Eleccions municipals 2019

Les deu coses que potser no sabies de Quim Forn, alcaldable de JxCat a Barcelona

L'exconseller d'Interior, empresonat des del 2 de novembre del 2017, va formar part del pinyol d'Artur Mas i un agent de la policia espanyola li va trencar el braç en una protesta l'any 2000

per Oriol March, 18 de maig de 2019 a les 08:10 |
Quim Forn,
Quim Forn (Barcelona, 1964) és el candidat de Junts per Catalunya (JxCat) a l'alcaldia de Barcelona de cara a les municipals del 26 de maig. L'excepcionalitat del moment fa que compleixi aquesta aspiració tancat a Soto del Real, el centre penitenciari on hi ha els presos polítics homes acusats de rebel·lió que estan sent jutjats al Tribunal Suprem. Forn, amb una llarga carrera municipal a la capital catalana, porta privat de llibertat des del 2 de novembre del 2017, un mes i un dia després del referèndum. Aquestes són les deu coses que potser encara no sabies de la seva trajectòria personal i política.

1. Fill de mare equatoriana, va passar la infància a l'Eixample. Va estudiar al Liceu Francès -una manera de posar distància amb l'educació del franquisme- i, un cop a la universitat, va decantar-se per la carrera de Dret. Les lliçons que va aprendre a la facultat les ha reviscut durant el judici en marxa al Suprem, on la Fiscalia li demana 16 anys de presó i 16 d'inhabilitació especial per rebel·lió.


2. L'exconseller d'Interior va ser un estudiant amb inquietuds i es va encarregar d'impulsar la refundació de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), de la qual en va ser el primer president de la nova etapa. En aquesta entitat va conèixer part dels qui anys més tard manarien a Convergència, però també altres dirigents com Oriol Junqueras. La militància independentista la porta incorporada des de jove.

3. Aquesta militància el va portar a ser un dels impulsors del moviment Freedom for Catalonia, pensat per difondre la causa catalana durant els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Una de les protestes va ser una xiulada contra el rei Joan Carles I. En aquest moviment va coincidir amb David Madí, amb qui anys més tard acabaria coincidint en el pinyol que va acompanyar Artur Mas fins al poder dins de CDC.

4. En aquest pinyol, Forn coincideix amb Madí, però també amb altres dirigents com Oriol Pujol Ferrusola, Antoni Vives, Francesc Homs i Germà Gordó. Desacomplexadament independentistes en un moment en què Convergència estava emmarcada en posicions autonomistes i possibilistes, van combatre la possibilitat que Josep A. Duran i Lleida fos designat com a successor de Jordi Pujol. Se'n van sortir.

5. Forn, a diferència d'altres membres d'aquest nucli dur, va enfocar la seva carrera cap a l'Ajuntament de Barcelona. Va ser regidor des del 1999 fins al 2017, quan Carles Puigdemont el va reclutar per posar-se al capdavant d'Interior a les portes del referèndum. El dirigent independentista coneix de primera mà les actuacions policials contundents: l'any 2000, quan portava només uns mesos com a regidor, un agent de la policia espanyola li va trencar un braç durant una protesta contra una desfilada militar a Montjuïc. Amb els anys, va acabar sent responsable de la Guàrdia Urbana.


6. Així va ser durant els quatre anys que Xavier Trias va governar Barcelona, els únics en què CiU ha ostentat el poder a l'altra banda de Sant Jaume. Forn va convertir-se en el seu primer tinent d'alcalde i, de fet, Trias sempre va expressar la seva preferència perquè el succeís. Només la trucada de Puigdemont demanant-li assumir Interior va truncar els seus plans per ser alcaldable, represos un cop ja era a la presó.

7. El seu pas per la conselleria va ser breu, però especialment intens. De portes endins és molt recordada l'esbroncada telefònica que va tenir amb Enric Millo durant la jornada de l'1-O després de veure les càrregues policials. De forma espontània, alguns dels qui eren aquell dia al Palau de la Generalitat el van aplaudir. L'entorn de Forn assegura que "mai" havia perdut els nervis en una conversa professional com aquell dia.

8. Les càrregues de l'1-O han estat molt presents al Suprem, on Forn ha escoltat les versions dels comandaments dels Mossos amb rostre seriós i posat estoic. La que més li va doldre, però, és la que va explicitar el major Josep Lluís Trapero, que fins i tot va detallar el pla per detenir Puigdemont i tot el Govern en cas que ho hagués demanat la justícia espanyola. "Va quedar fotut, perquè ni tan sols el va saludar amb la mirada", assegurava l'entorn de Forn els dies posteriors. L'advocat Xavier Melero, però, estava eufòric: s'havia desmuntat, segons ell, el relat de la rebel·lió.

9. El pas per la presó no està sent, ni molt menys, senzill. El Suprem ha denegat totes les peticions per quedar en llibertat, fins i tot quan va intoxicar-se -sense desenvolupar- de tuberculosi a principis del 2018. A finals de l'any passat, en plena vaga de fam com a protesta contra la lentitud del Constitucional amb els recursos, perdia un quilo al dia. Van ser els dies físicament més durs del seu pas per Lledoners, una de les tres presons on ha estat juntament amb Estremera i Soto del Real. En totes elles ha intentat fer el màxim d'esport possible, fins i tot spinning sota la tutela de Raül Romeva, el pres polític més en forma de tots els encausats.

10. Ja sigui a Estremera, Lledoners o Soto del Real, Forn no ha desconnectat mai de la realitat política del país. Ha estat part activa en la creació de la Crida Nacional per la República, ha negociat les llistes municipals de Barcelona i també ha tingut topades amb Puigdemont. Especialment quan l'exconseller d'Interior va traslladar a l'expresident de la Generalitat la necessitat de formar, la primavera del 2018, un Govern que foragités d'una vegada per totes l'article 155 i la intervenció estatal de la Generalitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació