Les deu coses que potser no sabies de Josep Bou, alcaldable del PP a Barcelona

Aficionat de jove a la lluita greco-romana i lector de Rovira i Virgili, el candidat dels populars va ser legionari i es va presentar voluntari per combatre al Sàhara el 1975

Josep Bou, durant un acte de campanya del PP
Josep Bou, durant un acte de campanya del PP | Bernat Cedó
20 de maig del 2019
Actualitzat a les 17:15h
El desembre passat, el PP va presentar el seu alcaldable per Barcelona. Per primer cop en dècades, els populars optaven per un independent per encapçalar les seves llistes a les eleccions municipals. Josep Bou, fins aquell moment president d'Empresaris de Catalunya, entitat unionista nascuda durant el procés sobiranista per tal de combatre'l, era l'elegit. Per al PP es tancava tot un cicle en la política municipal de Barcelona. Un històric, Alberto Fernández, es feia a un costat. Ara, Josep Bou porta la bandera del partit en un moment costerut per als conservadors. El personatge, poc convencional, és vehement i ha generat sorpresa. Aquí teniu deu coses que potser no sabíeu d'ell.

1. Bou llueix sempre que pot orígens vigatans. En efecte, va néixer el 2 de febrer del 1955 a l'hospital de la Santa Creu de Vic. Per a Bou, la referència vigatana és important per intentar vendre que la terra del canonge Collell i de Torras i Bages no és patrimoni exclusivament catalanista.

2. El candidat ha viscut molts anys de la seva vida a Nou Barris, on té coneguts i relacions. Això el fa ser optimista a l'hora de poder recollir vots en aquest districte de Barcelona. Segons ell, serà on trobarà més suports. 

3. L'alcaldable del PP sempre s'ha defensat de les acusacions d'haver militat a Fuerza Nueva els anys setanta, fet que nega de manera rotunda. Sí que explica que va participar de les trobades i campaments de l'OJE (Organización Juvenil Española). Ell ho atribueix a haver estat un jove del seu temps. Molts nois anaven a cursets i vacances d'estiu en instal·lacions de l'OJE, branca juvenil del Movimiento.  

4. Bou és un bon excursionista i amant de la muntanya. De fet, va ser precisament a l'OJE on es va treure el títol de monitor d'alta muntanya, una afició que ja mai ha abandonat. En més d'una ocasió, ha explicat que li agradaria escalar a Montserrat i dur la bandera de Barcelona als peus de la Moreneta. També ha estat ciclista federat i practicant de lluita greco-romana.

5. Josep Bou va ser boina negra, és a dir, cavaller legionari paraicagudista, un capítol de la seva vida que guarda en el seu cor com una cosa preuada. Per ell, els valors de la milícia són molt importants i ho expressa sempre que té ocasió.

6. Va ser precisament com a boina negra que va contemplar un episodi cabdal de les acaballes del franquisme: el lliurament del Sàhara al Marroc el 1975, quan el rei Hassan II, aprofitant l'agonia de Franco, va llançar la Marxa Verda, la mobilització massiva de població civil contra les posicions espanyoles. Hassan va guanyar la seva aposta. Bou, destinat a la Legió a la península, va demanar anar al Sàhara com a voluntari, però no va arribar. Madrid es va rendir abans a Hassan. Aquest episodi el va marcar.

7. Endut per aquesta fília militar, en un acte al Círculo Ecuestre va deixar garratibat l'auditori quan va proposar que la Guàrdia Urbana es veiés reforçada per 500 efectius provinents de la Brimo... i de la Brigada Paracaigudista. Segons ell, la situació a alguns barris és molt greu, com és el cas del Raval, i els paracas s'hi trobarien com a casa.

8. Continuador del negoci que va fundar el pare, denominat Jaime Bou S.A., l'alcaldable és mestre forner i té una cadena de forns. Ell repeteix que el seu amor a Catalunya fa que no hagi volgut traslladar l'empresa fora del país. 

9. Va ser el mateix Pablo Casado, president del PP qui li va proposar que fos el cap de llista per Barcelona. No sabem si va ser fruit d'un rampell o si el líder del partit s'ho va estar rumiant. Sí que se sap quin dia va ser: el 10 de novembre, dia del congrés dels populars catalans que va elegir Alejandro Fernández com a nou president. Bou va ser un dels assistents i es va dirigir als públic amb un ardor que va enlluernar Casado. 

10. La història de Catalunya és una de les aficions de Bou, que es confessa lector dels grans clàssics de la historiografia, de Vicens Vives a Ferran Soldevila, passant per Rovira i Virgili. Tres autors, per cert, que amb els seus matisos -a vegades importants- s'ubiquen dins del catalanisme. 
Arxivat a