Ángeles Ribes: «El PSC de Lleida és constitucionalista gràcies a Cs, però se n'ha d'anar a l'oposició»

La candidata de Cs a Lleida no tanca la porta a un pacte amb els socialistes per frenar l'independentisme, i assegura que aspira a fer història convertint-se en la primera alcaldessa de la història de la ciutat

Ángeles Ribes, candidata de Cs a Lleida
Ángeles Ribes, candidata de Cs a Lleida | Albert Bagué
07 de maig del 2019
Actualitzat el 08 de maig a la 13:14h

Ángeles Ribes té un doble repte electoral. Convertir una formació que només té 13 anys de vida en la més votada a la ciutat de Lleida i, de retop, esdevenir “la primera alcaldessa en 755 anys”.

La líder de Cs a la capital del Segrià posa en valor la tasca del seu grup municipal, el responsable d’haver lligat al constitucionalisme el govern del PSC en aquests darrers quatre anys. “Hem aconseguit posar els socialistes en el camí del respecte a l’estat de dret, a les normes constitucionals i a les resolucions judicials. No en tots els llocs passa”, apunta Ribes, que considera que el seu tarannà de política sense pèls a la llengua l’ha convertit en el blanc de les crítiques dels independentistes.

Hem aconseguit posar els socialistes en el camí del respecte a l’estat de dret, a les normes constitucionals i a les resolucions judicials. No en tots els llocs passa


No hi està incòmoda en aquest paper, per bé que defensa que el seu objectiu és el de vetllar pel benestar dels ciutadans sense demanar res a canvi; “No hem exigit cadires ni càrrecs”, diu sobre les desenes d’acords que el seu partit ha arribat en els darrers quatre anys amb el PSC, formació que creu que se n’ha d’anar a l’oposició després de 40 anys governant la ciutat: “Es nota un esgotament del seu projecte i seria bo que anessin a l’oposició per regenerar-se. Nosaltres defensem una limitació de vuit anys governant, perquè si no és així acabes creient que les institucions i els mitjans de comunicació són teus”, apunta.

Tot i creure que el PSC ha de canviar de bancada, no tanca la porta a un pacte postelectoral amb Fèlix Larrosa, i ho fa perquè es marca la línia vermella de l’independentisme, amb possibilitats en aquests comicis de fer canviar les majories a la Paeria i accedir per primer cop al despatx consistorial. La seva missió, explica, no és el d’acabar amb l’independentisme; “Nosaltres respectem totes les ideologies i les combatem amb arguments, però la nostra voluntat principal és la de crear ocupació, valor afegit a les feines que ja existeixen i ser capaços de captar el talent que se n’ha anat”. Una mesura que té clar que prendrà si arriba a ser alcaldessa és l’encàrrec d’una auditoria a l’Ajuntament de Lleida i l’impuls de la professionalització de l’administració pública per acabar amb els “dubtes” sobre clientelismes i desequilibri d’oportunitats.

Cs respecta totes les ideologies i les combat amb arguments, però la nostra voluntat principal és la de crear ocupació, valor afegit a les feines que ja existeixen i ser capaços de captar el talent que se n’ha anat


Com a botó de mostra, la líder de Cs assegura que a la seva formació s’ha contractat a la gent pel seu currículum i no per si tenen carnet del partit, i aquest model el vol implantar si ella pren la vara d’alcalde a partir del 26 de maig. També pretén implementar un pla general de subvencions en el qual, ja avisa, retallarà les ajudes als mitjans de comunicació. “No considero que se’ls hagi d’ajudar més enllà de la publicitat institucional, i crec que això també ha de ser positiu per les empreses de comunicació, que veurien augmentada la seva independència”, rebla.

Abans de tot això, a Ribes li espera una campanya electoral en la qual sap que el debat sobre la independència de Catalunya i el judici dels presos també marcaran el ritme. Sobre aquesta qüestió, apunta que els polítics tenen la “responsabilitat” d’evitar que la crispació política no arribi al carrer. A Lleida, diu, no s’han produït tensions entre ciutadans per la retirada dels llaços grocs, que ella vol fora perquè aposta per la neutralitat dels espais públics, però lamenta que la fractura de convivència es vegi en atacs a la seu de Cs a Lleida o en crítiques a Inés Arrimadas quan està en actes polítics.

Arxivat a