08
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
22:03h
Nomenament carregat de transcendència després de les eleccions espanyoles del 2019. Miquel Iceta, primer secretari del PSC, serà nomenat president del Senat, segons han avançat diversos mitjans aquest dimecres. Iceta, amb una llarga trajectòria parlamentària a Catalunya i ben connectat amb Sánchez, agafarà el relleu de Pío García Escudero, nomenat pel PP i que ha presidit la cambra alta durant les últimes legislatures.
A diferència dels últims anys, el PSOE disposa de majoria absoluta al Senat, l'organisme legislatiu a qui la llei designa com a clau per aplicar -com va passar el 2017- l'article 155 de la Constitució. Sánchez, amb el nomenament d'Iceta, aspira a fer de la cambra alta un òrgan que contribueixi a la resolució del conflicte territorial existent amb Catalunya.
Per tal d'accedir a la presidència del Senat, el primer secretari del PSC ha de ser nomenat senador per designació autonòmica, un càrrec en el qual substituirà José Montilla, expresident de la Generalitat i membre de la cambra alta des del 2011. Previsiblement, Montilla presentarà la seva renúncia en les pròximes hores i el Parlament ja ha activat els mecanismes perquè el ple voti la designació d'Iceta aquest dijous.
La tria d'un català federalista convençut
El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, vol que el Senat, on els socialistes compten ara amb majoria absoluta, tingui una funció clau a l'hora d'afrontar el conflicte territorial. Situar al líder del PSC és tota una declaració d'intencions: un català federalista al capdavant d'una cambra que mai ha acabat d'exercir el paper d'autèntica cambra de representació territorial. Iceta, puntal de Sánchez en tota la seva trajectòria com a secretari general i amb més de tres dècades d'experiència política, ha estat sempre defensor d'una Espanya plurinacional i d'una reforma de la Constitució en paral·lel a una de l'Estatut.
Iceta és també, de fet, precursor del pacte de Granada amb el qual el PSOE es va comprometre a la reforma federal tot renunciant a la defensa del dret a decidir. La seva tria per presidir el Senat, respon a la voluntat de Sánchez de reforçar el segell plurinacional de l'Estat, concepte que va fer desaparèixer durant la campanya del 28-A, i de situar al capdavant d'aquesta missió un dirigent que coneix a la perfecció la realitat política catalana com l'espanyola.
Reunió de l'executiva
L'executiva del PSC es reunirà de forma extraordinària aquesta tarda, segons ha informat el partit, per tractar el salt d'Iceta a Madrid. El dirigent socialista comanda la formació a Catalunya des del 2014, després de la dimissió de Pere Navarro, i en les pugnes internes al PSOE s'ha arrenglerat al costat de Sánchez.
Iceta pretén compaginar la presidència del Senat amb l'acta de diputat al Parlament -ser senador i diputat no és incompatible- i també mantenir la primera secretaria del PSC. Amb tot, per estatuts, els socialistes catalans haurien de celebrar un congrés aquest any.
La constitució de la cambra està prevista pel 21 de maig, en plena campanya electoral, i el PSOE i Podem ja han engegat les negociacions per disposar de majoria a la mesa. També aspiren al mateix objectiu al Congrés dels Diputats, on en l'última legislatura el PP i Ciutadans han disposat d'una majoria que va dificultar la feina a Sánchez després de la moció de censura a l'hora de tramitar iniciatives.
A diferència dels últims anys, el PSOE disposa de majoria absoluta al Senat, l'organisme legislatiu a qui la llei designa com a clau per aplicar -com va passar el 2017- l'article 155 de la Constitució. Sánchez, amb el nomenament d'Iceta, aspira a fer de la cambra alta un òrgan que contribueixi a la resolució del conflicte territorial existent amb Catalunya.
Per tal d'accedir a la presidència del Senat, el primer secretari del PSC ha de ser nomenat senador per designació autonòmica, un càrrec en el qual substituirà José Montilla, expresident de la Generalitat i membre de la cambra alta des del 2011. Previsiblement, Montilla presentarà la seva renúncia en les pròximes hores i el Parlament ja ha activat els mecanismes perquè el ple voti la designació d'Iceta aquest dijous.
La tria d'un català federalista convençut
El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, vol que el Senat, on els socialistes compten ara amb majoria absoluta, tingui una funció clau a l'hora d'afrontar el conflicte territorial. Situar al líder del PSC és tota una declaració d'intencions: un català federalista al capdavant d'una cambra que mai ha acabat d'exercir el paper d'autèntica cambra de representació territorial. Iceta, puntal de Sánchez en tota la seva trajectòria com a secretari general i amb més de tres dècades d'experiència política, ha estat sempre defensor d'una Espanya plurinacional i d'una reforma de la Constitució en paral·lel a una de l'Estatut.
Iceta és també, de fet, precursor del pacte de Granada amb el qual el PSOE es va comprometre a la reforma federal tot renunciant a la defensa del dret a decidir. La seva tria per presidir el Senat, respon a la voluntat de Sánchez de reforçar el segell plurinacional de l'Estat, concepte que va fer desaparèixer durant la campanya del 28-A, i de situar al capdavant d'aquesta missió un dirigent que coneix a la perfecció la realitat política catalana com l'espanyola.
Reunió de l'executiva
L'executiva del PSC es reunirà de forma extraordinària aquesta tarda, segons ha informat el partit, per tractar el salt d'Iceta a Madrid. El dirigent socialista comanda la formació a Catalunya des del 2014, després de la dimissió de Pere Navarro, i en les pugnes internes al PSOE s'ha arrenglerat al costat de Sánchez.
Iceta pretén compaginar la presidència del Senat amb l'acta de diputat al Parlament -ser senador i diputat no és incompatible- i també mantenir la primera secretaria del PSC. Amb tot, per estatuts, els socialistes catalans haurien de celebrar un congrés aquest any.
La constitució de la cambra està prevista pel 21 de maig, en plena campanya electoral, i el PSOE i Podem ja han engegat les negociacions per disposar de majoria a la mesa. També aspiren al mateix objectiu al Congrés dels Diputats, on en l'última legislatura el PP i Ciutadans han disposat d'una majoria que va dificultar la feina a Sánchez després de la moció de censura a l'hora de tramitar iniciatives.