El Govern, «preocupat» pels primers gestos de Sánchez amb PP i Ciutadans

La portaveu de l'executiu català, Meritxell Budó, lamenta que el PSOE prioritzi el diàleg amb la dreta, i denuncia que Ada Colau utilitzi la seguretat com a "arma electoral"

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu
La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu | ACN
07 de maig del 2019
Actualitzat a les 14:26h
El Govern no veu amb bons ulls les trobades que ha tingut el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, amb els líders del PP i Ciutadans, Pablo Casado i Albert Rivera, que s’han produït aquesta mateixa setmana a la Moncloa. “Ens preocupa el rumb i els primers gestos del senyor Sánchez”, ha declarat aquest dimarts en la roda de premsa posterior al consell executiu, la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó. 

“Que PP i PSOE es posin d’acord amb el tema de Catalunya, segur que no és bo per a Catalunya”, ha considerat. De fet, ha dit, un primer indicatiu d’això és que una de les primeres coses que ha fet el líder socialista ha estat reunir-se amb PP i Ciutadans, i “vincular Catalunya també a un nou govern”. Això, ha precisat Budó, se “salta” el resultat obtingut a les urnes, i busca vulnerar la composició de l’actual Govern català. 

El que ha de fer Sánchez, ha afirmat Budó, és “reduir tensions i tornar a obrir ponts de diàleg”, tot i que ha volgut deixar molt clar que serà al PSOE, a qui li toqui explicar els acords als quals hagin pogut arribar. A més, ha retret al govern espanyol que abordi la qüestió catalana per sobre d’altres temes que “preocupen els ciutadans espanyols”, com són l’atur, l’economia, el frau i la corrupció: “En això no hem sentit cap proposta, ni del PP, ni del PSOE, ni de Ciutadans”.

Per altra banda, ha dit, el Govern manté oberta la porta de diàleg, que ha de ser “sense exclusions”. “No podem seure en una taula de diàleg amb temes vetats”, ha assegurat, i això passa, ha dit, per “parlar d’autodeterminació”. 

Respecte de la possibilitat de l’expresident del Govern Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí de concórrer finalment a les eleccions europees, Budó ho ha celebrat i ha afirmat que hagués estat un “escàndol majúscul” impedir-los-ho. “Celebrem aquesta primera victòria dins del sistema judicial espanyol, però no és una victòria de l’independentisme, sinó que és una victòria de la democràcia”, ha assenyalat. 
 
La seguretat com a "arma electoral"

El concepte de seguretat ciutadana està, ja amb la vista posada en les eleccions municipals, a l’ull de l’huracà. Tant és així que ja ha començat un xoc dialèctic d’institucions, que el Govern ha decidit replicar. Després que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, hagi acusat el conseller d'Interior, Miquel Buch, de reduir la presència d'agents de Mossos d'Esquadra a la capital catalana, la portaveu del Govern ha retret a l’alcaldessa que usi la seguretat com a “arma electoral”. 
 
“Li demanem que no enfronti administracions en el seu combat electoral a l’alcaldia de Barcelona”, ha declarat, ja que “convertir la seguretat en un tema electoral és un error”. “No es pot polititzar la seguretat perquè això és banalitzar-la”, ha volgut deixar molt clar. 

Per altra banda, i malgrat respectar les decisions judicials, ha afirmat que “sorprèn i costa d’entendre” la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de deixar en llibertat provisional l’home condemnat per abusos sexuals en el cas dels Maristes de Barcelona. 

S'accepta la renúncia de De Gispert a la Creu de Sant Jordi

El Govern ha aprovat la modificació del Decret de concessió de la Creu de Sant Jordi, que s'havia atorgat a 28 persones i 15 entitats pels seus mèrits, entre les quals l'expresidenta del Parlament, Núria de Gispert.
 
Després de la polèmica sorgida arran d'un tuit de l'expresidenta del Parlament, ella mateixa va decidir renunciar-hi, un fet que el Govern ha acceptat. Segons la consellera de la Presidència, el missatge de De Gispert va ser “un error desafortunat” que “ella mateixa de seguida va esborrar”. No obstant això, Budó ha volgut deixar clar que aquest és un gest que “l'honora”, ja que "allunya la polèmica", i ha aprofitat per agrair-li la “seva gran tasca” i la “trajectòria política” dins la cambra catalana.

Impuls de polítiques públiques al territori 

El Govern també ha engegat una estratègia de dinamització territorial, per tal, segons ha explicat la portaveu de l’executiu, de fomentar el creixement econòmic i generar oportunitats en zones rurals afectades per la desocupació, l’envelliment de la població i el despoblament rural. Es farà a través d’una comissió interdepartamental creada de forma imminent pel Govern i presidida pel Departament de la Presidència, sota el títol “País d’oportunitats, país viu”. 

I és que, segons ha recordat, els municipis de menys de 2.000 habitants suposen gairebé el 63% del total de municipis, i el 64% de l’extensió territorial, tot i que només sumen el 4,5% de la població. Una distribució territorial i de població, doncs, que requereix d’un impuls de les polítiques públiques de desenvolupament. 

Alhora, ha informat Budó, el Govern també ha aprovat diferents despeses per al manteniment de carreteres i l'adquisició de vehicles i serveis de qualitat ambiental, que sumen un total de 411 milions d'euros, i destinarà 10 milions d'euros per combatre la crisi de la fruita dolça entre l'1 de juliol del 2019 i el 15 de maig del 2020. Alhora, també s'amplien fins a 5,7 milions d'euros els ajuts destinats al desenvolupament local participatiu de les zones de pesca, es dona un nou impuls contra la plaga del cargol poma del Delta de l'Ebre, i s'autoritzen les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, on s'invertiran 1,7 milions d'euros per restaurar la Porta dels Apòstols, el campanar i les cobertes del claustre.

Durant la roda de premsa, Budó ha anunciat que l'executiu també dona suport al Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya -que enguany se celebrarà del 3 al 13 d'octubre- amb una subvenció de 600.000 euros.