La caverna, a judici

Però, qui va deixar les armes als cotxes?

El relat del judici consisteix a destacar els fets que reforcen la tesi de l’acusació i minimitzar els altres, però hi ha oblits que clamen al cel

per Joan Canela , 7 de maig de 2019 a les 12:47 |
Els famosos vehicles de la Guàrdia Civil saquejats però amb les armes tranquil·lament guardadetes sense que ningú les toqués | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La premsa madrilenya està de joia. Un testimoni, un de la defensa per a més inri, els acaba de reforçar la tesi de l’assetjament violent a la conselleria d’Economia del 20 de setembre. I no només això, sinó que ha descarregat la responsabilitat en Jordi Sánchez. "Era ell qui controlava a les 40.000 persones allí concentrades. Era el cap del carrer" escriu Pablo Ordaz a El País, en una crònica titulada, ni més ni menys, que "El costat fosc de l’home pacífic". Ja no jutgen fets sinó caràcters.

En la mateixa línia s’expressa la cobertura de La Razón –"El relat del responsable de les Brimo ha deixat trontollant la credibilitat de Jordi Sánchez"- o El Mundo, que tira pel dret sense manies des del titular: "El cap d’antiavalots dels Mossos enfonsa Jordi Sànchez: Ens diu ‘marxeu d’aquí’". Bé, no és per a menys. Si el que es tracta és de "demostrar" que el 20 de setembre va ser un aquelarre de violència, un intent d’assalt, pràcticament un linxament evitat, no se sap encara com, no hi ha millor reforç que el que ve d’algú que, en principi, se suposa que hauria d’estar a l’altre bàndol.


Ara bé, ja posats a acabar d’empastar un relat coherent, estaria bé saber qui i com va evitar que aquesta massa assedegada de sang, una força que «ni el Setè de Cavalleria» hauria pogut doblegar, acabés consumant els seus objectius criminals. Perquè, fins on jo sé, el 20 de setembre no hi va haver ni una sola rascada a cap funcionari, fos de l’administració que fos.

Una de "les pedres de toc per apreciar que hi va haver violència -requisit per acusar per rebel·lió- (expliquen Manuel Marraco i Marisa Recuero a El Mundo) és el que va passar als vehicles de la Guàrdia Civil que van quedar aparcats davant la Conselleria i que els mateixos guàrdies no van poder protegir de la multitud. El testimoni va oferir la versió més dura del que va succeir. ‘Primer van ser violentats i després saquejats’. Dins dels tot terreny hi havia armes llargues i això fa que li ordenin, ja de nit, arribar fins allí, perquè des de l’helicòpter comproven que hi ha gent accedint a l’interior".


O sigui, que enmig de tota aquesta violència, d’aquest saqueig dels vehicles, amb tot el dia pel davant i, quan, ja a la nit, arriba la policia als cotxes abandonats... les armes seguien allí! Ni un de sol dels insurrectes va pensar que unes escopetes anirien la mar de bé en una imminent rebel·lió armada? Bé, perquè ens fixarem en aquest detallet si, precisament, ve a desmuntar el relat de la Fiscalia?

De fet, per ser tan important el tema dels cotxes i les armes, ja és simptomàtic que fins ara no s’hagi pogut saber qui se les va deixar i quina responsabilitat hi té en tot això. I, a més, només es faci aquesta pregunta Xavier Vidal-Folch a El País. "‘A les dues de la tarda em donen una novetat important: dins dels vehicles hi ha armes’ –escriu Vidal-Folch citant l’agent 5422-. I per controlar-les van arbitrar-se dues mesures, eficaces perquè Déu no va voler el contrari". Bé, Déu i ni un de sol dels 20.000 manifestants. Ni un. Gens malament per ser una multitud descontrolada i violenta.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació