eleccions europees 2019

La decisió sobre la candidatura de Puigdemont queda en mans del Suprem

El tribunal contenciós administratiu de Madrid s'ha inhibit del cas sobre la candidatura europea de l'expresident de la Generalitat

per NacióDigital , 4 de maig de 2019 a les 13:52 |
Comín, Ponsatí, Boye, Puigdemont, Trias i Talegón, avui a Brussel·les | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El jutjat contenciós administratiu número dos de Madrid ha traslladat al Tribunal Suprem la decisió sobre la candidatura de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont i dels exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín, a les eleccions europees. Segons ha informat el mateix Suprem, la Secció Cuarta de la Sala del Contenciós es reunirà demà a les 12 del migdia per decidir quin serà el futur de la llista de Puigdemont.

Així doncs, eleva el cas per evitar les "possibles resolucions contradictòries" amb l'altre recurs interposat en aquest tribunal. La decisió arriba després que aquest divendres la Fiscalia Provincial de Madrid considerés que la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d'impedir la candidatura vulnera els seus drets fonamentals de sufragi passiu.


PP i Cs havien presentat una denúncia davant l'organisme electoral per intentar tombar la candidatura de Puigdemont. La decisió de deixar que el líder de JxCat sigui el cap de llista també permet la participació electoral dels candidats Toni Comín i Clara Ponsatí. Des de Brussel·les, Puigdemont ha assegurat aquest dissabte que la decisió de la Junta Electoral Central "viola un dret fonamental i vulnera els principis fundacionals de la Unió Europea".

La Fiscalia, en contra de la Junta Electoral


La Fiscalia havia rebatut la decisió de la JEC aquest divendres al·legant que "no s'ajusta a dret" i vulnera el "dret fonamental de sufragi passiu" dels tres dirigents independentistes.

L'organisme indicava que no és el mateix estar condemnat que estar processat en una causa, i apunta que l'organisme electoral -a qui veu, això sí, competent per prendre una decisió d'aquest tipus- no ha fet una interpretació suficientment sòlida de la normativa a l'hora de restringir el sufragi passiu.


La JEC defensava, per la seva banda, que els tres dirigents no podien ser candidats perquè no residien a Espanya, però la Fiscalia ha argumentat que, malgrat això, gaudeixen del dret de sufragi passiu. La situació seria diferent, això sí, en cas de condemna.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació