03
de maig
del
2019
Actualitzat
el
06
de maig
a les
10:02h
Ernesto Briceño és un generador de projectes. Va engegar el Concert Circular, basat en un ritual en immersió sonora posant els músics i el públic en el mateix cercle, creant una nova manera de rebre el missatge musical. També dirigeix Cordes del Món, que va néixer de la mà del Museu Etnològic i de Cultures del Món per exposar a músics de corda de l'escena barcelonina amb un repertori poc comú dins de l'acadèmia, que és la música d'arrel, amb temes africans, de l'Orient Mitjà, de jazz... Director del Centre d'Estudis Musicals Maria Grever a Parets del Vallès, compositor i violinista, dirigeix el Sherpa Sonor, un cicle musical que comença aquest divendres al Museu Etnològic i de les Cultures del Món, una proposta gratuïta que es pot gaudir a la seu del carrer de Montcada, 12.
- Comença el cicle del Sherpa Sonor, que ja és a la quarta edició. Com va néixer?
- Va sorgir d'una trobada amb el director de l'Etnològic, en Pep Fornés, amb la voluntat d'acompanyar el fons del museu. Volíem que la gent tingués una vivència sobre els objectes exposats més enllà del "que maco!" i que activés el pensament crític. Necessitàvem més elements més enllà del visual i vam crear un sherpa com acompanyant del viatge per les cultures del món. Ha estat un èxit des del començament.
- Cada edició ha suposat un creixement.
- Vam començar amb solistes i ara hem portat grups més grans. Les sessions es fan al museu però tenen després la seva ressonància per biblioteques de la ciutat.
- Com és la primera sessió, d'aquest divendres?
- És Enigmes Veus, a partir de la veu de la dona com a transmissora de la tradició oral, sorgint dels Andes i pujant cap al Carib. És un viatge per la llavor matriarcal de la cultura llatinoamericana. Les grans lliçons les donen les dones. En aquest cas, Carla Suzart, Ariana Delgado i Andrea Neuenschwander interpretaran uns ritmes ancestrals. La dona, la veu i la percussió han estat una estructura social i musical present a totes les cultures. Demà tindrem també a Marta Lanau, la periodista que condueix Les cordes de l'ukelele a Catalunya Ràdio, com a presentadora del cicle d'aquest any. Ella està fent una gran tasca de difusió de les músiques del món.
- En què la música pot ser més eficaç que altres arts a l'hora de descobrir-nos les altres identitats?
- La música té un component emocional amb molta potència. Activa ràpidament el pensament crític. Hi ha aquella frase que diu que la música amanseix les feres. Però nosaltres creiem que també activa el pensament. No volem adormir sinó despertar. Volem que fet musical et generi una reflexió existencial.
- Això recorda la frase de Peter Gabriel, "conèixer la música dels altres és una bona manera de combatre el racisme".
- Quan coneixes la música dels altres, sents empatia i alhora et reconeixes a tu mateix. Des de la cultura catalana, quan de cop escoltes Armènia, o escoltes Turquia, o el nord d'Àfrica, trobes de seguida elements en comú. Veus en la música dels altres coses properes a la teva cultura que consideraves llunyanes.
- Pot ser un antídot contra les noves intoleràncies?
- Aquesta és una lluita molt antiga. Reconèixer l'altre ha esdevingut una urgència vital. Es nota que molts líders internacionals han escoltat poques músiques del món.
- De les propostes d'aquesta edició, quin espectacle troba especialment suggeridor?
- Aquest any portem el muntatge Draco Taiko, que és un instrument cerimonial de percussió del Japó. aquí portem el grup més gran. La imatge tòpica que tenim de la música japonesa és d'un to molt suau i això és molt contundent. Tremolarà el museu!
- Molts dels artistes que participen venen de fora?
- Gairebé tots els artistes formen part de l'escena catalana. Són músics resideixen a Catalunya. Això mostra que aquí hi ha un magma divers de qualitat. Els artistes que expressen la cultura d'altres pobles viuen a Catalunya. El Sherpa Sonor té aquest valor. Estem fent música del nord de l'Índia, per exemple, i qui l'interpreta és un veí nostre.
- El Sherpa Sonor també és una manera d'expressar una idea diferent del que és un museu, oi?
- És clar. Per nosaltres, un museu, i l'Etnològic en particular, no són només unes col·leccions de peces, sinó que va més enllà i convida a reflexionar sobre què hi ha darrera d'aquests objectes, i pensar sobre la diversitat i les identitats del món. En aquest sentit, també s'ha de destacar que ja des de la segona edició, el Sherpa Sonor no queda al museu sinó que després cada espectacle es pot veure també en diverses biblioteques de la ciutat, amb un públic que és diferent. La música que escoltem a l'Etnològic ressona després a les biblioteques.
