03
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
17:24h
He escrit molt sobre Salvados. Potser massa i tot. Normalment tens la intuïció que diumenge a la nit a La Sexta s’hi explicarà alguna cosa interessant sobre la que valdrà la pena pensar-hi i escriure. Aquesta premissa s’acostuma a complir i als qui de tant en tant escrivim de tele ens fa la feina més fàcil i, sobretot, més agradable i estimulant. Jordi Évole ha enunciat que deixa Salvados però que el programa continuarà el seu trajecte. Se suposa que hi haurà un nou cap visible i Évole es farà càrrec d’un nou espai d’entrevistes, el format que últimament més l’ha motivat.
No descobreixo la sopa d’all si dic que Salvados és un dels programes de televisió més importants dels últims temps a Espanya. Potser fins i tot el més important de tots. Important en el sentit qualitatiu, és clar, perquè en la seva essència irreductible hi ha el compromís amb la feina periodística ben feta, amb el rigor, amb l’interès general i, sobretot, amb la personalitat més imprescindible de la professió: la incomoditat, la pregunta i la repregunta. Les preguntes i repreguntes que li he vist fer a Jordi Évole a polítics, banquers i empresaris no les he vist fer a ningú amb tanta claredat i contundència, amb tan sentit comú i afany igualitari.
Recordo, per exemple, el programa especial sobre l’accident al metro de València. Potser un dels que més m’ha impressionat. O els relacionats amb els abusos sexuals. O el del Mercadona. O els relacionats amb la fi d’ETA i amb els refugiats. O l’Operación Palace.
Últimament potser ha abusat una mica del format del cara a cara que es fa repetitiu i l’interès s’esllangueix. Queda teca llarga per al futur. Per exemple, què tal una investigació periodística sobre Vox o sobre Ciutadans. Trobo a faltar que se’ls despullin les vergonyes a aquesta gent. O sobre els premis literaris, el gran reportatge pendent del nostre periodisme. O sobre la banca, esclar, un dels tabús sobre el qual només algunes espurnes periodístiques hem percebut.
O, posats a afinar una mica més la imaginació, què tal un Salvados sobre els pijos? O sobre les escoles elitistes, o sobre el racisme. O un #metoo sobre algun personatge nociu de la societat civil espanyola. O, en un terreny una mica més abstracte, sobre el menyspreu cada cop més galopant per la cultura, per la intel·ligència, pel pensament, per la filosofia.
Estic convençut que Salvados, sense Évole al capdavant, té corda per estona. L’única actitud possible davant d’aquest programa és l’aplaudiment, no acrític sinó entusiasta –que és diferent- i l’agraïment.
No descobreixo la sopa d’all si dic que Salvados és un dels programes de televisió més importants dels últims temps a Espanya. Potser fins i tot el més important de tots. Important en el sentit qualitatiu, és clar, perquè en la seva essència irreductible hi ha el compromís amb la feina periodística ben feta, amb el rigor, amb l’interès general i, sobretot, amb la personalitat més imprescindible de la professió: la incomoditat, la pregunta i la repregunta. Les preguntes i repreguntes que li he vist fer a Jordi Évole a polítics, banquers i empresaris no les he vist fer a ningú amb tanta claredat i contundència, amb tan sentit comú i afany igualitari.
El reportatge de l'accident del metro de València Foto: Salvados
Recordo, per exemple, el programa especial sobre l’accident al metro de València. Potser un dels que més m’ha impressionat. O els relacionats amb els abusos sexuals. O el del Mercadona. O els relacionats amb la fi d’ETA i amb els refugiats. O l’Operación Palace.
Últimament potser ha abusat una mica del format del cara a cara que es fa repetitiu i l’interès s’esllangueix. Queda teca llarga per al futur. Per exemple, què tal una investigació periodística sobre Vox o sobre Ciutadans. Trobo a faltar que se’ls despullin les vergonyes a aquesta gent. O sobre els premis literaris, el gran reportatge pendent del nostre periodisme. O sobre la banca, esclar, un dels tabús sobre el qual només algunes espurnes periodístiques hem percebut.
O, posats a afinar una mica més la imaginació, què tal un Salvados sobre els pijos? O sobre les escoles elitistes, o sobre el racisme. O un #metoo sobre algun personatge nociu de la societat civil espanyola. O, en un terreny una mica més abstracte, sobre el menyspreu cada cop més galopant per la cultura, per la intel·ligència, pel pensament, per la filosofia.
Estic convençut que Salvados, sense Évole al capdavant, té corda per estona. L’única actitud possible davant d’aquest programa és l’aplaudiment, no acrític sinó entusiasta –que és diferent- i l’agraïment.
Évole, entrevistant Puigdemont abans de l'1-O. Foto: La Sexta