23
de maig
del
2019
Actualitzat
el
26
de maig
a les
12:46h
Projectada com la cara més coneguda de la lluita en defensa del dret a l'habitatge per la manera com va liderar la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau (Barcelona, 1974) compta amb un ampli recorregut com a activista, que es remunta al moviment antiglobalització. El zenit, però, el va assolir en el combat contra els desnonaments. L'èxit de la PAH li va concedir notorietat, un impuls imprescindible per capitanejar el projecte de Barcelona en Comú, síntesi de diferents sensibilitats de l'esquerra alternativa. Contra pronòstic, els comuns van convertir-se en la força més votada la primavera del 2015 en les eleccions municipals a la capital catalana i Colau va accedir a l'alcaldia. Ara, l'alcaldessa intenta revalidar aquell triomf. Repassem deu apunts del seu currículum que potser no sabies.
1. Colau va néixer hores després que el franquisme decrèpit assassinés Salvador Puig Antich, una coincidència que la mare li solia recordar. Filla d’un matrimoni que es va trencar quan era petita, va créixer al carrer Rubió i Ors del Guinardó, en un ambient progressista.
2. Va estudiar a l'escola pública, tot i que l'educació obligatòria la va completar en centres concertats de Barcelona: a l’Acadèmia Febrer, on va cursar BUP i exercia de delegada de classe, i a l’Acadèmia Santa Anna, les aules en les quals va completar el COU. L’etapa del batxillerat va ser el punt de partida del camí cap a l’activisme.
3. La persona que va influir més en el seu pensament polític quan era adolescent va ser Vicenç Molina, professor d'història de Colau a l'institut i un dels fundadors de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Va introduir-se de la seva mà en els valors polítics i culturals del republicanisme i el pensament llibertari. Molina li va inocular l'esperit crític i li va permetre conèixer el Moviment de Crítica Radical (MCR), el seu primer col·lectiu polític, del qual va ser secretària general. Defensava el dret a l’objecció de consciència, a l’apostasia i a l’eutanàsia.
4. L'etapa final a l'institut van ser per a Colau els temps de les primeres vagues, de satisfer la vena teatral i de difondre missatges irreverents, per exemple, des de la revista La Monja Enana, una publicació feta en paper reciclat que va contribuir a fundar, amb l’ajuda inestimable del seu professor d’història.
5. Va optar per cursar estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona, una carrera inacabada per només 30 crèdits tot i les bones notes. A la facultat va coincidir amb Jaume Asens, amb qui va compartir assemblees i també una breu relació sentimental. Va ser en aquella etapa quan va descobrir Itàlia de dalt a baix com a motxillera, primer en l’estiu previ a la universitat i després en un Erasmus a Milà, quan Barcelona ja vivia l’adrenalina olímpica. A Itàlia també va viure una relació sentimental amb una dona que la va marcar, tal com ella mateixa va explicar a la televisió. Fins i tot en va revelar el nom: Elena.
6. Filla d’una família modesta i nombrosa, Colau havia fet classes particulars i havia lligat treballs precaris amb sous baixos, completant enquestes o vestint-se de pare Noel en espais comercials. Més tard, compaginant-ho amb l'activisme, va treballar de tècnica de comunicació, productora televisiva, traductora i, fins i tot, d'actriu, en un paper escarit en la sèrie Dos + una, emesa l’any 2001 a Antena 3, de la qual era guionista. Aquella ficció televisiva, que va ser efímera perquè només se’n van emetre tretze capítols, relatava les vicissituds de tres germanes, en què ella assumia el paper de germana gran. Va ser l’única experiència com a actriu.
7. Mare de dos fills -el segon, Gael, va néixer quan ja era alcaldessa-, Colau viu de lloguer amb la seva parella, Adrià Alemany, en un pis del carrer Còrsega, a la frontera del barri del Camp d’en Grassot i la Sagrada Família. Al mateix edifici hi resideix la seva mare, pal de paller d’una família de quatre germanes de dues generacions diferents. Colau és la gran. La família té un grup de whatsapp amb el nom de Les Ballanos, en honor al cognom matern.
8. Va conèixer la seva parella en espais de debat dels moviments socials. Va presentar-lo a la seva família en una festa major al barri de la Barceloneta. En aquella època, Colau ja s'havia allunyat del moviment okupa. Havia participat en experiències de transformació com l’espai social Magdalenes i el Taller contra la violència immobiliària i urbanística. Després arribaria l’etapa de V de Vivienda i el contacte més intens amb el moviment veïnal. Era l’època d’accions al carrer, com irrompre disfressats de superherois en actes de partits que avui són socis polítics. Tota aquella militància anònima, al costat d'Adrià Alemany, va ser el germen de la PAH.
9. El missatge de defensa dels drets fonamentals el va enriquir a l’Observatori DESC (Drets Econòmics Socials i Culturals), un laboratori d’idees que va descobrir amb Jaume Asens, i on també va coincidir amb Gerardo Pisarello i la seva parella, Vanesa Valiño. Més tard, s'hi va afegir Jordi Borja, antic dirigent del PSUC i col·laborador de Pasqual Maragall a l’Ajuntament. Amb Boja va calibrar més al detall el poder la política local.
