03
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
20:32h
"El camp era un glop de nit, lluny de tot i entre carenes". Amb aquestes paraules, escrites per Montserrat Roig i musicades en directe per Marina Rossell, ha començat l'acte d'homenatge a les dones de Ravensbrück, organitzat aquest divendres per l'Ajuntament de Barcelona al Born Centre Cultural.
El 2020 farà 75 anys de l'alliberament dels camps nazis per part de les tropes aliades, entre els quals Ravensbrück. El 30 d'abril del 1945 l'Exèrcit Roig alliberava l'únic camp nazi pensat exclusivament per a dones i que entre les seves presoneres comptava amb Neus Català, comunista i antifeixista catalana. Català va morir el 13 d'abril als 103 anys i ara Conxita Grangé és l'única supervivent catalana de l'Holocaust. Precisament per això, és més necessari que mai rescatar de l'oblit les dones del camp, com ha reivindicat l'Amical Ravensbrück i la seva presidenta Anna Sallés, en l'homenatge d'aquest divendres.
"No digueu que esteu malaltes, us portaran a la càmera de gas"
Unes dones que no van ser comparsa dels homes sinó lluitadores. "La Segona Guerra Mundial també es va guanyar gràcies als homes i les dones de la resistència", ha insistit Sallés. Dones republicanes, catalanes i espanyoles, que van participar en accions militars, de sabotatge i agitació i també fent feina d'infermeres o mecanògrafes.
Moltes d'elles, com Català, van patir la caiguda de la segona República espanyola i van ser capturades a França. D'allà, a l'horror de Ravensbrück, que tan cruament retrata la supervivent Mercedes Núñez en el seu llibre El valor de la memòria; de la presó de Las Ventas al camp de Ravensbrück. "No digueu que esteu malaltes, us portaran a la càmera de gas", diu en aquestes pàgines, llegides avui pel seu fill Pablo Iglesias al Born.
Els nazis eren els que executaven, però comptaven amb multitud de còmplices. Siemens, per exemple, va instal·lar una fàbrica dins el mateix camp. Complicitats també en forma de silencis, òbviament durant la dictadura franquista però també des del 1978. Potser per això Català va ser una de les primeres abanderades de la memòria històrica, abans i tot que sencunyés un concepte tan utilitzat avui. "Cal recordar el passat i estar amatents al present", ha demanat Sallés.
Una demanda que també s'ha fet seva l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha reivindicat la capital catalana com una ciutat "republicana, antifeixista i feminista". "Tenim l'obligació de continuar el ttreball de les dones de Ravensbrück i mantenir viva la seva memòria", ha afirmat. Tant l'alcaldessa com Sallés han fet esment al creixement de l'extrema dreta, aquí. Per això, la presidenta de l'Amical ha demanat fidelitat a "qui va lluitar contra la dictadura i el feixisme i per la democràcia".
L'antifeixisme, una lluita constant
Alguns hereus d'aquests combatents han estat presents avui al Born. Començant per Margarita Català, filla de la cèlebre antifeixista. "Hem de convèncer les noves generacions que allò no pot tornar a passar mai", ha demanat. "Sense odi però amb força", han apuntat els fills d'una altra de les supervivents de Ravensbrück, Braulia Cánovas.
De les 132.000 presoneres que hi van passar, només 40.000 en van sortir en vida. Actualment, la seva descendència manté viva la seva memòria, així com els escrits que les mateixes dones van deixar, vaticinant que seria necessari fer-ne aprenentatge. L'actriu Mercè Arànega, que va interpretar català al muntatge teatral Un cel de plom, ha recuperat aquest divendres més fragments que Núñez va deixar escrits.
Com aquell en què la presonera recordava com les dones van rebutjar cobrar els diners amb què els nazis volien pagar els seus treballs forçats. "Vaig cridar 'política!' al comandant del camp, mentre m'assenyalava el triangle vermell", va deixar escrit. Desenes de presoners soviètiques es van sumar a la seva acció. Dignitat, com la que sempre recordava Català amb la seva frase per a la història: "No he plorat mai davant d'un nazi".
Rossell ha tancat l'acte, amb cançons que s'han convertit en himnes antifeixistes, com el Bella Ciao. Himnes ben presents encara avui, i és que l'antifeixisme és, malauradament, una batalla necessàriament constant. Així ho resumia Català després de l'alliberament de Ravensbrück. "Alegria de ser alliberada? No en vaig sentir gens. De la mateixa manera que no puc explicar l’entrada al camp, tampoc us puc explicar l'alliberament. Espanya no estava alliberada. Va ser una gran decepció".
