L'equació de com fer sostenible el turisme interpel·la Barcelona

La ciutat busca la manera de compatibilitzar activitat econòmica i identitat de barri després d'un mandat en què l'Ajuntament ha aplicat una moratòria hotelera i ha tancat milers de pisos turístics il·legals

per Laura Estrada, 11 de maig de 2019 a les 20:30 |
Un grup de turistes, a plaça Catalunya, consultant un mapa de la ciutat. | Adrià Costa
L'any 2018 van arribar més de 15 milions de turistes a Barcelona, un 4,3% més que el 2017. En total, van gastar-se 13.420 milions d'euros, el que suposa un creixement interanual del 6,9%, unes xifres aparentment cridaneres que compten amb el contrapeu dels barcelonins, que posen de manifest la seva preocupació pel flux de visitants. I és que el turisme és una preocupació molt important per als barcelonins, només després de l'accés a l'habitatge i la seguretat. El model turístic no convenç la ciutadania. Barcelona encara busca resoldre l'equació de com fer compatible activitat econòmica i identitat de barri. 

La identificació i clausura de pisos turístics buits, la creació d'un Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics per descentralitzar el turisme a la ciutat, i la paralització de llicències de construcció de nous hotels són algunes de les iniciatives que han marcat aquest darrer mandat. L'oposició no sempre ha estat al costat del govern municipal en les mesures més rellevants per traçar el full de ruta de la ciutat.

Debilitats
Una moratòria hotelera que divideix el sector i el veïnat

Amb Ada Colau a l'alcaldia, s'han anat succeint moratòries de llicències cada tres mesos. La primera d'elles -molt polèmica-, es va produir només dues setmanes després d'arribar al govern. Colau va suspendre les llicències per obrir establiments d'allotjament turístic i, així, plantava cara als hotelers i paralitzava les obertures de nous establiments fins a l'aprovació del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT).

Aquest seria l'inici de les tensions entre el govern municipal i el sector turístic, que reclama una revisió del PEUAT per garantir la seguretat jurídica. També assegura que s'han perdut milers de llocs de feina i de beneficis econòmics. Per la seva part, les entitats veïnals mantenen que la moratòria hauria de ser una mesura "més valenta" i que aquesta no soluciona la massificació turística, sinó que "trasllada el problema a altres barris".

Una altra de les dificultats amb què topa la ciutat es va establir el 2012, moment a partir del qual els turistes que vénen a Catalunya han de pagar entre 0,50 i 2,50 euros per persona per pernoctar en un allotjament (el preu varia en funció d'aquest darrer i del municipi). Aquest és el segon any que Barcelona gestiona només el 50% de l'Impost d'Estades a Establiments Turístics (IEET) que va aprovar la Generalitat.

Per altra banda, el gener del 2018, l'Ajuntament i el Port de Barcelona van acordar una nova ordenació dels espais portuaris de la ciutat amb l'objectiu de permetre una millor integració de l'àmbit portuari en la ciutat, guanyar espais per a l'ús veïnal i avançar en la gestió sostenible de la mobilitat i la reducció d'emissions.

Segons l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, la Plataforma per la Qualitat de l'Aire i la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, lluny de limitar el turisme de creuers, incrementa el seu nombre i, amb ells, el nombre de creueristes i les emissions contaminants del port. Calculen que l'any 2026 Barcelona podria arribar a rebre 4,4 milions de creueristes per any, un creixement del 67% respecte a l'any 2017.

Pel que fa als pisos turístics il·legals, persisteix la conversió d'habitacions turístiques en pisos turístics perquè no existeix una legislació que reguli aquesta pràctica. Actualment no es pot sancionar, encara que la Generalitat faci temps que està treballant en un marc normatiu. D'aquesta manera encara hi ha pisos turístics sense llicència que, a través de les ofertes publicades, només són "habitacions".
Amenaces
Una bombolla en el sector hoteler

Amb el que es recapta de l'Impost sobre les estades en establiments turístics, l'objectiu del govern municipal ha estat compensar aquelles zones, com Ciutat Vella i la Sagrada Família, que més suporten els problemes derivats de la pressió turística. Però els apartaments turístics il·legals (aproximadament uns 6.500 a la ciutat) no fan pagar aquesta taxa, un fet que implica que els "efectes negatius" que genera el turisme que s'allotja en establiments no regulats no es vegin revertits.

