Lluís Puig: «M'agradaria que algun dia el PSC a Terrassa es penedeixi d'haver donat suport al 155»

Lluís Puig Gordi (Terrassa 1959), exconseller de cultura, viu a Brussel·les des del mes de novembre del 2017. Va entrar en política l'octubre del 2016 i es descriu com una persona d'esperit lliure, independent i un punt llibertari. Defensa que "cal fer les coses diferents amb més unitat i transversalitat que mai".

Actualment és el responsable d'acció cultural i difusió del Consell per la República i el candidat a l'alcaldia de Terrassa per Junts per Catalunya. En una entrevista des de Brussel·les amb NacióDigital, Puig assegura que a l'exili les distàncies entre partits són més curtes i que el seu objectiu a Terrassa és treballar amb "unitat i diàleg". Demana al PSC de Terrassa que es penedeixi per haver donat suport a l'article 155 i assegura que si no pot, deixarà l'acta de regidor.

- Per què es presenta com a candidat a l'alcaldia de Terrassa?

- Faig la mateixa que reflexió que vaig fer el 21-D del 2017 quan em vaig presentar com a diputat per la demarcació de Girona o el mes passat com a candidat al Senat. El fet d'estar en un exili sense coneixements previs d'aquest exili que ens toca viure. Estem vivint un exili molt diferent dels històrics quan volia dir desconnexió i oblit. Ara és tot el contrari, ens hem de fer veure i hem de donar veu a l'exili. Per mi presentar-me a les diferents conteses electorals ha estat amb l'ànim de donar cara i amplificar la veu de tots els represaliats, els que estem a l'exili, els empresonats i els querellats. Les campanyes electorals són una ocasió d'or perquè fer visible l'anormalitat quan a escala real és tan normal viure a Brussel·les.

- Li van proposar des de Terrassa ser l'alcaldable o ho va demanar vostè?

- El primer objectiu era treballar per convèncer que l'empresonat Josep Rull liderés la llista. Ell va ser regidor de l'ajuntament de la ciutat i té un coneixement de la política municipal molt més gran que jo. Jo sempre he fet terrassenquisme però no des de la institució. Quan va quedar clar que el Josep (Rull) tancaria la llista, m'ho van proposar a mi.

- Què significa per vostè i què representa per Junts per Terrassa tenir un candidat a l'exili i un empresonat a la llista?

- És evident que jo tinc més facilitats que el Josep (Rull) per comunicar-me ja sigui a través de les xarxes socials o les plataformes que existeixen per fer trobades virtuals. Per tant, sumo el meu terrassenquisme a una llista per treballar per la ciutat perquè la política municipal que es faci a Terrassa té una gran repercussió a tot el país pel fet de ser de les ciutats més poblades de Catalunya. Per tant, és un orgull i també una responsabilitat molt alta. Jo mai m'hauria imaginat liderar una llista per unes eleccions municipals per ser alcaldable de la meva ciutat. 
 - De quina manera participarà en la campanya?

- Veureu a Lluís Puig en vídeos, amb àudios, amb fotos i per les xarxes, com va passar amb el Senat. Hem après a utilitzar amb seguretat les xarxes socials amb seguretat i ara em permetran estar molt en contacte amb la gent de Terrassa. És virtualitat aquesta forma de connexió? Jo crec que no. No farem una campanya d'una persona irreal, sinó que és una eina que acaba sent molt càlida la interactiva.

A Europa ningú entén el tracte antihumà de presó per gent que només ha posat urnes

- Parli'ns de la llista, té més independents que mai.

- Sí, la llista està formada de moltes persones que estan força allunyades del PDECat però que aporten més unitat i transversalitat, crec que cal fer les coses diferents. I poso l'exemple de la llista de Junts per Catalunya a les eleccions Europees que la lidera el Carles Puigdemont, Toni Comín, que va venir a l'exili com a independent però per ERC, i Clara Ponsatí que tanca la llista de Primàries a Barcelona. Estic cansat de polítics que diuen eufemismes que no diuen res. L'1-O ens vam fer majors d'edat com a ciutadans i aquest empoderament fa que la gent no vulgui sentir els vells discursos sinó que és un moment de parlar les coses clares. Les persones no són una massa a la qual convèncer i arrossegar-la. 
 
- Quin model de ciutat plantegen?

- Tota la vida he fet broma entre Terrassa i Sabadell, però amb la candidata de JxSabadell, Lourdes Ciuró, estem pensant amb temes de promoció econòmica, generar més llocs de feina, generar més oportunitat i no només pensar-ho amb esperit restrictiu municipal de Terrassa sinó de sumar esforços. Ens cal un nou projecte de ciutat que millori la qualitat de vida, que redueixi l'atur i hi ha oportunitats per fer-ho. Terrassa encara no s'ha cregut el potencial que té pel que fa al turisme industrial, natural, històric, etc. 

- Des del seu punt de vista quin serà l'escenari el 26 de maig a la nit?

- Hi ha un escenari molt incert a Terrassa perquè hi haurà quatre llistes més que les últimes eleccions. Si tothom treu representació, hi haurà una fragmentació molt gran. Segurament qualsevol govern haurà de passar per diàleg i ajuntar esforços i per mi el diàleg és molt fàcil.

