09
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
14:58h
Ni el Tribunal Constitucional (TC), ni el Tribunal Suprem, ni tampoc els contenciosos administratius de Madrid s'han atrevit a vetar la candidatura de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, a les eleccions europees del proper 26 de maig. No ho han fet, segons tots ells, perquè la llei espanyola ho impedeix, i perquè preval el seu dret de ser elector i elegit, malgrat l'actual situació de "fugit de la justícia", arran de la causa de l'1-O.
L'últim ens jurídic que s'ha pronunciat ha estat el TC, aquest dijous, arran dels recursos interposats per PP i Ciutadans, anunciats quan es va donar a conèixer la resolució del tribunal contenciós administratiu número 2 de Madrid. En aquesta, el jutjat indicava que el fet de trobar-se en rebel·lia no impedia que, tant Puigdemont com Toni Comín i Clara Ponsatí, poguessin ser candidats", i més quan el Suprem ja havia determinat que "la situació de rebel·lia no és causa d'inelegibilitat". No obstant això, el PP va anunciar que presentaria un recurs al Constitucional -l'últim estament jurídic per recórrer dins l'estat espanyol-.
Segons va esgrimir el líder del PP, Pablo Casado, és un "frau de llei" que un "fugit de la justícia" aspiri a continuar fent "propaganda" des d'Europa amb fons públics, contra el mateix país que té la intenció de representar. "Pensem que la democràcia espanyola no mereix aquest escarni de veure com persones que estan reclamades per la Justícia volen representar el nostre país a unes eleccions europees per seguir fent propaganda pagada amb els nostres impostos i intentar traslladar la postveritat falsària que a Espanya no hi ha democràcia i no es respecten els drets i les llibertats polítiques”, va aclarir, per justificar el recurs. Un argumentari calcat al de Ciutadans.
El Constitucional entén que no hi ha "violació" de cap dret fonamental, tal com al·legaven Ciutadans i PP en els seus recursos, que esgrimien una vulneració del dret a la igualtat, en l'accés a les funcions públiques, i a la tutela judicial efectiva, i que consideraven que s'havien "incomplert requisits legals" d'inscripció al cens electoral.
Llum verda a la candidatura de Puigdemont
La decisió del jutjat contenciós administratiu 2 de Madrid de dilluns passat semblava que donava llum verda a Puigdemont per participar a les europees i encapçalar la llista de Junts per Catalunya, tal com estava previst des d'un principi. El jutjat de Madrid va informar de la decisió, seguint les línies mestres marcades diumenge al matí pel Tribunal Suprem i divendres per la Fiscalia. Així, el tribunal ordinari tombava el veto de la Junta Electoral Central.
Els motius que va esgrimir aquest tribunal eren que el sufragi passiu és un dret fonamental reconegut a la Constitució que afecta tots els ciutadans espanyols, inclosos els tres líders independentistes exiliats, i que la situació de "rebel·lia" no està inclosa com un motiu de veto en unes eleccions, mentre es compleixin la resta de requisits. Per això, va decidir estimar el recurs dels independentistes contra la decisió de la Junta Electoral Central per no ser "conforme a dret". Al mateix temps, ordenava a la JEC a que efectués la publicació de la candidatura, i que ho fes sense despeses per als recurrents.
Se suma a l'anàlisi del Suprem
La situació concreta de Puigdemont, Ponsatí i Comín -exiliats a Bèlgica i Escòcia, i considerats fugitius per part de la justícia espanyola- va ser el principal motiu esgrimit per la JEC, per tal d'impedir la seva candidatura. En qualsevol cas, però, i segons els jutjats, "el fet de trobar-se en rebel·lia no impedeix que puguin ser candidats". El contenciós administratiu, però, se sumava a l'argumentació del Suprem, ja que es tracta d'un òrgan de rang superior.
L'últim ens jurídic que s'ha pronunciat ha estat el TC, aquest dijous, arran dels recursos interposats per PP i Ciutadans, anunciats quan es va donar a conèixer la resolució del tribunal contenciós administratiu número 2 de Madrid. En aquesta, el jutjat indicava que el fet de trobar-se en rebel·lia no impedia que, tant Puigdemont com Toni Comín i Clara Ponsatí, poguessin ser candidats", i més quan el Suprem ja havia determinat que "la situació de rebel·lia no és causa d'inelegibilitat". No obstant això, el PP va anunciar que presentaria un recurs al Constitucional -l'últim estament jurídic per recórrer dins l'estat espanyol-.
Segons va esgrimir el líder del PP, Pablo Casado, és un "frau de llei" que un "fugit de la justícia" aspiri a continuar fent "propaganda" des d'Europa amb fons públics, contra el mateix país que té la intenció de representar. "Pensem que la democràcia espanyola no mereix aquest escarni de veure com persones que estan reclamades per la Justícia volen representar el nostre país a unes eleccions europees per seguir fent propaganda pagada amb els nostres impostos i intentar traslladar la postveritat falsària que a Espanya no hi ha democràcia i no es respecten els drets i les llibertats polítiques”, va aclarir, per justificar el recurs. Un argumentari calcat al de Ciutadans.
El Constitucional entén que no hi ha "violació" de cap dret fonamental, tal com al·legaven Ciutadans i PP en els seus recursos, que esgrimien una vulneració del dret a la igualtat, en l'accés a les funcions públiques, i a la tutela judicial efectiva, i que consideraven que s'havien "incomplert requisits legals" d'inscripció al cens electoral.
Llum verda a la candidatura de Puigdemont
La decisió del jutjat contenciós administratiu 2 de Madrid de dilluns passat semblava que donava llum verda a Puigdemont per participar a les europees i encapçalar la llista de Junts per Catalunya, tal com estava previst des d'un principi. El jutjat de Madrid va informar de la decisió, seguint les línies mestres marcades diumenge al matí pel Tribunal Suprem i divendres per la Fiscalia. Així, el tribunal ordinari tombava el veto de la Junta Electoral Central.
Els motius que va esgrimir aquest tribunal eren que el sufragi passiu és un dret fonamental reconegut a la Constitució que afecta tots els ciutadans espanyols, inclosos els tres líders independentistes exiliats, i que la situació de "rebel·lia" no està inclosa com un motiu de veto en unes eleccions, mentre es compleixin la resta de requisits. Per això, va decidir estimar el recurs dels independentistes contra la decisió de la Junta Electoral Central per no ser "conforme a dret". Al mateix temps, ordenava a la JEC a que efectués la publicació de la candidatura, i que ho fes sense despeses per als recurrents.
Se suma a l'anàlisi del Suprem
La situació concreta de Puigdemont, Ponsatí i Comín -exiliats a Bèlgica i Escòcia, i considerats fugitius per part de la justícia espanyola- va ser el principal motiu esgrimit per la JEC, per tal d'impedir la seva candidatura. En qualsevol cas, però, i segons els jutjats, "el fet de trobar-se en rebel·lia no impedeix que puguin ser candidats". El contenciós administratiu, però, se sumava a l'argumentació del Suprem, ja que es tracta d'un òrgan de rang superior.
Resolució del TC sobre el r... by on Scribd