- Comença el cicle del Sherpa Sonor, que ja és a la quarta edició. Com va néixer?
- Va sorgir d'una trobada amb el director de l'Etnològic, en Pep Fornés, amb la voluntat d'acompanyar el fons del museu. Volíem que la gent tingués una vivència sobre els objectes exposats més enllà del "que maco!" i que activés el pensament crític. Necessitàvem més elements més enllà del visual i vam crear un sherpa com acompanyant del viatge per les cultures del món. Ha estat un èxit des del començament.
- Cada edició ha suposat un creixement.
- Vam començar amb solistes i ara hem portat grups més grans. Les sessions es fan al museu però tenen després la seva ressonància per biblioteques de la ciutat.
"Per nosaltres, un museu ha d'anar més enllà de mostrar uns objectes i activar el pensament crític"
- Com és la primera sessió, d'aquest divendres?
- És Enigmes Veus, a partir de la veu de la dona com a transmissora de la tradició oral, sorgint dels Andes i pujant cap al Carib. És un viatge per la llavor matriarcal de la cultura llatinoamericana. Les grans lliçons les donen les dones. En aquest cas, Carla Suzart, Ariana Delgado i Andrea Neuenschwander interpretaran uns ritmes ancestrals. La dona, la veu i la percussió han estat una estructura social i musical present a totes les cultures. Demà tindrem també a Marta Lanau, la periodista que condueix Les cordes de l'ukelele a Catalunya Ràdio, com a presentadora del cicle d'aquest any. Ella està fent una gran tasca de difusió de les músiques del món.
Ernesto Briceño, director del cicle Sherpa Sonor. Foto: Adrià Costa
- En què la música pot ser més eficaç que altres arts a l'hora de descobrir-nos les altres identitats?
- La música té un component emocional amb molta potència. Activa ràpidament el pensament crític. Hi ha aquella frase que diu que la música amanseix les feres. Però nosaltres creiem que també activa el pensament. No volem adormir sinó despertar. Volem que fet musical et generi una reflexió existencial.
- Això recorda la frase de Peter Gabriel, "conèixer la música dels altres és una bona manera de combatre el racisme".
- Quan coneixes la música dels altres, sents empatia i alhora et reconeixes a tu mateix. Des de la cultura catalana, quan de cop escoltes Armènia, o escoltes Turquia, o el nord d'Àfrica, trobes de seguida elements en comú. Veus en la música dels altres coses properes a la teva cultura que consideraves llunyanes.
"Reconèixer l'altre ha esdevingut una urgència vital"
- Pot ser un antídot contra les noves intoleràncies?
- Aquesta és una lluita molt antiga. Reconèixer l'altre ha esdevingut una urgència vital. Es nota que molts líders internacionals han escoltat poques músiques del món.
- De les propostes d'aquesta edició, quin espectacle troba especialment suggeridor?
- Aquest any portem el muntatge Draco Taiko, que és un instrument cerimonial de percussió del Japó. aquí portem el grup més gran. La imatge tòpica que tenim de la música japonesa és d'un to molt suau i això és molt contundent. Tremolarà el museu!
Ernesto Briceño, director del cicle Sherpa Sonor: "Els artistes que participen formen part de l'escena catalana". Foto: Adrià Costa
- Molts dels artistes que participen venen de fora?
- Gairebé tots els artistes formen part de l'escena catalana. Són músics resideixen a Catalunya. Això mostra que aquí hi ha un magma divers de qualitat. Els artistes que expressen la cultura d'altres pobles viuen a Catalunya. El Sherpa Sonor té aquest valor. Estem fent música del nord de l'Índia, per exemple, i qui l'interpreta és un veí nostre.
- El Sherpa Sonor també és una manera d'expressar una idea diferent del que és un museu, oi?
- És clar. Per nosaltres, un museu, i l'Etnològic en particular, no són només unes col·leccions de peces, sinó que va més enllà i convida a reflexionar sobre què hi ha darrera d'aquests objectes, i pensar sobre la diversitat i les identitats del món. En aquest sentit, també s'ha de destacar que ja des de la segona edició, el Sherpa Sonor no queda al museu sinó que després cada espectacle es pot veure també en diverses biblioteques de la ciutat, amb un públic que és diferent. La música que escoltem a l'Etnològic ressona després a les biblioteques.