- Amb tothom?

- Jo no puc oblidar que Rull està a la presó i la resta de govern. Perdonaria que quatre o cinc estiguéssim a l'exili, però el tracte antihumà que aquí a Europa no entén ningú, de presó per gent que només ha posat unes urnes, és esgarrifós. M'agradaria que algun dia el PSC a Terrassa sigui honrat i honest i que faci un pas enrere. Almenys dir que es penedeixen d'haver donat suport al 155. Em costaria molt dialogar amb algú que manté els meus companys a la presó. Amb la resta podria parlar amb tothom.

En unes èpoques on jo puc emetre un vot digital autentificat l'instant, no voler acceptar aquesta realitat és mirar el segle XIX i no el XXI

- Vostè ha estat escollit per anar a una mesa electoral a Terrassa, què significa? 

- L'Ajuntament de Terrassa em va fer el favor de no retirar-me del sorteig i això constata que jo segueixo censat a Terrassa. Amb aquest "error" ho han demostrat encara més abans que Madrid s'acabés pronunciant. És evident que en l'àmbit jurídic som electes i elegibles i vetant la nostra presentació no només atemptarien contra els nostres drets sinó també contra els drets a les persones de Terrassa a votar-nos. No hi ha d'haver cap problema amb les llistes per municipals igual com s'ha demostrat que no n'hi ha per les europees. 

- Si en el judici cau l'acusació de malversació, vostè tornaria a Terrassa? 

- L'acusació que hi ha sobre mi és de desobediència i de malversació. La malversació, que no existeix, i que ja es demostrarà quan acabi el judici, hauria d'acabar amb innocència i llibertat, igual que per la Meritxell Borràs i el Carles Mundó. Aleshores jo podria entrar (a territori espanyol) automàticament perquè la justícia espanyola mai em podria aplicar a mi una condemna o llibertat diferent de la que tinguin ells (Borràs i Mundó). 

- Ha contemplat la possibilitat de la inhabilitació per desobediència?

- Podria passar però no comporta penes de presó però en tot cas seria un procediment que es podria allargar molts mesos. 

- Els serveis jurídics de l'Ajuntament estan estudiant la possibilitat del vot telemàtic o el vot delegat perquè vostè sigui part activa del plenari municipal. En cas que no li ho permetessin vostè renunciaria a l'acte? 

- Jo podria seguir perfectament la política municipal i demanaria als serveis jurídics que facin l'esforç d'admetre el vot delegat perquè entre la constitució de l'Ajuntament i el saber o no si puc tornar, potser passen uns mesos. Ara bé, si se'm veta el dret a vot i el meu vot és necessari i per l'aritmètica que surti, dimitiré, com vaig fer al Parlament de Catalunya quan no es van acceptar els nostres vots. Mai retindria una acta de regidor per fer mal al futur govern. En unes èpoques on jo puc emetre un vot digital autentificat l'instant, no voler acceptar aquesta realitat és mirar el segle XIX i no el XXI. 

Ara bé, si se'm veta el dret a vot i el meu vot és necessari i per l'aritmètica de formar govern, dimitiré. Mai retindria una acta de regidor per fer mal al futur govern

- Com valora el resultat de les eleccions espanyoles obtingut per JxCat, tenint en compte que ERC els ha doblat en vots i en escons? Cal variar l'estratègia per no patir un sorpasso d'ERC també a les municipals?

- ERC no són els nostres contrincants. Si parlem d'anàlisi d'eleccions espanyoles, cada una de les eleccions ha augmentat el nombre de vots independentistes entre JxCat i ERC. Per tant, després d'un any i mig de repressió constant, el bloc de persones que treballen per la independència està més fort que mai. Per tant, això també ho hem de veure en el resultat de les municipals. La sensació és que les campanyes per fer créixer l'independentisme les fa l'estat espanyol, tant el govern com el sistema jurídic. Crec que són les eleccions on realment hi ha la possibilitat de canvi en un ajuntament que porta tota la vida amb el mateix partit polític governant.

- Vostè forma part del Consell per la República. Aquest organisme ha de ser l'encarregat de traçar el full de ruta independentista que, de moment, entitats i partits no són capaços de consensuar?

- L'activitat del Consell que fa mesos que treballem ara es comença a veure com per exemple la presentació davant de la Comissió Europea amb set països a la vegada, ens ha portat molta feina al Consell i a l'ANC. Tot el fet jurídic també es fa des del Consell i serveixen per visibilitzar la falsedat de les acusacions a les quals estem sotmesos. El nivell de persones que es registren va lent però no hem fet publicitat i ja hi ha 66.000 persones inscrites. Anem avançant però hem de tenir clar que a l'exili som quatre. Seguim fent coses des d'aquí que no es podria fer des de la plaça Sant Jaume i tot el que es fa no entra en conflicte ni amb el Parlament ni amb la Generalitat ni amb l'ANC ni amb Òmnium sinó que és complementari. I ho fem des d'un espai lliure, amb una legislació lliure i amb una mentalitat lliure. Ens sentim molt lliures aquí.