El PSOE vol governar solter i sense compromisos tancats. Ho va deixar clar poques hores després d'haver guanyat les eleccions del 28 d'abril i ho segueix mantenint a les portes d'arrencar la campanya de les eleccions municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig. Amb Albert Rivera ha quedat clar que els ponts estan trencats. I el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha marxat aquest dimarts de la Moncloa amb la voluntat de Pedro Sánchez d'explorar un pacte per configurar una mesa del Congrés amb segell progressista i de parlar d'un programa de govern, però no d'anar més enllà. En un context de competició electoral de cara el 26-M, el president en funcions ha certificat, després d'una primera ronda de contactes a la Moncloa amb els principals líders dels partits estatals, que vol ser un navegant solitari. El seu pla és anar trampejant la legislatura amb acords variables mirant a esquerra i a dreta segons conveniència.
Els socialistes segueixen sense contemplar un govern de coalició, la fórmula anhelada pel partit lila per compensar la davallada a les urnes amb una major capacitat d'influència en la governabilitat d'Espanya. Tot i això, Podem no tira la tovallola conscient que, primer, caldrà pactar la mesa del Congrés i deixar passar les eleccions del 26-M. "Prudència, discreció i tranquil·litat", ha receptat Iglesias en una escueta roda de premsa en què s'ha esforçat per transmetre optimisme en to seriós, però en la qual ha deixat entreveure que el PSOE no s'ha mogut de la negativa a incloure ministres de Podem al govern. "Els posicionaments són coneguts", ha dit ras i curt.
Tot i això, Iglesias ha intentat transmetre que el partit segueix obert perquè el punt de partida és que cal teixir aliances progressistes i parlar "amb tothom", fet que inclou els sobiranistes catalans i bascos. "Estem d'acord en posar-nos d'acord", s'ha limitat a resumir Iglesias després de dues hores i quart de reunió amb Sánchez, la més llarga que ha mantingut el president en funcions. Fonts de Moncloa qualifiquen de "positiva i constructiva" la trobada i que la voluntat és reeditar una cooperació com la dels darrers deu mesos, però que ara la prioritat són les negociacions per configurar la mesa.
El plantejament és que el PSOE ostenti la presidència del Congrés, que ERC no ocupi cap lloc a la mesa encara que tingui 15 diputats i que, en canvi, ocupi una cadira el PNB, que té sis representants
En tot cas, el primer assaig es produirà amb l'acord per configurar la mesa del Congrés, que es constituirà el 21 de maig i que és ara la prioritat. El PSOE pretén ostentar la presidència de la cambra i les negociacions aniran a càrrec de la socialista Adriana Lastra i, per part de Podem, d'Irene Montero. D'entrada, el plantejament és que ERC no ocupi cap lloc a la mesa, encara que tingui 15 diputats, i que, en canvi, ocupi una cadira el PNB, que té sis representants. Les negociacions per la investidura vindran després.
Els socialistes volen controlar els tempos, relativitzar les pressions i frenar pretensions d'un Iglesias que aquest dilluns feia un últim intent abans de reunir-se amb el líder del PSOE demanant una presència "modesta" de Podem al govern: "Tots haurem de cedir, escoltar i empatitzar per construir una nova etapa, sense línies vermelles, sense ultimàtums i sense arrogància". Un dia després, només ha parlat de "paciència". L'actitud moderada que ara exhibeix Iglesias contrasta amb la de fa tres anys, quan públicament va exigir ser vicepresident del govern a canvi dels vots de Podem per facilitar la investidura de Pedro Sánchez. L'estratègia aleshores no va donar fruits.
Els ponts trencats amb Rivera
Tot i les diferències en la fórmula d'aliança, Sánchez i Iglesias han exhibit que es conserva la bona sintonia teixida després de deu mesos de govern en què Podem ha estat el principal puntal del PSOE. En canvi, la tensa relació que el president en funcions manté amb el líder de Ciutadans, Albert Rivera, s'ha fet evident després d'una trobada aquest dimarts al matí que no ha servit per acostar posicions i que tan sols ha durat 50 minuts malgrat que els dos dirigents no es reunien des de fa quasi dos anys.
Lluny queda aquella encaixada de mans del 24 de febrer del 2016, quan Sánchez i Rivera van tancar un acord de de govern amb 200 mesures consensuades que van quedar en paper mullat després de la investidura fallida. El líder del PSOE va aconseguir refer ponts amb el popular Pablo Casado després de la trobada d'aquest dilluns a la sala noble de la Moncloa. Però amb Rivera, a qui ha rebut en una altra sala menor, segueixen les tibantors i i no han anat més enllà d'emplaçar-se a coincidir en determinades qüestions al Congrés. Sánchez els temptejarà especialment en el paquet econòmic.
Però amb l'horitzó d'uns nous comicis que estan a tocar, el dirigent del partit taronja ha dit sense pal·liatius que en cap cas facilitaran la investidura de Sánchez, que la seva intenció és exercir de cap de l'oposició malgrat que no va aconseguir el sorpasso al PP, i que serà una gota malaia a l'hora de reclamar que cal aplicar "ja" l'article 155 a Catalunya. Els socialistes defensen, però, que seria inconstitucional activar la suspensió de l'autonomia perquè, a hores d'ara, el Govern de Quim Torra no ha vulnerat la legalitat.
La nova etapa en la relació amb Casado
La diferència de clima de l'audiència de Sánchez amb Casado i amb Rivera és un reflex de la tessitura en la qual es troben el dos grans partits de la dreta espanyola. El líder de Ciutadans té entre cella i cella aconseguir el lideratge del bloc a costa de seguir desgastant un PP que ara té a nou diputats de distància i ho farà exercint el paper de principal ariet contra el govern socialista. En canvi, el PP, durament colpejat per la davallada històrica del 28-A, es concentra en fer creïble un viratge al centre després d'haver flirtejat amb Vox. El seu objectiu és evitar una nova debacle el 26-M i està especialment interessat en què el PSOE s'asseguri la investidura per no haver d'anar a una repetició de les espanyoles que podria resultar devastadora.
De referir-se a Sánchez com a un "traidor" i acusar-lo en campanya de preferir "les mans tacades de sang", Casado ha passat a segellar amb el PSOE un compromís de mantenir contacte constant sobre les grans qüestions que afecten la política espanyola, com ara el conflicte amb Catalunya, l'economia, les pensions i la violència masclista. Les dues parts entenen que s'han refet ponts després de mesos de relació impossible arran de la moció de censura que va desbancar el PP de la Moncloa i el gir a la dreta protagonitzat per Casado.
Ara, els socialistes reconeixen el PP com el cap de l'oposició i les dues parts entenen que s'obre una nova etapa de relacions. Per la seva banda, Casado celebrava que s'hagi trencat "el cordó sanitari contra el PP". Clarament debilitats, els populars intenten resituar-se en el mapa polític espanyol per no quedar fora d'òrbita mentre el PSOE, líder indiscutible, pretén governar en plàcida minoria apuntalat per la geometria variable.
