de funcions els polítics empresonats.
Per la seva part, el Suprem no ha assenyalat cap sessió de judici per dimarts 21 de maig, segons consta al calendari de vistes fet públic. Fonts del tribunal van avançar que no posarien traves perquè els diputats escollits fessin aquests tràmits, ja que la llei "ho deixa ben clar".
A més, el Congrés ja treballa per un protocol de seguretat perquè els presos electes prenguin possessió del càrrec. La presidència de la cambra i la policia espanyola coordinen com es farà el trasllat i com serà la vigilància un cop arribin al Congrés. La Guàrdia Civil farà el trasllat des de Soto del Real als calabossos de l'Audiència Nacional, on hi haurà un canvi de custòdia. A partir d'allà, serà la Policia Nacional l'encarregada de portar-los amb els furgons fins a la comissaria que hi ha al Congrés (per carrer Zorrilla), i també fins al Senat en el cas de Raül Romeva (ERC). Des d'allà, haurien de pujar amb ascensor fins a l'hemicicle. Fonts policials recorden que el protocol és que vagin emmanillats dins dels vehEn principi, els presos anirien sense emmanillar dins de l'edifici, tot i que hi hauria agents de paisà pels passadissos.
És la mateixa situació que es viu els dies de judici al Suprem, on els nou presos van per dins del tribunal sense emmanillar. La Mesa també haurà de concretar si se'ls marcarà un lloc concret per seure dins l'hemicicle o podran fer-ho on vulguin amb el seu grup parlamentari.icles. Un cop dins, l'actuació dependrà del que decideixi la Mesa del Congrés, apunten les mateixes fonts. Tindrà un paper clau la presidència del Congrés, que exerceix en funcions Ana Pastor.
Obligatori acatar la Constitució en persona
Si el Suprem autoritza la seva sortida, els presos podran assistir el proper 21 de maig a la sessió de constitució del Congrés i pujar a l'estrada de la cambra baixa per jurar o prometre (ni que sigui per imperatiu legal) acatar la Constitució.
Segons fonts del Congrés, però, abans caldrà que vagin a la junta electoral provincial corresponent a buscar l'acta conforme són diputats electes i portar-la al Congrés. També hauran d'aportar documents i fer la declaració d'activitats. Uns tràmits, però, que no és obligatori que facin personalment ells i que poden delegar.
Ara bé, sí que estan obligats a anar a la sessió plenària a acatar la Constitució. Les mateixes fonts apunten que si no ho fan no completen els tràmits i, per tant, no poden exercir plenament les funcions de diputat i, entre d'altres, ni cobrarien ni podrien votar ni participar en les deliberacions.
El Suprem també haurà de decidir si els permet articular la seva participació en les votacions ja que el reglament del Congrés és molt restrictiu, i només permet el vot a distància en cas de malalties que impedeixen el desplaçament, baixes de maternitat o lactància.
Possibilitat de suspendre'ls de funcions
El tribunal presidit per Manuel Marchena té sobre la taula la possibilitat de repetir l'estratègia que ja va aplicar al Parlament per suspendre els diputats processats. En aquella ocasió ho va fer en base a l'article 384bis de la Llei d'enjudiciament criminal (Lecrim), que determina la suspensió de l'exercici de càrrec públic per a processats amb presó preventiva decretada per delicte de rebel·lió.
En aquella ocasió, la suspensió va arribar quan ja eren diputats al Parlament i se'ls va aplicar un cop el magistrat que instruïa la causa, Pablo Llarena, els va processar i deixar a les portes del judici. Es va produir el juliol de 2018 i, llavors, la suspensió també afectava Carles Puigdemont i Toni Comín.
Segons avança El Periódico, el Suprem té clar que comunicarà tant al Congrés com al Senat que regeix l'article 384bis i que, per tant, les dues cambres han de fer com el Parlament i suspendre de funcions Sànchez, Rull, Turull, Junqueras i Romeva. Per tant, el tribunal impediria que exerceixin la seva activitat.
Interlocutòria de la Fiscal... by on Scribd