05
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
8:37h
El 22 de desembre, l'ANC anunciava a la ciutadania la seva estratègia pels pròxims mesos. Ho feia en una data clau, justament quan s'acabava l'ultimàtum que l'entitat havia donat al president de la Generalitat, Quim Torra, per encarrilar la República. Durant aquell acte polític, en què es van dirigir diversos retrets a ERC i JxCat, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, va advertir: "El Govern s'ha de posar les piles". L'acte va finalitzar amb un titular molt clar: l'ANC s'atribuïa el lideratge cap a la independència.
Des d'aquell moment, la voràgine mediàtica ha estat esfereïdora. Debat dels pressupostos, unes eleccions convocades d'urgència i sessions maratonianes de judici al Tribunal Suprem. A l'ANC li ha faltat temps per repensar-se, i l'estratègia de forçar els partits i les institucions per repetir la declaració unilateral d'independència (DUI) ha quedat en paper mullat. Entretant, l'entitat dirigida per Paluzie s'ha centrat en les primàries independentistes, la tasca d'internacionalització del judici i en convertir les cambres de comerç en "eines de país". Tasques que, segons un sector crític de l'entitat, s'allunyen del projecte fundacional de l'Assemblea.
Aquest és el complex debat que s'abordarà aquest diumenge en la setena assemblea general ordinària de l'ANC, que preveu aplegar centenars de socis al Tarraco Arena de Tarragona. En aquesta trobada es debatrà la ponència de full de ruta, amb la participació entre el públic del president de la Generalitat, Quim Torra, i representants dels grups parlamentaris independentistes. I és que la ponència que es debatrà -amb diverses propostes d'esmenes- emplaça directament el màxim mandatari català.
Reclamar la DUI després d'unes noves eleccions
La culminació de la via unilateral és un dels debats que hi ha a l'Assemblea. Segons el sector més proper a la presidència, cal acabar -mitjançant aquesta via- el procés iniciat l'1 d'octubre, i s'ha de fer amb una nova declaració d'independència feta des del Parlament o per l'Assemblea de Càrrecs Electes. La ponència planteja reclamar la DUI, en cas que unes properes i imminents eleccions catalanes siguin "indubtablement independentistes" i assoleixin més de la meitat dels vots al Parlament de Catalunya. Segons l'ANC, hi ha possibilitats reals que es convoquin aquestes eleccions a la tardor per falta "d'estratègia comuna per assolir la independència".
Però, perquè el nou escenari assoleixi amb èxit la independència, s'ha de seguir una estratègia diferent de la portada a terme fins el moment. A l'ANC entenen que cal "alinear" el Govern, el Parlament i la resta d'institucions amb la ciutadania mobilitzada, i després de proclamar la DUI, publicar-la al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i fer una proclamació solemne de la República catalana davant del món.
A continuació, detalla el document, caldria abaixar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, demanar el reconeixement internacional de la independència de Catalunya i constituir-se en Estat. A més, publicar els decrets de desenvolupament de la llei de transitorietat jurídica, deixar en llibertat els presos polítics i organitzar el retorn dels exiliats. A finals de març, Paluzie va dirigir a Torra una petició en aquest sentit. La presidenta de l'ANC va demanar al president del Govern quan tornarien a reprendre l'estratègia independentista, ni que fos "a nivell d'estudi i reflexió".
Un full de ruta deslegitimat
Malgrat que majoritàriament es preveu que el full de ruta de l'ANC s'aprovi sense problemes, sectors de l'entitat temen que aquesta estratègia quedi eclipsada entre les dues eleccions, i els resultats de la sentència. En aquest sentit ho expliquen a NacióDigital, al temps que avisen que les darreres eleccions mostren que "no hi ha connexió" entre l'estratègia de l'ANC i el que diuen els partits. De fet, recorden que bona part de la ciutadania va votar ERC, JxCat, i fins i tot el Front Republicà durant els darrers comicis, tots ells amb propostes molt més pragmàtiques que les de l'Assemblea.
En les municipals, afegeixen, hi haurà la prova de foc de tot plegat. Si les candidatures proposades per l'ANC -amb Jordi Graupera al capdavant de la de Barcelona- tenen èxit, l'estratègia aprovada es podrà materialitzar. En canvi, indiquen, si la ciutadania dona confiança a la resta de candidatures independentistes, l'Assemblea hauria de repensar la seva capacitat d'influència, també electoral, entre la majoria de ciutadans de Catalunya.
Canvis en els estatuts i la governabilitat
L'assemblea general ordinària també servirà per reformar els estatuts i el reglament de règim intern de l'entitat. Alguns dels punts més polèmics que es debatran és el que permet ampliar de dos a tres anys el mandat dels membres del secretariat, i l'esmena que demana que les territorials amb menys de 150 socis puguin quedar-se el 75% de les quotes.
