Lluc Salellas: «Girona ha estat capital en la defensa de la dignitat del país i això s'ha de mantenir»

L'objectiu de Lluc Salellas (Girona, 1984) és donar un gir a la política gironina. Fins ara regidor de la CUP a la capital, es presenta com a candidat a les municipals a l'alcaldia per Guanyem Girona, una plataforma que aplega diverses veus i suports de l'esquerra transformadora de la ciutat. Per aconseguir desbancar Marta Madrenas (JxCat) compta amb un programa "de ciutat" que combina la defensa desacomplexada de la República amb el treball del dia a dia. "Cal una ciutat que cuidi, una ciutat de drets, una ciutat sostenible", afirma en una entrevista a NacióDigital. 

Salellas busca trencar la vella política gironina per entrar amb una nova proposta, relata. I per això està disposat a pactar. "Ens agradaria que la ciutadania de Girona ens fes un suport suficient per tenir 14 regidors", indica, però admet: "Estem disposats a treballar en un futur govern on hi hagi pactes". Perquè, segons afirma, Girona ha de continuar exercint la capitalitat de l'independentisme, però no menys important, diu, també ha de tenir polítiques públiques fortes. 

- Com s’ha d’entendre Guanyem Girona?

- Com una candidatura que s’ha treballat des de diversos espais polítics, de persones que han fet el pas cap al municipalisme, amb un objectiu compartit que és fer que Girona sigui una ciutat on s’hi pugui viure millor. Una ciutat que cuidi, de drets, una ciutat sostenible, i on hi pugui haver un relleu polític que nosaltres entenem que és natural. Per tant, és la unió de gent diversa, progressista i transformadora que, el que vol, és poder governar amb la gent. 

- Una candidatura, però, que no s’articula sota les sigles de la CUP. Per què? 

-Perquè la CUP i altres organitzacions com MES, bona part dels comuns, i persones que no participaven de cap altra organització política, han entès que el moment de cruïlla històrica a nivell nacional, però també a nivell econòmic, mereixia treballar des d’un espai transversal i ampli, que superés les sigles i que busqués sobretot treballar per Girona i amb un nou model de ciutat que vol marcar el camí cap a la Girona del 2030. 

- Es presenta com una candidatura guanyadora. Això és possible?

- És possible i jo diria que també és provable. El context polític de cruïlla, de canvi de tendències, de prioritats i de vot per part de molts ciutadans fa possible que moltes formacions i projectes innovadors com el nostre tinguin la possibilitat de guanyar les eleccions. I per tant, de poder articular un nou govern per a la ciutat. Però diem que és una candidatura guanyadora perquè presentem la llista que més s’assembla a la ciutat i perquè portem el programa més elaborat i creat conjuntament amb la ciutadania. 

- Fins i tot en una ciutat on JxCat –antiga CiU- ha ocupat l’espai majoritari?

- Girona, el que té si agafem els últims 40 anys, és que aquí ha governat el PSC, el tripartit en dues legislatures, i ara Convergència, primer amb acords amb el PP i Ciutadans, i ara amb el PSC, és a dir, amb el bloc del 155. Hi ha hagut molta diversitat, i creiem que el nostre projecte és el que millor pot treballar pel que necessiten els gironins. 

- Què creu que ha fet malament, si es pot dir d’aquesta manera, Marta Madrenas?

- Marta Madrenas ha tingut encerts que se li han de reconèixer, com en el referèndum de l’1 d’octubre, quan va tenir una actitud molt digne. Però el que és el dia a dia i el pensar en la Girona del futur, ha estat més aviat absent. El que ha faltat és creure realment que governava una ciutat per a tothom i per a tots els barris, i no centrar-se únicament en alguns punts, com ha sigut la promoció turística, que ha semblat l’únic element que realment interessava a Madrenas.
 
- Si assolissin l’alcaldia, què és el primer que farien?

-El primer que faríem seria treballar en matèria d’habitatge, no només per a la gent que no té recursos, sinó per la classe mitjana o la gent gran que està veient amb dificultat on anar a viure. Per això desenvoluparem abans de sis mesos el pacte local per a l’habitatge, convocarem la mesa de diàleg i habitatge i farem un pla de xoc en aquest sentit. En segon lloc, ens preocupa l’element econòmic. Per això apostem per altres sectors que fins ara han quedat sotmesos al turisme. I en tercer lloc, desenvoluparem propostes a nivell de mobilitat i lluita contra el canvi climàtic.