​L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) veu absurd que l'Ajuntament de Barcelona pugui augmentar l'IBI als pisos turístics legals a través d'imposar un IBI comercial. 

Per altra banda, els preus de les nits en els hotels existents s'han encarit: els hotels que ja existeixen veuen com el seu valor puja i això augmenta el perill de la bombolla del negoci hoteler. A més, els inversors internacionals abandonen projectes a Barcelona per centrar-se en altres destinacions també atractives i amb més seguretat jurídica.

Finalment, l'acord entre el Port de Barcelona i l'Ajuntament va obrir la possibilitat que una icona turística com el museu Hermitage s'instal·lés al front marítim barceloní, al costat de l'Hotel W. Està previst per aquest 2019, però els veïns de la Barceloneta no ho veuen clar perquè l'únic accés serà el passeig Joan de Borbó, i temen que el turisme massiu dificulti la circulació i malmeti l'entorn.
Fortaleses
Posar ordre al desordre, sense acabar amb el turisme

El nombre de turistes vinguts a la ciutat no ha disminuït, com pronosticava el sector privat. De fet, el 2016 (un any després de l'entrada en vigor de la moratòria) a Barcelona van passar-hi més de nou milions de turistes. Com va dir la regidora d'Urbanisme, Janet Sanz, "l'objectiu no era acabar amb el turisme sinó posar ordre al desordre". Així, part del que es recapta de l'impost que han de pagar els turistes per pernoctar va destinat a la promoció turística de la ciutat, però també a projectes culturals o de sostenibilitat.

Amb l'aprovació de l'IEET també es contemplava una taxa pels creueristes: de 0,65 euros per menys de 12 hores i de 2,25 euros per estades superiors a mig dia. Aquests diners també es reverteixen en la societat.

Des de finals del 2016 a finals del 2018, l'oferta de pisos turístics que operaven sense llicència a Barcelona ha passat de 5.875 a 272, la qual cosa equival a un descens del 95%. El govern municipal argumenta que les sancions previstes per la llei, l'augment de l'equip d'inspectors que comprova si els pisos operen amb llicència i l'ús de noves eines tecnològiques han fet possible la davallada. També hi ha contribuït el fet que les plataformes tinguin l'obligació d'incloure en cada anunci d'apartament turístic a la xarxa el número de Registre de Turisme de Catalunya (RTC), tal com preveu la llei catalana. No només beneficia els veïns sinó també el sector turístic.

El 23 de febrer del 2018 es va aprovar el Pla d'Usos de Ciutat Vella, un document que regulava per primera vegada els establiments destinats a activitats turístiques i els de vehicles de mobilitat personal, tot restringint l'obertura dels primers i condicionant la dels segons. Això fa que a Ciutat Vella no es puguin obrir nous locutoris, bars musicals ni discoteques.
Oportunitats
Avançar cap a l'extinció de pisos turístics il·legals

El 2015 va paralitzar-se la concessió de llicències d'allotjaments turístics a Barcelona, un pas previ a l'elaboració del PEUAT, que a principis del 2017 va ser aprovat per l'equip de govern municipal d'aleshores, amb l'abstenció de la CUP i els vots contraris de CiU, PP i Cs.

Aquesta moratòria va paralizar més de 30 nous hotels al centre de la ciutat, amb la voluntat de rebaixar l'oferta de places al centre de Barcelona. La moratòria de Colau ha frenat el ritme de creixement hoteler, però no l'ha aturat: ha descongestionat els barris més massificats, que ara no poden veure obrir nous hotels, i aquest fet afavoreix la seva rendibilitat.

Pel que fa a la regulació de pisos turístics il·legals, en el marc del pla de xoc impulsat des de l'Ajuntament, s'han obert 13.014 expedients disciplinaris i s'han interposat 6.453 sancions, cinc vegades més que les emeses entre el 2014 i el 2016. Les multes oscil·len entre els 60.000 i els 600.000 euros per als titulars dels pisos i dels 30.000 als 600.000 euros a les plataformes que els publiciten. Ciutat Vella, amb 3.737 multes, i l'Eixample, amb 3.820, són els districtes on s'han registrat més sancions. L'Ajuntament, però, no ha aclarit quantes d'aquestes multes ja s'han cobrat, tot i que es pot afirmar que la capital catalana avança cap a l'eliminació de tots els apartaments irregulars. 


Què proposen els partits?

Barcelona en Comú: L'aposta és per un turisme "sostenible i responsable per mantenir l'atractiu i la personalitat de la capital catalana". El partit d'Ada Colau ha impulsat el Compromís per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere de Turisme, que busca estimular i afavorir la sostenibilitat de les empreses turístiques que operen a Barcelona i el seu compromís ètic. Barcelona en Comú busca tancar tots els pisos turístics il·legals i ha segellat un acord ferm amb el Port de Barcelona, malgrat les discrepàncies inicials, en favor de la sostenibilitat i el medi ambient de l'entorn d'aquesta zona.

Junts per Catalunya: Amb ERC, Cs i PP van condemnar la gestió turística de Colau, que segons aquestes formacions, "criminalitzava el turisme". La formació postconvergent aposta per un turisme de creuers. Va ser impulsora de la taxa que han de pagar els turistes que no fan nit a Barcelona. Elsa Artadi, número 2 de la candidatura, considera que la taxa turística encara té marge de creixement. És partidària de reduir l'activitat dels manters. 

Barcelona pel Canvi-Ciutadans: La formació liderada per Manuel Valls condemna la congelació de llicències d'allotjaments turístics impulsats per Barcelona en Comú. Aposta per una política que "faciliti idees de negocis, crear feina i fomentar la innovació". Valls creu que els hotels són "una peça clau per recuperar Barcelona". Per aquest motiu, es mostra obertament defensor del sector. Vol impulsar la seva projecció internacional, construir una urbs global i metropolitana, millorar la professionalitat en la gestió turística i potenciar la col·laboració publico-privada.

ERC: Ernest Maragall és partidari d'augmentar la taxa turística i distribuir-ne els beneficis entre la ciutadania. El candidat de l'espai republicà considera que el turisme s'ha d'abordar des d'un punt de vista qualitatiu, per això vol fomentar un turisme especialitzat que atregui visitants amants de la cultura, l'esport o la gastronomia. Assegura que qui digui que acabarà amb l'activitat dels manters, "menteix".

PSC: Jaume Collboni s'inspira en grans àrees metropolitanes europees i, en aquesta línia, aposta per traçar una estratègia de promoció turística que tingui en compte els "atractius" de Barcelona. Considera que el turisme ha de ser un factor de creixement i millora social que no ha de generar hostilitats dins del sector. És defensor d'organitzar una Exposició Universal l'any 2030 a la capital catalana.

PP: Agenda oberta al turisme, defensa Josep Bou. El candidat dels populars creu que el procés català ha comportat una "pèrdua" de turistes que visiten Barcelona. Aposta per mesures "contundents" en favor del civisme i que Barcelona ha de "recuperar" la seva marca en aquest sector. De fet, veu necessari augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana per fer "més segura la ciutat" i captar "el turisme de qualitat". Assegura que si és alcalde "acabarà amb el top-manta".

CUP-Capgirem Barcelona: Els anticapitalistes aposten per una regulació del turisme que respongui a una perspectiva global i sigui molt més estricta, que permeti caminar cap al decreixement i un model turístic més respectuós amb l'entorn físic i social. Alguns dels aspectes que proposen són limitar l'arribada de creuers, perseguir l'assetjament immobiliari, sancionar els habitatges d'ús turístic il·legals amb la seva incorporació al parc públic d'habitatge i protegir el petit comerç de proximitat. 

Barcelona és Capital-Primàries: El candidat Jordi Graupera apunta que el model actual ha convertit Barcelona en una ciutat "aparador" i que la resta de candidats no tenen idees noves. Afirma que el turisme és un sector "important" i "democratitzador", però creu que el turisme de masses posa en perill les ciutats. Per això vol desplaçar-lo a les zones menys cèntriques.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació