09
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
9:44h
Els equips de campanya amb prou feines han tingut treva entre les eleccions espanyoles del 28-A i l'arrencada de la recta final cap al 26-M. La data, assenyalada des de fa mesos en el calendari, és un repte doble per a les formacions polítiques: al repartiment de poder municipal s'hi suma la definició de forces al Parlament Europeu, on Espanya hi aporta 54 diputats escollits en circumscripció única. Com tota convocatòria electoral des del 2012, a Catalunya els resultats s'observaran en clau de procés. És per això que el 26-M, a ulls de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC és una nova pugna per l'hegemonia independentista, resolta a favor dels republicans a les espanyoles.
En aquest cas, tenint en compte que els electors tindran dues urnes al davant quan s'acostin al col·legi electoral, el pols és doble. JxCat i ERC es juguen qui ostentarà el poder municipal, en mans de CiU des del 2011, i els seus dos líders, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, traslladen el duel al Parlament Europeu. Tots dos són candidats en un context novament excepcional -Puigdemont des de l'exili, Junqueras des de la presó i en ple judici al Tribunal Suprem- i una de les grans incògnites del 26-M a la nit serà veure qui ha recollit més vots. En les últimes europees van ser els republicans qui van obtenir més sufragis que els nacionalistes, però el factor Puigdemont ho pot alterar tot.
L'expresident de la Generalitat no ho ha tingut precisament senzill per concórrer a les eleccions, i ha hagut d'estar pendent fins a última hora del Tribunal Constitucional (TC) per veure aixecat el veto de la Junta Electoral Central (JEC). Fins dimarts, la candidatura que lidera al costat de Toni Comín -conseller de Salut a proposta d'ERC l'anterior legislatura i company a l'exili- i Clara Ponsatí no va rebre l'autorització per imprimir les paperetes, de manera que JxCat defensa que concorre en "desavantatge" en aquestes eleccions. Després d'uns resultats preocupants a les espanyoles, l'espai postconvergent aspira a vèncer a Europa i a resistir als municipis, on té el poder orgànic.
I aquest és l'àmbit, precisament, en el qual ERC aspira a consolidar el sorpasso de les espanyoles. Els republicans observen com les perspectives de JxCat -que ha presentat 771 llistes, lluny de les més de 900 assolides per CiU el 2015 i també per darrere de les 807 del partit de Junqueras- són més dèbils que en anteriors convocatòries locals i aspiren a poder presidir alguna diputació. Des del 2011, els ens supraminicipals han estat en mans de l'antiga Convergència, però existeix preocupació a la sala de màquines de JxCat per si les podrà mantenir. En privat, alerten del fet que ERC pugui acabar pactant-les amb comuns i PSC per desplaçar-los del poder.
La batalla de Barcelona
En clau local, si hi ha una ciutat que centrarà les mirades és Barcelona. La capital catalana presentarà una batalla molt renyida, tal com detallen les enquestes. Els republicans parteixen -sempre segons les projeccions- amb un cert avantatge per davant d'Ada Colau, candidata de Barcelona en Comú a la reelecció. Ernest Maragall, tria personal de Junqueras, se situa al voltant dels 11 regidors -ara ERC en té 5- a les enquestes i supera les previsions que té Quim Forn, alcaldable de JxCat des de la presó i amb qui Elsa Artadi, exconsellera de la Presidència, fa tàndem.
JxCat assegura que les seves projeccions els situen, com a mínim, en situació d'empat amb ERC i Colau. "Tindrem opcions de guanyar", reflexionava aquesta setmana Josep Rius, un dels caps de campanya de Forn. Totes les projeccions, a banda, detecten una pujada del PSC de Jaume Collboni, mentre que no s'observa un efecte Manuel Valls, amb plataforma pròpia i apadrinat per Ciutadans. Valls, de fet, podria repetir el resultat del partit taronja del 2015, quan la candidata va ser Carina Mejías. En el camp unionista, el PP de Josep Bou combatrà per seguir tenint representació, mentre que Vox sembla lluny d'obtenir cap regidor al consistori barceloní.
Qui també pugnarà per ser a l'Ajuntament és la CUP, que ara té tres regidors, i Barcelona és Capital, la llista de Jordi Graupera elaborada a través de primàries independentistes. L'independentisme acudeix a aquestes eleccions sense un full de ruta unitari, com ja va passar el 28-A. JxCat va intentar una candidatura conjunta amb ERC, si cal liderada pels republicans, però Maragall ha circumscrit tots els pactes a l'endemà de les eleccions. Artadi ja l'ha avisat que no arribaran a cap acord que inclogui Colau.