- Parlant de turisme, afirmen que s’ha de diversificar l’economia. Com?

- A nosaltres ens agrada compartir la nostra ciutat amb tothom, i és positiu que la gent vingui a Girona. El que no pot ser és que, des de les administracions publiques, l’únic que es faci és invertir perquè vinguin més i més turistes, i que no es faci una gestió d’aquest turisme. I per tant, no es busquin mesures perquè tota la riquesa que pot generar el turisme es reverteixi en el conjunt de la ciutadania. Nosaltres parlem de l’economia social i cooperativa, d’intentar potenciar, amb l’àrea urbana, el creixement industrial, de recuperar el sector primari o d’aprofitar que tenim un parc científic i tecnològic i la Universitat de Girona per desenvolupar polítiques relacionades amb la recerca i la investigació.

- I com creuen que Girona ha de desenvolupar la capitalitat?

- Hi ha una tradició política en aquesta ciutat que no ens afavoreix, i que és la de només mirar-nos a nosaltres mateixos. Nosaltres venim d’una altra tradició, que és la que entén que només compartint amb l’entorn podem fer el millor projecte de ciutat possible. I que la capitalitat gironina s’ha d’entendre com una capitalitat que escolta, debat amb la resta de municipis i actors des d’una vessant de generositat. Això no vol dir ingenuïtat. Vol dir que nosaltres sabem que tenim un pes molt important, i que cal que ens asseiem amb Sarrià, Salt, Vilablareix, Celrà i parlem de polítiques econòmiques, culturals i de mobilitat conjunta.

- Per tirar endavant aquestes mesures estarien disposats a pactar?

- Ens agradaria que la ciutadania de Girona ens fes un suport suficient per tenir 14 regidors i per tant majoria absoluta, però sabem que és complicat. I com que ho sabem, estem disposats a treballar en un futur govern on hi hagi pactes, on fins i tot hi pugui haver altres formacions polítiques, i amb un programa que vagi lligat a aquesta idea nítidament republicana. 

- A canvi de què i amb qui?

- Evidentment, qui quedi primer dins d’aquests futurs pactes ha de tenir l’alcaldia, però aquí hem de posar el focus en el programa. Un programa de relleu polític, de fixar-nos en els drets, en la ciutat, per acabar amb les desigualtats, pel medi ambient... El programa és la clau del pacte. Amb qui? Doncs amb aquells que estiguin disposats a assumir, d’una banda que Girona ha de ser una capital que treballi cap a la República, i que ha de poder fer tota aquesta feina en clau social, ambiental i de gènere. 

- Les municipals van lligades, temporalment, a les espanyoles, on ERC va resultar el partit guanyador a Catalunya. Creu que això pot arribar-los a robar-los vots?

- Segur que unes eleccions sempre influeixen en les altres, però estem convençuts que en les municipals, més que en caps altres, la gent es fixa en els projectes, en les persones, en els equips. I per tant, dins de l’àmbit de l’esquerra, nosaltres podrem aglutinar vot.

- Un dels resultats de les espanyoles ha estat la irrupció de l’extrema dreta. Tenen por que Vox entri a l’Ajuntament de Girona?

- A Girona, l’extrema dreta va ser pràcticament residual perquè aquí fam molts anys que entitats i col·lectius fan feina per desemmascarar el seu discurs. I això farà que el 26 de maig l’extrema dreta continuï sent residual. I en el cas que no ho sigui, caldrà determinació per part de tots els actors per tal de fer un cordó sanitari perquè aquesta extrema dreta tingui el menor paper possible dins de les institucions. 

- Quin paper creu que ha de jugar Girona en clau independentista?

- Girona ha exercit una capitalitat en la defensa de l’autodeterminació i de la dignitat d’aquest país molt interessant en els últims anys, i això s’ha de mantenir i potenciar. Nosaltres ens comprometem en la defensa de les llibertats, de la República, en la defensa dels presos polítics, i això serà en l’ajuntament que governarem a partir del 26 de maig. Però també entenem que construir un país significa fer polítiques. No ens podem quedar únicament amb idees simbòliques sinó que hem d’ajudar la gent a entendre que República vol dir decidir sobre l’educació, la salut i mantenir polítiques publiques fortes.