10. Durant aquest mandat, Colau s'ha imposat blindar espais de l'agenda per facilitar la conciliació. No ha estat fàcil, però puntualment ho ha aconseguit. Quan la feina s'acumulava, no amagava que idealitzava el temps lliure que degustava en l'etapa de joventut, quan es refugiava en cafès del Gòtic, a la plaça del Pi o a la de Sant Felip Neri, on llegia aïllada de tot i de tothom. Si hi ha de triar una cançó es queda amb Franco Battiato i Centro di gravità permanente. "Busco un centre de gravetat permanent, que mai em faci canviar d’idea sobre les coses, sobre la gent", canta Battiato. Una lletra aplicable a l'alcaldessa, que busca repetir un segon mandat.
1. Colau va néixer hores després que el franquisme decrèpit assassinés Salvador Puig Antich, una coincidència que la mare li solia recordar. Filla d’un matrimoni que es va trencar quan era petita, va créixer al carrer Rubió i Ors del Guinardó, en un ambient progressista.
2. Va estudiar a l'escola pública, tot i que l'educació obligatòria la va completar en centres concertats de Barcelona: a l’Acadèmia Febrer, on va cursar BUP i exercia de delegada de classe, i a l’Acadèmia Santa Anna, les aules en les quals va completar el COU. L’etapa del batxillerat va ser el punt de partida del camí cap a l’activisme.
3. La persona que va influir més en el seu pensament polític quan era adolescent va ser Vicenç Molina, professor d'història de Colau a l'institut i un dels fundadors de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Va introduir-se de la seva mà en els valors polítics i culturals del republicanisme i el pensament llibertari. Molina li va inocular l'esperit crític i li va permetre conèixer el Moviment de Crítica Radical (MCR), el seu primer col·lectiu polític, del qual va ser secretària general. Defensava el dret a l’objecció de consciència, a l’apostasia i a l’eutanàsia.
4. L'etapa final a l'institut van ser per a Colau els temps de les primeres vagues, de satisfer la vena teatral i de difondre missatges irreverents, per exemple, des de la revista La Monja Enana, una publicació feta en paper reciclat que va contribuir a fundar, amb l’ajuda inestimable del seu professor d’història.
5. Va optar per cursar estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona, una carrera inacabada per només 30 crèdits tot i les bones notes. A la facultat va coincidir amb Jaume Asens, amb qui va compartir assemblees i també una breu relació sentimental. Va ser en aquella etapa quan va descobrir Itàlia de dalt a baix com a motxillera, primer en l’estiu previ a la universitat i després en un Erasmus a Milà, quan Barcelona ja vivia l’adrenalina olímpica. A Itàlia també va viure una relació sentimental amb una dona que la va marcar, tal com ella mateixa va explicar a la televisió. Fins i tot en va revelar el nom: Elena.
6. Filla d’una família modesta i nombrosa, Colau havia fet classes particulars i havia lligat treballs precaris amb sous baixos, completant enquestes o vestint-se de pare Noel en espais comercials. Més tard, compaginant-ho amb l'activisme, va treballar de tècnica de comunicació, productora televisiva, traductora i, fins i tot, d'actriu, en un paper escarit en la sèrie Dos + una, emesa l’any 2001 a Antena 3, de la qual era guionista. Aquella ficció televisiva, que va ser efímera perquè només se’n van emetre tretze capítols, relatava les vicissituds de tres germanes, en què ella assumia el paper de germana gran. Va ser l’única experiència com a actriu.
7. Mare de dos fills -el segon, Gael, va néixer quan ja era alcaldessa-, Colau viu de lloguer amb la seva parella, Adrià Alemany, en un pis del carrer Còrsega, a la frontera del barri del Camp d’en Grassot i la Sagrada Família. Al mateix edifici hi resideix la seva mare, pal de paller d’una família de quatre germanes de dues generacions diferents. Colau és la gran. La família té un grup de whatsapp amb el nom de Les Ballanos, en honor al cognom matern.
8. Va conèixer la seva parella en espais de debat dels moviments socials. Va presentar-lo a la seva família en una festa major al barri de la Barceloneta. En aquella època, Colau ja s'havia allunyat del moviment okupa. Havia participat en experiències de transformació com l’espai social Magdalenes i el Taller contra la violència immobiliària i urbanística. Després arribaria l’etapa de V de Vivienda i el contacte més intens amb el moviment veïnal. Era l’època d’accions al carrer, com irrompre disfressats de superherois en actes de partits que avui són socis polítics. Tota aquella militància anònima, al costat d'Adrià Alemany, va ser el germen de la PAH.
9. El missatge de defensa dels drets fonamentals el va enriquir a l’Observatori DESC (Drets Econòmics Socials i Culturals), un laboratori d’idees que va descobrir amb Jaume Asens, i on també va coincidir amb Gerardo Pisarello i la seva parella, Vanesa Valiño. Més tard, s'hi va afegir Jordi Borja, antic dirigent del PSUC i col·laborador de Pasqual Maragall a l’Ajuntament. Amb Boja va calibrar més al detall el poder la política local.
10. Durant aquest mandat, Colau s'ha imposat blindar espais de l'agenda per facilitar la conciliació. No ha estat fàcil, però puntualment ho ha aconseguit. Quan la feina s'acumulava, no amagava que idealitzava el temps lliure que degustava en l'etapa de joventut, quan es refugiava en cafès del Gòtic, a la plaça del Pi o a la de Sant Felip Neri, on llegia aïllada de tot i de tothom. Si hi ha de triar una cançó es queda amb Franco Battiato i Centro di gravità permanente. "Busco un centre de gravetat permanent, que mai em faci canviar d’idea sobre les coses, sobre la gent", canta Battiato. Una lletra aplicable a l'alcaldessa, que busca repetir un segon mandat.