El 2020 farà 75 anys de l'alliberament dels camps nazis per part de les tropes aliades, entre els quals Ravensbrück. El 30 d'abril del 1945 l'Exèrcit Roig alliberava l'únic camp nazi pensat exclusivament per a dones i que entre les seves presoneres comptava amb Neus Català, comunista i antifeixista catalana. Català va morir el 13 d'abril als 103 anys i ara Conxita Grangé és l'única supervivent catalana de l'Holocaust. Precisament per això, és més necessari que mai rescatar de l'oblit les dones del camp, com ha reivindicat l'Amical Ravensbrück i la seva presidenta Anna Sallés, en l'homenatge d'aquest divendres.
"No digueu que esteu malaltes, us portaran a la càmera de gas"
Unes dones que no van ser comparsa dels homes sinó lluitadores. "La Segona Guerra Mundial també es va guanyar gràcies als homes i les dones de la resistència", ha insistit Sallés. Dones republicanes, catalanes i espanyoles, que van participar en accions militars, de sabotatge i agitació i també fent feina d'infermeres o mecanògrafes.
Moltes d'elles, com Català, van patir la caiguda de la segona República espanyola i van ser capturades a França. D'allà, a l'horror de Ravensbrück, que tan cruament retrata la supervivent Mercedes Núñez en el seu llibre El valor de la memòria; de la presó de Las Ventas al camp de Ravensbrück. "No digueu que esteu malaltes, us portaran a la càmera de gas", diu en aquestes pàgines, llegides avui pel seu fill Pablo Iglesias al Born.
Els nazis eren els que executaven, però comptaven amb multitud de còmplices. Siemens, per exemple, va instal·lar una fàbrica dins el mateix camp. Complicitats també en forma de silencis, òbviament durant la dictadura franquista però també des del 1978. Potser per això Català va ser una de les primeres abanderades de la memòria històrica, abans i tot que sencunyés un concepte tan utilitzat avui. "Cal recordar el passat i estar amatents al present", ha demanat Sallés.
Una demanda que també s'ha fet seva l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha reivindicat la capital catalana com una ciutat "republicana, antifeixista i feminista". "Tenim l'obligació de continuar el ttreball de les dones de Ravensbrück i mantenir viva la seva memòria", ha afirmat. Tant l'alcaldessa com Sallés han fet esment al creixement de l'extrema dreta, aquí. Per això, la presidenta de l'Amical ha demanat fidelitat a "qui va lluitar contra la dictadura i el feixisme i per la democràcia".
L'antifeixisme, una lluita constant
Alguns hereus d'aquests combatents han estat presents avui al Born. Començant per Margarita Català, filla de la cèlebre antifeixista. "Hem de convèncer les noves generacions que allò no pot tornar a passar mai", ha demanat. "Sense odi però amb força", han apuntat els fills d'una altra de les supervivents de Ravensbrück, Braulia Cánovas.
De les 132.000 presoneres que hi van passar, només 40.000 en van sortir en vida. Actualment, la seva descendència manté viva la seva memòria, així com els escrits que les mateixes dones van deixar, vaticinant que seria necessari fer-ne aprenentatge. L'actriu Mercè Arànega, que va interpretar català al muntatge teatral Un cel de plom, ha recuperat aquest divendres més fragments que Núñez va deixar escrits.
Com aquell en què la presonera recordava com les dones van rebutjar cobrar els diners amb què els nazis volien pagar els seus treballs forçats. "Vaig cridar 'política!' al comandant del camp, mentre m'assenyalava el triangle vermell", va deixar escrit. Desenes de presoners soviètiques es van sumar a la seva acció. Dignitat, com la que sempre recordava Català amb la seva frase per a la història: "No he plorat mai davant d'un nazi".
Rossell ha tancat l'acte, amb cançons que s'han convertit en himnes antifeixistes, com el Bella Ciao. Himnes ben presents encara avui, i és que l'antifeixisme és, malauradament, una batalla necessàriament constant. Així ho resumia Català després de l'alliberament de Ravensbrück. "Alegria de ser alliberada? No en vaig sentir gens. De la mateixa manera que no puc explicar l’entrada al camp, tampoc us puc explicar l'alliberament. Espanya no estava alliberada. Va ser una gran decepció".