Eleccions espanyoles 28-A

Els presos electes demanen la llibertat per exercir de diputats i senadors

Les defenses de Junqueras, Romeva, Rull, Turull i Sànchez insten Marchena a demanar autorització a les cambres per poder seguir jutjant els presos, fet que podria comportar la suspensió del judici

per Aida Morales, 8 de maig de 2019 a les 09:02 |
Jordi Pina i Andreu Van den Eynde, aquest dimecres a les portes del Suprem | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El resultat de les eleccions espanyoles tindrà, en els propers dies, les primeres conseqüències al Tribunal Suprem. Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Josep Rull al Congrés i Raül Romeva al Senat van resultar elegits, motiu pel qual els seus advocats, Jordi Pina i Andreu Van den Eynde, ja han demanat la seva llibertat, és a dir, que puguin sortir de la presó de Soto del Real per anar a les sessions constitutives i exercir com a diputats i senadors. "Demanem la llibertat no només per al dia 21 de maig sinó també per a actuacions anteriors i posteriors que han de ser presencials", han dit els dos advocats.

En declaracions als mitjans a les portes del Suprem, Pina i Van den Eynde han explicat que han entrat dos escrits en nom dels presos escollits al Congrés i al Senat per posar en coneixement del tribunal que són càrrecs electes. En l'escrit, demanen que el tribunal faci els tràmits oportuns i demani autorització a les Corts espanyoles (un tràmit conegut com a suplicatori) per continuar amb el procés judicial contra els presos electes, com regula la Constitució i la llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim). Alhora han demanat la seva llibertat per poder assolir els seus càrrecs "en plenes garanties i amb total independència". "Demanem novament la llibertat dels presos perquè puguin acudir el 21 de maig a acceptar el càrrec i puguin formar part del Congrés", ha apuntat Pina.


Per la seva banda, Andreu Van den Eynde ha ressaltat que "per primer cop" es planteja la possibilitat al Suprem de quina manera volen emparar els drets de representació política. L'advocat ha recordat que no és la primera vegada que se'ls vulneren els drets de representació política. "Ara, el tribunal ha de valorar quin és el grau de protecció que vol donar als drets polítics que ostenten els representants i els votants", ha apuntat, i ha afegit que s'està demanat "empara" d'un dret fonamental i ha instat el tribunal a valorar les conseqüències jurídiques de la seva decisió.

"No sol·licitem la suspensió del judici"

Tot i apuntar que els tràmits són llargs i que poden incidir en la continuïtat del judici, no demanen obertament al tribunal que suspengui les sessions fins que obtingui aquest suplicatori. Jordi Pina ha volgut deixar clar que no s'està demanat "expressament la suspensió del judici". "Estem posant en coneixement al tribunal la situació dels presos, i li demanem que remeti el suplicatori al president del Congrés", ha explicat l'advocat de Sànchez, Rull i Turull, i ha afirmat que si el Suprem fa el que diu la llei, "tothom sap que el suplicatori no es resol en un dia". És la segona vegada que sol·liciten la llibertat un cop iniciat el judici. La primera va ser quan es van presentar a les eleccions del 28-A.

24 hores per posicionar-se


El tribunal de l'1-O al Suprem ha donat un termini de 24 hores a les tres acusacions del judici (Fiscalia, Advocacia de l'Estat i acusació popular) perquè es posicionin sobre les peticions de llibertat que han presentat els presos electes. Per tant, les tres acusacions hauran de presentar informe abans de les quatre de la tarda de dijous.

A partir d'aquí, els set magistrats –presidits per Manuel Marchena- hauran de decidir què fan i si decreten la llibertat o només donen un permís específic per excarcerar-los per assistir al ple de constitució de Congrés i Senat el 21 de maig. A l'abril, el tribunal ja va rebutjar una petició de llibertat de tots cinc (i també de Forn) per poder fer campanya.

Un tràmit que s'ha de fer presencialment

El tràmit d'acatar la Constitució, que està previst per al 21 de maig, només es pot fer presencialment. Més enllà d'això, el Suprem té l'opció d'impedir que puguin fer activitat parlamentària si aplica el mateix article de la llei (384 bis) que ja va fer al Parlament per suspendre de funcions els polítics empresonats.

Per la seva part, el Suprem no ha assenyalat cap sessió de judici per dimarts 21 de maig, segons consta al calendari de vistes fet públic. Fonts del tribunal van avançar que no posarien traves perquè els diputats escollits fessin aquests tràmits, ja que la llei "ho deixa ben clar".

Obligatori acatar la Constitució en persona 

Si el Suprem autoritza la seva sortida, els presos podran assistir el proper 21 de maig a la sessió de constitució del Congrés i pujar a l'estrada de la cambra baixa per jurar o prometre (ni que sigui per imperatiu legal) acatar la Constitució. 

Segons fonts del Congrés, però, abans caldrà que vagin a la junta electoral provincial corresponent a buscar l'acta conforme són diputats electes i portar-la al Congrés. També hauran d'aportar documents i fer la declaració d'activitats. Uns tràmits, però, que no és obligatori que facin personalment ells i que poden delegar. 

Ara bé, sí que estan obligats a anar a la sessió plenària a acatar la Constitució. Les mateixes fonts apunten que si no ho fan no completen els tràmits i, per tant, no poden exercir plenament les funcions de diputat i, entre d'altres, ni cobrarien ni podrien votar ni participar en les deliberacions.

El Suprem també haurà de decidir si els permet articular la seva participació en les votacions ja que el reglament del Congrés és molt restrictiu i només permet el vot a distància en cas de malalties que impedeixen el desplaçament, baixes de maternitat o lactància.

Possibilitat de suspendre'ls de funcions

El tribunal presidit per Manuel Marchena té sobre la taula la possibilitat de repetir l'estratègia que ja va aplicar al Parlament per suspendre els diputats processats. En aquella ocasió ho va fer en base a l'article 384bis de la Llei d'enjudiciament criminal (Lecrim), que determina la suspensió de l'exercici de càrrec públic per a processats amb presó preventiva decretada per delicte de rebel·lió. 

En aquella ocasió, la suspensió va arribar quan ja eren diputats al Parlament i se'ls va aplicar un cop el magistrat que instruïa la causa, Pablo Llarena, els va processar i deixar a les portes del judici. Es va produir el juliol de 2018 i, llavors, la suspensió també afectava Carles Puigdemont i Toni Comín. 

Segons avança El Periódico, el Suprem té clar que comunicarà tant al Congrés com al Senat que regeix l'article 384bis i que, per tant, les dues cambres han de fer com el Parlament i suspendre de funcions Sànchez, Rull, Turull, Junqueras i Romeva. Per tant, el tribunal impediria que exerceixin la seva activitat. 

Petició de llibertat dels presos electes by naciodigital on Scribd

Petició de llibertat de Junqueras i Romeva by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació