15
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
21:21h
Barcelona és Capital, la llista encapçalada per Jordi Graupera (Barcelona, 1981) i elaborada a través de les primàries independentistes, aspira a ser la gran sorpresa de les eleccions municipals a la capital catalana. Bona part de les opcions de la candidatura passen per jugar la carta del candidat, amb una àmplia trajectòria mediàtica i amb una formació acadèmica envejable per a bona part dels seus oponents. Aquestes són les deu coses que potser no sabies del cap de cartell de Barcelona és Capital el 26-M.
1. És net de Francesc Garcia-Milà, un dels encarregats de fundar l'empresa Cruz Verde juntament amb el seu germà. La companyia va passar a mans nord-americanes l'any 1973. Part de la família s'ha dedicat al món econòmic -és el cas de Teresa Garcia-Milà, tieta del candidat i directora de la Barcelona Graduate School of Economics-, però Graupera va preferir el món de les lletres, des del Dret fins a la Filologia Catalana.
2. La política mai li ha estat aliena. La seva mare era militant de Convergència i participava activament en la redacció de les ponències dels congressos. De petit, el candidat de Barcelona és Capital s'havia encarregat de passar-les a net. L'única militància orgànica que ha protagonitzat és a la JNC, entre els setze i els divuit anys. Dirigents de primera fila que el recorden asseguren que tenia "entre cella i cella" ser president de la Generalitat. De moment, aposta per l'alcaldia de Barcelona, càrrec al qual aspira després de celebrar les primàries independentistes.
3. Tot i no militar a Convergència, ha col·laborat amb entitats afins com la Fundació CatDem -antiga Trias Fargas- i per la Fundació Catalunya Oberta. En aquesta última entitat va coincidir amb articulistes com Bernat Dedéu i Enric Vila, que formen part del seu nucli més proper d'amistats. D'aquesta fundació -impulsada per Lluís Prenafeta, mà dreta de Jordi Pujol, i inactiva des de fa dos anys- en formava part l'economista Xavier Sala-i-Martín, amb qui Graupera va publicar un llibre de converses l'any 2008.
4. El món dels mitjans de comunicació li és proper des de ben jove. Amb 16 anys va anar al programa Les 1.000 i una de TV3, presentat per Jordi González, i es van acabar coneixent amb el conductor, com ell mateix relata en una entrevista a Crític. Després va acabar fent una secció d'etimologia en un programa que González -ara tot un expert en l'amalgama de reality shows de Telecinco- va fer un estiu a Catalunya Ràdio.
5. Això va ser abans que Graupera fes el salt als Estats Units, on ha passat els últims deu anys. Primer va estudiar un doctorat a la New School for Social Research -es va centrar en una crítica al principi de neutralitat de l'estat defensada pel liberalisme- i després va desplaçar-se a Princeton, on feia d'investigador.
6. És en aquesta etapa al país nord-americà on té les seves dues filles, totes dues de menys de tres anys. La seva parella és Sara Loscos, periodista, presentadora de televisió, actriu i experta en documentals. En l'etapa dels dos a Nova York, era l'editora d'un canal de notícies de 24 hores. Ara ha tornat a Barcelona acompanyant Graupera. De moment, viuen amb un oncle del candidat a l'espera que acabin unes obres.
7. El candidat de Barcelona és Capital feia anys que meditava el retorn a Catalunya, especialment des que el procés va anar agafant volada. Va ser un dels impulsors del referèndum unilateral d'independència (RUI, com es coneixia la primavera del 2016, abans que el Govern l'adoptés), una opció defensada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la CUP i Demòcrates. El partit hereu d'Unió, liderat per Antoni Castellà, li presta suport logístic en campanya i es va implicar directament en les primàries republicanes.
8. L'1-O va viatjar fins a Barcelona per poder exercir el seu dret a vot. Va ser un dels desallotjats per la Policia Nacional espanyola al col·legi electoral de l'Institut Ramon Llull, i d'aquella jornada n'ha quedat una foto d'ell estirat a terra sent estirat pels agents. En total, va visitar cinc centres i va acabar votant a l'Agència de Residus. Va ser impulsor de la campanya Empaperem quan hi havia dubtes sobre la celebració del referèndum.
9. Graupera va sacsejar el primer dia de campanya assegurant que Elsa Artadi, en aquell moment directora general d'Afers Interdepartamentals i col·laboradora de Carles Puigdemont, li va demanar la redacció d'una declaració suspesa d'independència abans del referèndum. No va ser l'únic a qui en aquelles jornades l'estat major del procés va encarregar propostes sobre la proclamació de la República, finalment no desplegada.
