El Govern reclama a Colau no utilitzar la seguretat com a «arma electoral»

La portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, retreu a l'alcaldessa que "banalitzi" la seguretat a Barcelona després de la carta enviada al conseller Buch arran de la reducció de Mossos a la capital

Ada Colau i Quim Torra, en una imatge d'arxiu
Ada Colau i Quim Torra, en una imatge d'arxiu | ACN
07 de maig del 2019
Actualitzat a les 14:44h
El concepte de seguretat ciutadana està, ja amb la vista posada en les eleccions municipals, a l’ull de l’huracà. Tant és així que ja ha començat un xoc dialèctic d’institucions, que el Govern ha decidit replicar. Després que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, hagi acusat el conseller d'Interior, Miquel Buch, de reduir la presència d'agents de Mossos d'Esquadra a la capital catalana, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha retret a l’alcaldessa que usi la seguretat com a “arma electoral”. 
 
“Li demanem que no enfronti administracions en el seu combat electoral a l’alcaldia de Barcelona”, ha declarat durant la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu, ja que “convertir la seguretat en un tema electoral és un error”. “No es pot polititzar la seguretat perquè això és banalitzar-la”, ha volgut deixar molt clar. 

Per altra banda, i malgrat respectar les decisions judicials, ha afirmat que “sorprèn i costa d’entendre” la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de deixar en llibertat provisional l’home condemnat per abusos sexuals en el cas dels Maristes de Barcelona. 

S'accepta la renúncia de De Gispert a la Creu de Sant Jordi

El Govern ha aprovat la modificació del Decret de concessió de la Creu de Sant Jordi, que s'havia atorgat a 28 persones i 15 entitats pels seus mèrits, entre les quals l'expresidenta del Parlament, Núria de Gispert.
 
Després de la polèmica sorgida arran d'un tuit de l'expresidenta del Parlament, ella mateixa va decidir renunciar-hi, un fet que el Govern ha acceptat. Segons la consellera de la Presidència, el missatge de De Gispert va ser “un error desafortunat” que “ella mateixa de seguida va esborrar”. No obstant això, Budó ha volgut deixar clar que aquest és un gest que “l'honora”, ja que "allunya la polèmica", i ha aprofitat per agrair-li la “seva gran tasca” i la “trajectòria política” dins la cambra catalana.

Impuls de polítiques públiques al territori 

El Govern també ha engegat una estratègia de dinamització territorial, per tal, segons ha explicat la portaveu de l’executiu, de fomentar el creixement econòmic i generar oportunitats en zones rurals afectades per la desocupació, l’envelliment de la població i el despoblament rural. Es farà a través d’una comissió interdepartamental creada de forma imminent pel Govern i presidida pel Departament de la Presidència, sota el títol “País d’oportunitats, país viu”. 

I és que, segons ha recordat, els municipis de menys de 2.000 habitants suposen gairebé el 63% del total de municipis, i el 64% de l’extensió territorial, tot i que només sumen el 4,5% de la població. Una distribució territorial i de població, doncs, que requereix d’un impuls de les polítiques públiques de desenvolupament. 

Alhora, ha informat Budó, el Govern també ha aprovat diferents despeses per al manteniment de carreteres i l'adquisició de vehicles i serveis de qualitat ambiental, que sumen un total de 411 milions d'euros, i destinarà 10 milions d'euros per combatre la crisi de la fruita dolça entre l'1 de juliol del 2019 i el 15 de maig del 2020. Alhora, també s'amplien fins a 5,7 milions d'euros els ajuts destinats al desenvolupament local participatiu de les zones de pesca, es dona un nou impuls contra la plaga del cargol poma del Delta de l'Ebre, i s'autoritzen les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, on s'invertiran 1,7 milions d'euros per restaurar la Porta dels Apòstols, el campanar i les cobertes del claustre.

Durant la roda de premsa, Budó ha anunciat que l'executiu també dona suport al Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya -que enguany se celebrarà del 3 al 13 d'octubre- amb una subvenció de 600.000 euros.