La dinàmica del procés, per tant, no és aliena a la pugna barcelonina. A l'altra banda de Sant Jaume hi haurà -almenys fins que hi hagi noves eleccions catalanes- Quim Torra com a president, que en campanya farà un any que ocupa el càrrec. Al marge d'efemèrides, Torra haurà de comparèixer dimecres vinent davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a investigat per un presumpte delicte de desobediència arran de no haver despenjat el llaç groc i la pancarta vetats per la JEC.
Segona volta també a Espanya
Un altre punt d'interès, en clau estatal, serà l'Ajuntament de Madrid, on Manuela Carmena aspira a revalidar l'alcaldia després d'haver fet una aliança amb l'espai polític liderat per Íñigo Errejón, candidat a la Comunitat. Un espai on el PP pot tornar a notar la mossegada electoral de Ciutadans i de Vox, que fa tan sols dues setmanes van deixar Pablo Casado amb respiració assistida al capdavant dels populars. Hi ha eleccions autonòmiques en tretze comunitats i el lideratge de Casado podria no sobreviure a l'endemà de les eleccions del 26-M si es repeteix l'esquema del 28-A.
En canvi, Pedro Sánchez aspira a confirmar la nova situació de lideratge a les urnes mentre combina campanya electoral amb les negociacions pròpies dels primers compassos de la legislatura. Amb Pablo Iglesias aspira a tenir majoria a les meses del Congrés i del Senat -cambra que presidirà Miquel Iceta, líder del PSC-, però no vol governar en coalició amb Unides Podem. De moment, el cap de files del PSOE no ha mantingut cap contacte amb els independentistes, tot i que tant ERC com JxCat li han reclamat "valentia" per reunir-se amb els presos a Soto del Real i Alcalá Meco.
És des de Soto del Real des d'on Junqueras monitoritzarà la campanya d'ERC, i també des d'on Quim Forn pretén capitalitzar la remuntada de JxCat. Tots dos, si la JEC manté el criteri de les últimes eleccions espanyoles, tindran presència telemàtica. També en tindrà Puigdemont, que viatjarà arreu d'Europa -Bèlgica, Eslovènia, Alemanya- per fer campanya i internacionalitzar la causa catalana. El veredicte, el 26-M.
En aquest cas, tenint en compte que els electors tindran dues urnes al davant quan s'acostin al col·legi electoral, el pols és doble. JxCat i ERC es juguen qui ostentarà el poder municipal, en mans de CiU des del 2011, i els seus dos líders, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, traslladen el duel al Parlament Europeu. Tots dos són candidats en un context novament excepcional -Puigdemont des de l'exili, Junqueras des de la presó i en ple judici al Tribunal Suprem- i una de les grans incògnites del 26-M a la nit serà veure qui ha recollit més vots. En les últimes europees van ser els republicans qui van obtenir més sufragis que els nacionalistes, però el factor Puigdemont ho pot alterar tot.
L'expresident de la Generalitat no ho ha tingut precisament senzill per concórrer a les eleccions, i ha hagut d'estar pendent fins a última hora del Tribunal Constitucional (TC) per veure aixecat el veto de la Junta Electoral Central (JEC). Fins dimarts, la candidatura que lidera al costat de Toni Comín -conseller de Salut a proposta d'ERC l'anterior legislatura i company a l'exili- i Clara Ponsatí no va rebre l'autorització per imprimir les paperetes, de manera que JxCat defensa que concorre en "desavantatge" en aquestes eleccions. Després d'uns resultats preocupants a les espanyoles, l'espai postconvergent aspira a vèncer a Europa i a resistir als municipis, on té el poder orgànic.
ERC presenta 36 llistes més que JxCat als municipis i aspira a desplaçar l'espai postconvergent de les diputacions, governades per CiU des del 2011
I aquest és l'àmbit, precisament, en el qual ERC aspira a consolidar el sorpasso de les espanyoles. Els republicans observen com les perspectives de JxCat -que ha presentat 771 llistes, lluny de les més de 900 assolides per CiU el 2015 i també per darrere de les 807 del partit de Junqueras- són més dèbils que en anteriors convocatòries locals i aspiren a poder presidir alguna diputació. Des del 2011, els ens supraminicipals han estat en mans de l'antiga Convergència, però existeix preocupació a la sala de màquines de JxCat per si les podrà mantenir. En privat, alerten del fet que ERC pugui acabar pactant-les amb comuns i PSC per desplaçar-los del poder.
