09
de maig
del
2019
Victòria de sis veïns del Raval contra la Societat Cotitzada Anònima d'Inversió al Mercat Immobiliari (Socimi) Optimum RE Spain, a través de la qual operen diversos fons d'inversió. Optimum va comprar els edificis del carrer del Carme número 23 i 106 amb la intenció d'expulsar els llogaters, rehabilitar la finca i vendre-la després a un preu més alt. L'organització veïnal -a través del Sindicat de Llogaters i la campanya "Ens quedem", el Sindicat d'Habitatge del Raval, Raval Rebel i Resistim al Gòtic- ha forçat el fons voltor a renovar els contractes.
Tot va començar el 2015, quan la Socimi va adquirir el número 106. Mesos després també compraria el 23. A partir d'aquest moment, els veïns van denunciar una degradació progressiva de les finques. "L'escala estava en mal estat, hi havia insalubritat i robatoris", explica Pau Barjuan, veí del número 106. Els llogaters van contactar amb el sindicat i, a través seu, van interposar una denúncia administrativa per demanar a l'Ajuntament que sancionés Optimum per assetjament immobiliari.
Finalment el consistori va desestimar la denúncia i la va substituir per una ordre de conservació, amb la qual van exigir a la propietat que realitzés les reformes pertinents a l'escala.
Negativa a renovar
El conflicte, però, no va acabar aquí. En paral·lel al procés de degradació de la finca, Optimum va comunicar als sis llogaters amb contractes temporals dels dos blocs que no els renovaria el contracte d'arrendament. Al número 23 hi havia dos veïns amb un contracte de lloguer temporal i al 106, quatre més. A més, entre els dos blocs hi havia tres inquilins amb contracte indefinit.
Els llogaters van seguir pagant les seves quotes tot i que els contractes van vèncer. Quan la nova propietat no els va facilitar cap número de compte per fer efectius els ingressos, els inquilins van tramitar-los per via judicial. A més, Optimum va denunciar-los per expiració del contracte.
Va ser aleshores quan la mobilització es va intensificar i, conjuntament amb les entitats, els veïns van ocupar la seu de la Socimi. "Va costar molt que s'asseguessin a negociar", assegura Barjuan. Finalment, però, ho van fer al gener i recentment les dues parts van tancar un acord. Optimun va renovar durant tres anys els lloguers de les famílies amb menors d'edat a càrrec seu, mantenint el mateix preu. Per a les famílies sense menors, la renovació va ser de dos anys i mig i també amb un manteniment del lloguer. Així doncs, els llogaters continuaran pagant entre 650 i 800 euros mensuals.
"Establir un precedent"
Barjuan explica que Optimum pretenia negociar individualment amb cada veí però els llogaters van insistir a fer-ho de manera col·lectiva. "Volíem donar exemple de treball conjunt, per sobre del guany individual", reivindica el veí del número 106.
Ara els veïns esperen que la seva victòria suposi un precedent, en un context en què cada cop més immobles estan caient en mans de fons d'inversió, que han comprat habitatges procedents d'entitats bancàries. "La precarietat en l'habitatge cada cop és més alta i hem d'evitar que es destrueixin els vincles entre els veïns", conclou Barjuan.
EL privilegi de les Socimi
La llei estatal que regula les Socimi es va aprovar el 2009 durant el govern del PSOE i es va modificar el 2012 ja amb el PP a la Moncloa. Des d'aleshores, les societats estan exemptes de pagar l'impost de societats. Un privilegi que la llei justifica per l'"impuls" del mercat de lloguer que assegura que genera la seva activitat.
A més, des del 2005, les Socimi no són controlades per Hisenda sinó per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, després que el 2005 s'aprovés una proposta de CiU que va rebre el suport del PP, el PSOE i el PNB.
Tot va començar el 2015, quan la Socimi va adquirir el número 106. Mesos després també compraria el 23. A partir d'aquest moment, els veïns van denunciar una degradació progressiva de les finques. "L'escala estava en mal estat, hi havia insalubritat i robatoris", explica Pau Barjuan, veí del número 106. Els llogaters van contactar amb el sindicat i, a través seu, van interposar una denúncia administrativa per demanar a l'Ajuntament que sancionés Optimum per assetjament immobiliari.
Finalment el consistori va desestimar la denúncia i la va substituir per una ordre de conservació, amb la qual van exigir a la propietat que realitzés les reformes pertinents a l'escala.
Negativa a renovar
El conflicte, però, no va acabar aquí. En paral·lel al procés de degradació de la finca, Optimum va comunicar als sis llogaters amb contractes temporals dels dos blocs que no els renovaria el contracte d'arrendament. Al número 23 hi havia dos veïns amb un contracte de lloguer temporal i al 106, quatre més. A més, entre els dos blocs hi havia tres inquilins amb contracte indefinit.
Els llogaters van seguir pagant les seves quotes tot i que els contractes van vèncer. Quan la nova propietat no els va facilitar cap número de compte per fer efectius els ingressos, els inquilins van tramitar-los per via judicial. A més, Optimum va denunciar-los per expiració del contracte.
Va ser aleshores quan la mobilització es va intensificar i, conjuntament amb les entitats, els veïns van ocupar la seu de la Socimi. "Va costar molt que s'asseguessin a negociar", assegura Barjuan. Finalment, però, ho van fer al gener i recentment les dues parts van tancar un acord. Optimun va renovar durant tres anys els lloguers de les famílies amb menors d'edat a càrrec seu, mantenint el mateix preu. Per a les famílies sense menors, la renovació va ser de dos anys i mig i també amb un manteniment del lloguer. Així doncs, els llogaters continuaran pagant entre 650 i 800 euros mensuals.
"Establir un precedent"
Barjuan explica que Optimum pretenia negociar individualment amb cada veí però els llogaters van insistir a fer-ho de manera col·lectiva. "Volíem donar exemple de treball conjunt, per sobre del guany individual", reivindica el veí del número 106.
Ara els veïns esperen que la seva victòria suposi un precedent, en un context en què cada cop més immobles estan caient en mans de fons d'inversió, que han comprat habitatges procedents d'entitats bancàries. "La precarietat en l'habitatge cada cop és més alta i hem d'evitar que es destrueixin els vincles entre els veïns", conclou Barjuan.
EL privilegi de les Socimi
La llei estatal que regula les Socimi es va aprovar el 2009 durant el govern del PSOE i es va modificar el 2012 ja amb el PP a la Moncloa. Des d'aleshores, les societats estan exemptes de pagar l'impost de societats. Un privilegi que la llei justifica per l'"impuls" del mercat de lloguer que assegura que genera la seva activitat.
A més, des del 2005, les Socimi no són controlades per Hisenda sinó per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, després que el 2005 s'aprovés una proposta de CiU que va rebre el suport del PP, el PSOE i el PNB.