11
de maig
del
2019
Actualitzat
el
12
de maig
a les
19:24h
L'any 2018 van arribar més de 15 milions de turistes a Barcelona, un 4,3% més que el 2017. En total, van gastar-se 13.420 milions d'euros, el que suposa un creixement interanual del 6,9%, unes xifres aparentment cridaneres que compten amb el contrapeu dels barcelonins, que posen de manifest la seva preocupació pel flux de visitants. I és que el turisme és una preocupació molt important per als barcelonins, només després de l'accés a l'habitatge i la seguretat. El model turístic no convenç la ciutadania. Barcelona encara busca resoldre l'equació de com fer compatible activitat econòmica i identitat de barri.
La identificació i clausura de pisos turístics buits, la creació d'un Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics per descentralitzar el turisme a la ciutat, i la paralització de llicències de construcció de nous hotels són algunes de les iniciatives que han marcat aquest darrer mandat. L'oposició no sempre ha estat al costat del govern municipal en les mesures més rellevants per traçar el full de ruta de la ciutat.
La identificació i clausura de pisos turístics buits, la creació d'un Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics per descentralitzar el turisme a la ciutat, i la paralització de llicències de construcció de nous hotels són algunes de les iniciatives que han marcat aquest darrer mandat. L'oposició no sempre ha estat al costat del govern municipal en les mesures més rellevants per traçar el full de ruta de la ciutat.
Què proposen els partits?
Barcelona en Comú: L'aposta és per un turisme "sostenible i responsable per mantenir l'atractiu i la personalitat de la capital catalana". El partit d'Ada Colau ha impulsat el Compromís per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere de Turisme, que busca estimular i afavorir la sostenibilitat de les empreses turístiques que operen a Barcelona i el seu compromís ètic. Barcelona en Comú busca tancar tots els pisos turístics il·legals i ha segellat un acord ferm amb el Port de Barcelona, malgrat les discrepàncies inicials, en favor de la sostenibilitat i el medi ambient de l'entorn d'aquesta zona.
Junts per Catalunya: Amb ERC, Cs i PP van condemnar la gestió turística de Colau, que segons aquestes formacions, "criminalitzava el turisme". La formació postconvergent aposta per un turisme de creuers. Va ser impulsora de la taxa que han de pagar els turistes que no fan nit a Barcelona. Elsa Artadi, número 2 de la candidatura, considera que la taxa turística encara té marge de creixement. És partidària de reduir l'activitat dels manters.
Barcelona pel Canvi-Ciutadans: La formació liderada per Manuel Valls condemna la congelació de llicències d'allotjaments turístics impulsats per Barcelona en Comú. Aposta per una política que "faciliti idees de negocis, crear feina i fomentar la innovació". Valls creu que els hotels són "una peça clau per recuperar Barcelona". Per aquest motiu, es mostra obertament defensor del sector. Vol impulsar la seva projecció internacional, construir una urbs global i metropolitana, millorar la professionalitat en la gestió turística i potenciar la col·laboració publico-privada.
ERC: Ernest Maragall és partidari d'augmentar la taxa turística i distribuir-ne els beneficis entre la ciutadania. El candidat de l'espai republicà considera que el turisme s'ha d'abordar des d'un punt de vista qualitatiu, per això vol fomentar un turisme especialitzat que atregui visitants amants de la cultura, l'esport o la gastronomia. Assegura que qui digui que acabarà amb l'activitat dels manters, "menteix".
PSC: Jaume Collboni s'inspira en grans àrees metropolitanes europees i, en aquesta línia, aposta per traçar una estratègia de promoció turística que tingui en compte els "atractius" de Barcelona. Considera que el turisme ha de ser un factor de creixement i millora social que no ha de generar hostilitats dins del sector. És defensor d'organitzar una Exposició Universal l'any 2030 a la capital catalana.
PP: Agenda oberta al turisme, defensa Josep Bou. El candidat dels populars creu que el procés català ha comportat una "pèrdua" de turistes que visiten Barcelona. Aposta per mesures "contundents" en favor del civisme i que Barcelona ha de "recuperar" la seva marca en aquest sector. De fet, veu necessari augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana per fer "més segura la ciutat" i captar "el turisme de qualitat". Assegura que si és alcalde "acabarà amb el top-manta".
CUP-Capgirem Barcelona: Els anticapitalistes aposten per una regulació del turisme que respongui a una perspectiva global i sigui molt més estricta, que permeti caminar cap al decreixement i un model turístic més respectuós amb l'entorn físic i social. Alguns dels aspectes que proposen són limitar l'arribada de creuers, perseguir l'assetjament immobiliari, sancionar els habitatges d'ús turístic il·legals amb la seva incorporació al parc públic d'habitatge i protegir el petit comerç de proximitat.
Barcelona és Capital-Primàries: El candidat Jordi Graupera apunta que el model actual ha convertit Barcelona en una ciutat "aparador" i que la resta de candidats no tenen idees noves. Afirma que el turisme és un sector "important" i "democratitzador", però creu que el turisme de masses posa en perill les ciutats. Per això vol desplaçar-lo a les zones menys cèntriques.
Barcelona en Comú: L'aposta és per un turisme "sostenible i responsable per mantenir l'atractiu i la personalitat de la capital catalana". El partit d'Ada Colau ha impulsat el Compromís per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere de Turisme, que busca estimular i afavorir la sostenibilitat de les empreses turístiques que operen a Barcelona i el seu compromís ètic. Barcelona en Comú busca tancar tots els pisos turístics il·legals i ha segellat un acord ferm amb el Port de Barcelona, malgrat les discrepàncies inicials, en favor de la sostenibilitat i el medi ambient de l'entorn d'aquesta zona.
Junts per Catalunya: Amb ERC, Cs i PP van condemnar la gestió turística de Colau, que segons aquestes formacions, "criminalitzava el turisme". La formació postconvergent aposta per un turisme de creuers. Va ser impulsora de la taxa que han de pagar els turistes que no fan nit a Barcelona. Elsa Artadi, número 2 de la candidatura, considera que la taxa turística encara té marge de creixement. És partidària de reduir l'activitat dels manters.
Barcelona pel Canvi-Ciutadans: La formació liderada per Manuel Valls condemna la congelació de llicències d'allotjaments turístics impulsats per Barcelona en Comú. Aposta per una política que "faciliti idees de negocis, crear feina i fomentar la innovació". Valls creu que els hotels són "una peça clau per recuperar Barcelona". Per aquest motiu, es mostra obertament defensor del sector. Vol impulsar la seva projecció internacional, construir una urbs global i metropolitana, millorar la professionalitat en la gestió turística i potenciar la col·laboració publico-privada.
ERC: Ernest Maragall és partidari d'augmentar la taxa turística i distribuir-ne els beneficis entre la ciutadania. El candidat de l'espai republicà considera que el turisme s'ha d'abordar des d'un punt de vista qualitatiu, per això vol fomentar un turisme especialitzat que atregui visitants amants de la cultura, l'esport o la gastronomia. Assegura que qui digui que acabarà amb l'activitat dels manters, "menteix".
PSC: Jaume Collboni s'inspira en grans àrees metropolitanes europees i, en aquesta línia, aposta per traçar una estratègia de promoció turística que tingui en compte els "atractius" de Barcelona. Considera que el turisme ha de ser un factor de creixement i millora social que no ha de generar hostilitats dins del sector. És defensor d'organitzar una Exposició Universal l'any 2030 a la capital catalana.
PP: Agenda oberta al turisme, defensa Josep Bou. El candidat dels populars creu que el procés català ha comportat una "pèrdua" de turistes que visiten Barcelona. Aposta per mesures "contundents" en favor del civisme i que Barcelona ha de "recuperar" la seva marca en aquest sector. De fet, veu necessari augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana per fer "més segura la ciutat" i captar "el turisme de qualitat". Assegura que si és alcalde "acabarà amb el top-manta".
CUP-Capgirem Barcelona: Els anticapitalistes aposten per una regulació del turisme que respongui a una perspectiva global i sigui molt més estricta, que permeti caminar cap al decreixement i un model turístic més respectuós amb l'entorn físic i social. Alguns dels aspectes que proposen són limitar l'arribada de creuers, perseguir l'assetjament immobiliari, sancionar els habitatges d'ús turístic il·legals amb la seva incorporació al parc públic d'habitatge i protegir el petit comerç de proximitat.
Barcelona és Capital-Primàries: El candidat Jordi Graupera apunta que el model actual ha convertit Barcelona en una ciutat "aparador" i que la resta de candidats no tenen idees noves. Afirma que el turisme és un sector "important" i "democratitzador", però creu que el turisme de masses posa en perill les ciutats. Per això vol desplaçar-lo a les zones menys cèntriques.