La batalla de Barcelona
En clau local, si hi ha una ciutat que centrarà les mirades és Barcelona. La capital catalana presentarà una batalla molt renyida, tal com detallen les enquestes. Els republicans parteixen -sempre segons les projeccions- amb un cert avantatge per davant d'Ada Colau, candidata de Barcelona en Comú a la reelecció. Ernest Maragall, tria personal de Junqueras, se situa al voltant dels 11 regidors -ara ERC en té 5- a les enquestes i supera les previsions que té Quim Forn, alcaldable de JxCat des de la presó i amb qui Elsa Artadi, exconsellera de la Presidència, fa tàndem.
JxCat assegura que les seves projeccions els situen, com a mínim, en situació d'empat amb ERC i Colau. "Tindrem opcions de guanyar", reflexionava aquesta setmana Josep Rius, un dels caps de campanya de Forn. Totes les projeccions, a banda, detecten una pujada del PSC de Jaume Collboni, mentre que no s'observa un efecte Manuel Valls, amb plataforma pròpia i apadrinat per Ciutadans. Valls, de fet, podria repetir el resultat del partit taronja del 2015, quan la candidata va ser Carina Mejías. En el camp unionista, el PP de Josep Bou combatrà per seguir tenint representació, mentre que Vox sembla lluny d'obtenir cap regidor al consistori barceloní.
Qui també pugnarà per ser a l'Ajuntament és la CUP, que ara té tres regidors, i Barcelona és Capital, la llista de Jordi Graupera elaborada a través de primàries independentistes. L'independentisme acudeix a aquestes eleccions sense un full de ruta unitari, com ja va passar el 28-A. JxCat va intentar una candidatura conjunta amb ERC, si cal liderada pels republicans, però Maragall ha circumscrit tots els pactes a l'endemà de les eleccions. Artadi ja l'ha avisat que no arribaran a cap acord que inclogui Colau.
Les enquestes situen ERC frec a frec amb Colau en el pols per l'alcaldia de Barcelona; la CUP aspira a seguir tenint representació i Barcelona és Capital, amb Graupera, té com a objectiu entrar a l'Ajuntament
La dinàmica del procés, per tant, no és aliena a la pugna barcelonina. A l'altra banda de Sant Jaume hi haurà -almenys fins que hi hagi noves eleccions catalanes- Quim Torra com a president, que en campanya farà un any que ocupa el càrrec. Al marge d'efemèrides, Torra haurà de comparèixer dimecres vinent davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a investigat per un presumpte delicte de desobediència arran de no haver despenjat el llaç groc i la pancarta vetats per la JEC.
Segona volta també a Espanya
Un altre punt d'interès, en clau estatal, serà l'Ajuntament de Madrid, on Manuela Carmena aspira a revalidar l'alcaldia després d'haver fet una aliança amb l'espai polític liderat per Íñigo Errejón, candidat a la Comunitat. Un espai on el PP pot tornar a notar la mossegada electoral de Ciutadans i de Vox, que fa tan sols dues setmanes van deixar Pablo Casado amb respiració assistida al capdavant dels populars. Hi ha eleccions autonòmiques en tretze comunitats i el lideratge de Casado podria no sobreviure a l'endemà de les eleccions del 26-M si es repeteix l'esquema del 28-A.
En canvi, Pedro Sánchez aspira a confirmar la nova situació de lideratge a les urnes mentre combina campanya electoral amb les negociacions pròpies dels primers compassos de la legislatura. Amb Pablo Iglesias aspira a tenir majoria a les meses del Congrés i del Senat -cambra que presidirà Miquel Iceta, líder del PSC-, però no vol governar en coalició amb Unides Podem. De moment, el cap de files del PSOE no ha mantingut cap contacte amb els independentistes, tot i que tant ERC com JxCat li han reclamat "valentia" per reunir-se amb els presos a Soto del Real i Alcalá Meco.
Casado es juga el lideratge al capdavant del PP després del desastre del 28-A; a Madrid és on pot notar més l'alè de Ciutadans i de Vox
És des de Soto del Real des d'on Junqueras monitoritzarà la campanya d'ERC, i també des d'on Quim Forn pretén capitalitzar la remuntada de JxCat. Tots dos, si la JEC manté el criteri de les últimes eleccions espanyoles, tindran presència telemàtica. També en tindrà Puigdemont, que viatjarà arreu d'Europa -Bèlgica, Eslovènia, Alemanya- per fer campanya i internacionalitzar la causa catalana. El veredicte, el 26-M.