Des d'aquell moment, la voràgine mediàtica ha estat esfereïdora. Debat dels pressupostos, unes eleccions convocades d'urgència i sessions maratonianes de judici al Tribunal Suprem. A l'ANC li ha faltat temps per repensar-se, i l'estratègia de forçar els partits i les institucions per repetir la declaració unilateral d'independència (DUI) ha quedat en paper mullat. Entretant, l'entitat dirigida per Paluzie s'ha centrat en les primàries independentistes, la tasca d'internacionalització del judici i en convertir les cambres de comerç en "eines de país". Tasques que, segons un sector crític de l'entitat, s'allunyen del projecte fundacional de l'Assemblea.
Aquest és el complex debat que s'abordarà aquest diumenge en la setena assemblea general ordinària de l'ANC, que preveu aplegar centenars de socis al Tarraco Arena de Tarragona. En aquesta trobada es debatrà la ponència de full de ruta, amb la participació entre el públic del president de la Generalitat, Quim Torra, i representants dels grups parlamentaris independentistes. I és que la ponència que es debatrà -amb diverses propostes d'esmenes- emplaça directament el màxim mandatari català.
Reclamar la DUI després d'unes noves eleccions
La culminació de la via unilateral és un dels debats que hi ha a l'Assemblea. Segons el sector més proper a la presidència, cal acabar -mitjançant aquesta via- el procés iniciat l'1 d'octubre, i s'ha de fer amb una nova declaració d'independència feta des del Parlament o per l'Assemblea de Càrrecs Electes. La ponència planteja reclamar la DUI, en cas que unes properes i imminents eleccions catalanes siguin "indubtablement independentistes" i assoleixin més de la meitat dels vots al Parlament de Catalunya. Segons l'ANC, hi ha possibilitats reals que es convoquin aquestes eleccions a la tardor per falta "d'estratègia comuna per assolir la independència".
L'ANC creu que hi haurà eleccions al Parlament durant la propera tardor per falta "d'una estratègia comuna per assolir la independència"
Però, perquè el nou escenari assoleixi amb èxit la independència, s'ha de seguir una estratègia diferent de la portada a terme fins el moment. A l'ANC entenen que cal "alinear" el Govern, el Parlament i la resta d'institucions amb la ciutadania mobilitzada, i després de proclamar la DUI, publicar-la al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i fer una proclamació solemne de la República catalana davant del món.
A continuació, detalla el document, caldria abaixar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, demanar el reconeixement internacional de la independència de Catalunya i constituir-se en Estat. A més, publicar els decrets de desenvolupament de la llei de transitorietat jurídica, deixar en llibertat els presos polítics i organitzar el retorn dels exiliats. A finals de març, Paluzie va dirigir a Torra una petició en aquest sentit. La presidenta de l'ANC va demanar al president del Govern quan tornarien a reprendre l'estratègia independentista, ni que fos "a nivell d'estudi i reflexió".
Un full de ruta deslegitimat
Malgrat que majoritàriament es preveu que el full de ruta de l'ANC s'aprovi sense problemes, sectors de l'entitat temen que aquesta estratègia quedi eclipsada entre les dues eleccions, i els resultats de la sentència. En aquest sentit ho expliquen a NacióDigital, al temps que avisen que les darreres eleccions mostren que "no hi ha connexió" entre l'estratègia de l'ANC i el que diuen els partits. De fet, recorden que bona part de la ciutadania va votar ERC, JxCat, i fins i tot el Front Republicà durant els darrers comicis, tots ells amb propostes molt més pragmàtiques que les de l'Assemblea.
Un sector de l'Assemblea alerta del perill d'aprovar un full de ruta extrem, sense connexió amb el que diuen els partits
En les municipals, afegeixen, hi haurà la prova de foc de tot plegat. Si les candidatures proposades per l'ANC -amb Jordi Graupera al capdavant de la de Barcelona- tenen èxit, l'estratègia aprovada es podrà materialitzar. En canvi, indiquen, si la ciutadania dona confiança a la resta de candidatures independentistes, l'Assemblea hauria de repensar la seva capacitat d'influència, també electoral, entre la majoria de ciutadans de Catalunya.
Canvis en els estatuts i la governabilitat
L'assemblea general ordinària també servirà per reformar els estatuts i el reglament de règim intern de l'entitat. Alguns dels punts més polèmics que es debatran és el que permet ampliar de dos a tres anys el mandat dels membres del secretariat, i l'esmena que demana que les territorials amb menys de 150 socis puguin quedar-se el 75% de les quotes.