10. Va ser en aquella tardor del 2017 que la repressió va pujar un grau amb l'entrada a la presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la qual cosa va comportar la proliferació de llaços grocs entre la ciutadania i pràcticament tots els dirigents de l'independentisme institucional. Graupera, però, no en porta. "El llaç groc s'ha convertit en un instrument polític pensat per fer xantatge emocional a la gent", justifica el candidat de Barcelona és Capital, malgrat que part del seu electorat potencial en deu portar.
1. És net de Francesc Garcia-Milà, un dels encarregats de fundar l'empresa Cruz Verde juntament amb el seu germà. La companyia va passar a mans nord-americanes l'any 1973. Part de la família s'ha dedicat al món econòmic -és el cas de Teresa Garcia-Milà, tieta del candidat i directora de la Barcelona Graduate School of Economics-, però Graupera va preferir el món de les lletres, des del Dret fins a la Filologia Catalana.
2. La política mai li ha estat aliena. La seva mare era militant de Convergència i participava activament en la redacció de les ponències dels congressos. De petit, el candidat de Barcelona és Capital s'havia encarregat de passar-les a net. L'única militància orgànica que ha protagonitzat és a la JNC, entre els setze i els divuit anys. Dirigents de primera fila que el recorden asseguren que tenia "entre cella i cella" ser president de la Generalitat. De moment, aposta per l'alcaldia de Barcelona, càrrec al qual aspira després de celebrar les primàries independentistes.
3. Tot i no militar a Convergència, ha col·laborat amb entitats afins com la Fundació CatDem -antiga Trias Fargas- i per la Fundació Catalunya Oberta. En aquesta última entitat va coincidir amb articulistes com Bernat Dedéu i Enric Vila, que formen part del seu nucli més proper d'amistats. D'aquesta fundació -impulsada per Lluís Prenafeta, mà dreta de Jordi Pujol, i inactiva des de fa dos anys- en formava part l'economista Xavier Sala-i-Martín, amb qui Graupera va publicar un llibre de converses l'any 2008.
4. El món dels mitjans de comunicació li és proper des de ben jove. Amb 16 anys va anar al programa Les 1.000 i una de TV3, presentat per Jordi González, i es van acabar coneixent amb el conductor, com ell mateix relata en una entrevista a Crític. Després va acabar fent una secció d'etimologia en un programa que González -ara tot un expert en l'amalgama de reality shows de Telecinco- va fer un estiu a Catalunya Ràdio.
5. Això va ser abans que Graupera fes el salt als Estats Units, on ha passat els últims deu anys. Primer va estudiar un doctorat a la New School for Social Research -es va centrar en una crítica al principi de neutralitat de l'estat defensada pel liberalisme- i després va desplaçar-se a Princeton, on feia d'investigador.
6. És en aquesta etapa al país nord-americà on té les seves dues filles, totes dues de menys de tres anys. La seva parella és Sara Loscos, periodista, presentadora de televisió, actriu i experta en documentals. En l'etapa dels dos a Nova York, era l'editora d'un canal de notícies de 24 hores. Ara ha tornat a Barcelona acompanyant Graupera. De moment, viuen amb un oncle del candidat a l'espera que acabin unes obres.
7. El candidat de Barcelona és Capital feia anys que meditava el retorn a Catalunya, especialment des que el procés va anar agafant volada. Va ser un dels impulsors del referèndum unilateral d'independència (RUI, com es coneixia la primavera del 2016, abans que el Govern l'adoptés), una opció defensada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la CUP i Demòcrates. El partit hereu d'Unió, liderat per Antoni Castellà, li presta suport logístic en campanya i es va implicar directament en les primàries republicanes.
8. L'1-O va viatjar fins a Barcelona per poder exercir el seu dret a vot. Va ser un dels desallotjats per la Policia Nacional espanyola al col·legi electoral de l'Institut Ramon Llull, i d'aquella jornada n'ha quedat una foto d'ell estirat a terra sent estirat pels agents. En total, va visitar cinc centres i va acabar votant a l'Agència de Residus. Va ser impulsor de la campanya Empaperem quan hi havia dubtes sobre la celebració del referèndum.
9. Graupera va sacsejar el primer dia de campanya assegurant que Elsa Artadi, en aquell moment directora general d'Afers Interdepartamentals i col·laboradora de Carles Puigdemont, li va demanar la redacció d'una declaració suspesa d'independència abans del referèndum. No va ser l'únic a qui en aquelles jornades l'estat major del procés va encarregar propostes sobre la proclamació de la República, finalment no desplegada.
10. Va ser en aquella tardor del 2017 que la repressió va pujar un grau amb l'entrada a la presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la qual cosa va comportar la proliferació de llaços grocs entre la ciutadania i pràcticament tots els dirigents de l'independentisme institucional. Graupera, però, no en porta. "El llaç groc s'ha convertit en un instrument polític pensat per fer xantatge emocional a la gent", justifica el candidat de Barcelona és Capital, malgrat que part del seu electorat potencial en deu portar.