eleccions europees 2019

Acaba la reunió al Suprem per decidir si la candidatura de Puigdemont pot concórrer a les europees

El jutjat contenciós administratiu número dos de Madrid va elevar el cas a l'alt tribunal

per NacióDigital , 5 de maig de 2019 a les 14:37 |
Puigdemont, en roda de premsa des de Brussel·les | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Reunió extraordinària al Tribunal Suprem, que ha començat a les 12h i ha acabat cap a dos quarts de tres del migdia, per decidir si la candidatura de Junts per Catalunya encapçalada per l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, pot concórrer les eleccions europees del proper 26 de maig. A la reunió no hi han assistit tots els membres de la sala, només el president i quatre magistrats. 

El contenciós ho eleva al Tribunal Suprem


El jutjat contenciós administratiu número dos de Madrid ha traslladat aquest dissabte al migdia a l'alt tribunal espanyol la decisió sobre la candidatura de Puigdemont i també dels exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín. Ho va fer, argumenta, per evitar les "possibles resolucions contradictòries" amb l'altre recurs interposat en aquest tribunal.

PP i Cs havien presentat una denúncia davant l'organisme electoral per intentar tombar la candidatura de Puigdemont. La decisió de deixar que el líder de JxCat sigui el cap de llista també permet la participació electoral dels candidats Toni Comín i Clara Ponsatí. Des de Brussel·les, Puigdemont ha assegurat aquest dissabte que la decisió de la Junta Electoral Central "viola un dret fonamental i vulnera els principis fundacionals de la Unió Europea".


La Fiscalia, en contra de la Junta Electoral

La Fiscalia, per la seva banda, ja havia rebatut la decisió de la JEC aquest divendres al·legant que "no s'ajusta a dret" i que vulnera el "dret fonamental de sufragi passiu" dels tres dirigents independentistes.


L'organisme indicava que no és el mateix estar condemnat que estar processat en una causa, i apunta que l'organisme electoral -a qui veu, això sí, competent per prendre una decisió d'aquest tipus- no ha fet una interpretació suficientment sòlida de la normativa a l'hora de restringir el sufragi passiu.

La JEC defensava, per la seva banda, que els tres dirigents no podien ser candidats perquè no residien a Espanya, però la Fiscalia ha argumentat que, malgrat això, gaudeixen del dret de sufragi passiu. La situació seria diferent, això sí, en cas de condemna.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació