memòria històrica

Retornen a Itàlia les restes d'un maqui enterrat a Castellar durant la dictadura

Va ser assassinat i enterrat en una fossa comuna

per Redacció , 2 de maig de 2019 a les 15:38 |
Moment del lliurament de les restes mortals | Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha participat aquest dijous en l'acte oficial de devolució de les restes mortals del maqui Elio Ziglioli a la seva família. Es tracta d'un noi italià que formava part del maquis durant la postguerra, i que que va ser assassinat fa 70 anys per la Guàrdia Civil. El seu cos va ser localitzat a la fossa del cementiri de Castellar del Vallès amb nom i cognoms "desconeguts".

Ara les seves restes podran descansar finalment al cementiri de Lovere, el seu poble natal, al nord d'Itàlia, després que en 1949 va ser enterrat sense identificar en una fossa comuna. Elio Ziglioli va ser detingut, torturat i executat per la Guàrdia Civil, va morir pels voltants de Sant Llorenç del Munt d'un tret a la cara que li va destrossar la mandíbula, quan tenia 22 anys.


Ara, les seves restes mortals viatjaran en vaixell fins a Itàlia, on la família té previst fer la cerimònia de comiat el proper dilluns 13 de maig a Lovere, on finalment serà enterrat al cementiri local. La Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia ha excavat la fossa gràcies al Pla de fosses i ha identificat l'esquelet amb el Programa d'identificació genètica, que creua l'ADN de les restes òssies amb el de possibles familiars.

L'excavació ha posat al descobert un altre esquelet que estava enterrat al costat Ziglioli, concretament les restes d'un home que encara no ha pogut ser identificat, d'uns 40 anys, que també hauria mort a trets, i tot apunta que és un altre maqui. D'acord amb la Llei de fosses, "les restes de les persones que no siguin reclamades ni identificades seran inhumades al cementiri corresponent al terme municipal en el qual es van trobar". Coincidint amb el lliurament de les restes de Ziglioli, Castellar del Vallès també ha enterrat dignament les restes d'aquest cos en un nínxol del cementiri municipal.


Recorregut de la troballa

Elio Ziglioli va marxar del seu poble el 1948, amb 21 anys, la família li va perdre el rastre i mai més va saber res, però en 2010 l'Ajuntament de Lovere rebre un correu electrònic des de Catalunya aportant dades sobre la seva possible parador. L'historiador de Sant Celoni Javier Argimiro preguntava si encara quedava a la ciutat algun familiar "d'un tal Elio Ziglioli", de manera que a la setmana següent, un familiar va respondre el correu enviat des de Catalunya.


Argimiro s'havia topat amb el nom de Ziglioli per casualitat mentre feia un treball de recerca sobre Quico Sabaté, caundo havia trobat una petita referència del jove italià en una publicació del periodista i historiador Antoni Téllez. També havia descobert que Jordi Guillemot, blocaire i estudiós sobre Sant Llorenç del Munt, havia aconseguit reconstruir els últims dies de Ziglioli a través de testimonis orals que havia recollit.
 

La consellera de Justícia, al cementiri de Castellar. Foto: Generalitat de Catalunya


Paral·lelament, l'historiador de Sant Celoni va trobar un certificat de defunció d'un home amb nom i cognoms "desconeguts" que havia mort a la carretera de Terrassa el 3 d'octubre de 1949, "fent veure tenir uns 25 anys d'edat". Oficialment, la causa de la mort va ser una "hemorràgia traumàtica", i va ser enterrat el 4 d'octubre a la fossa situada a la zona d'extramurs del cementiri de Castellar, on s'inhumaven persones d'altres religions o considerades desafectes pel règim.

Enrica Volpi, neboda d'Elio, va inscriure el cas en el Cens de persones desaparegudes de la Generaliyay, mentre que el Govern català va posar en marxa l'any 2017 el Pla de fosses, que permet fer excavacions d'ofici, considerant la intervenció a Castellar prioritària. Els arqueòlegs van excavar la fossa de Castellar durant l'estiu de 2018 i van trobar els dos cossos sense identificar, un dels quals tenia la mandíbula destrossada i corresponia a un home jove.

Grup de maquis

Elio Ziglioli formava part d'un grup de vuit maquis conegut com Els Cosins, que van sortir de Tolosa i van entrar a Catalunya a principis de setembre de 1949, on es va refugiar dies després el barranc de Santa Bàrbara, a Sant Llorenç del Munt, prop del Mas del Castell de Castellar. Segons la investigació de Jordi Guillemot, Elio va anar a comprar queviures a Matadepera la tarda del 28 de setembre de 1949 per proveir el grup, però la Guàrdia Civil va rebre un avís i el va detenir.

Portava documentació falsa, 335 pessetes, 285 francs, un quilo de botifarra, un quilo de cansalada i cinc barres de pa, .i tot i que l'informe policial diu que va ser "estret a preguntes", en realitat va ser torturat de forma salvatge. Al dia següent, els agents van portar al jove al Mas del Castell per si els casolans ho reconeixien o havien gosat ajudar-lo, brut, emmanillat, orinat i ple de contusions, i implorava un got d'aigua.

Els agents van interrogar la masovera, però no van trobar cap relació amb el maquis i van acabar marxant del lloc, i després la dona, de lluny, va sentir el tret mortal que va acabar amb la vida de l'Elio. Ara, el Programa d'identificació genètica ha permès determinar que es tracta d'Elio Ziglioli, atès que l'ADN coincideix amb la genètica de l'Enrica Volpi. EFE.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació