02
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
11:51h
Aquest dijous comencen les eleccions per renovar les cambres catalanes. Encaixonades entre les eleccions espanyoles del 28 d'abril i les europees, municipals i autonòmiques del 26 de maig, que ha fet que passin potser més desapercebudes, el procés electoral cameral es desenvoluparà entre el 2 i el 8 de maig. Però és l'elecció a la Cambra de Comerç de Barcelona la que genera més expectació. Històricament, es tractava d'unes eleccions amb molt poca participació i poca emoció sobre el resultat i sovint amb només un candidat a la presidència.
Aquest cop, però, tot serà diferent. Quatre candidatures competeixen per la victòria i presenten candidats a les 40 vocalies del ple que estan en disputa. Així mateix, hi ha una cinquena candidatura que es presenta per algunes vocalies impulsada per la plataforma de dones 50/50. Però què és la Cambra? Per què serveix? Qui pot votar en aquestes eleccions? Qui són els "grans electors"? Aquestes són algunes de les preguntes que mirarem de resoldre.
1.- Què és la Cambra?
És una corporació de dret públic fundada el 1886, formada per totes les empreses que operen en el seu àmbit de demarcació, que inclou totes les comarques de Barcelona tret del Vallès Oriental i el Bages. En contra del que sovint es creu, més del 99% del col·lectiu empresarial està format per petites i mitjanes empreses, i autònoms. Hi ha tretze cambres a Catalunya i la que té més pes és la de Barcelona, que té els seus orígens en l'època medieval, en el Consolat de Mar i la Junta de Comerç.
2.- Per què serveix?
L'objectiu principal és fomentar l'activitat comercial en el seu territori i oferir serveis útils als associats, des de cursos de formació (orientació a emprenedors, informació sobre aspectes fiscals i tributaris, suport a localització de proveïdors i clients a l'exterior...) a tramitació de visats i informes duaners.
3.- En quines institucions i corporacions té presència?
Lidera el Grup Cambra, format per consorcis en què la seva presència és determinant. Com la Fira de Barcelona, participada també per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, on és el president de la Cambra qui proposa el candidat a presidir la Fira, però necessita el consens de les altres dues institucions. També ha estat fundadora del Barcelona Centre de Disseny (BCD) i de Turisme de Barcelona, i de la Fundació Barcelona promoció, amb seu a Brussel·les i que fa tasca de consultoria per a les empreses que volen penetrar en el mercat internacional. És el que a la Cambra anomenen "diplomàcia corporativa".
4.- Què s'elegeix en aquestes eleccions?
Tot i el presidencialisme que sempre ha caracteritzat les eleccions a la Cambra, el que s'elegeix són els 60 membres que formen el ple. El president és elegit d'entre els seus integrants. D'aquests, 14 són designats per les grans empreses que fan la contribució més elevada a la institució, 6 són designats per les organitzacions empresarials (Foment del Treball, Cepime, que agrupa la petita i mitjana empresa de Foment, i la Pimec). La resta, un total de 40, són elegits per sufragi universal de tota la massa social, agrupats per sectors (comercial, químic, serveis...).
5.- Qui són els "grans electors"?
Les catorze empreses que són les màximes contribuents de la Cambra i que disposen d'un vot cadascuna al ple són Abertis, CaixaBank, Criteria Caixa, Banc Mediolanum, Banc Sabadell, Damm, Naturgy, Deloitte Advisory, Magma Disseny, Indra, Aigües de Barcelona, PwC, Promotora Kasde i el RACC.
6.- Qui pot votar?
Totes les empreses, grans, petites i mitjanes, així com els autònoms, que poden votar només en el seu sector professional. Això conforma un cens enorme de més de 423.000 potencials votants. Tradicionalment, però, la participació ha estat ben minsa.
7.- Quina és la novetat d'aquestes eleccions?
El vot telemàtic, que facilita una major participació i ha generat un interès afegit per aquestes eleccions. I alhora també ha provocat polèmica, ja que des d'algunes candidatures alerten sobre la necessitat que la Generalitat i la Cambra garanteixin el màxim control en el procés per impedir que ningú pugui votar més d'un cop o que algunes organitzacions puguin utilitzar els seus censos de socis per afavorir determinats candidats.
Es pot votar per vot electrònic remot fins a les 7 hores del 7 de maig, i amb vot electrònic presencial el dia 8 de maig. Aquí podeu consultar on és la seu dels onze col·legis electorals i tota la informació necessària per votar.
8.- Qui són els candidats?
Hi ha quatre candidatures senceres en pugna. La del financer Carles Tusquets, considerat l'opció amb més suports entre les grans empreses i més oficialista; la de l'empresari Enric Crous, ben vist per la Generalitat i exdirectiu de Damm i Cacaolat, i de perfil catalanista: la de l'advocat Ramon Masià, que coneix a fons els interiors de la Cambra i també pot mostrar un posicionament nítidament catalanista; i una altra impulsada per l'ANC i del Cercle Català de Negocis però que no presenta un candidat com a presidenciable. Finalment, la plataforma de dones 50/50 presenta també candidates a diverses vocalies.
9.- El 8 de maig se sabrà qui és el nou president?
No necessàriament. Fins i tot és probable que la incògnita s'allargui. El 8 de maig coneixerem el resultat de les eleccions pròpiament dites a les 40 vocalies del ple. Però si hi ha molta participació i el vot resulta força repartit, serà l'hora dels pactes. També faltarà saber qui són els sis membres designats per les organitzacions empresarials. I tots ells, amb els catorze representants de les grans empreses, elegiran el nou president, en un procés que pot arribar fins al juny.
Aquest cop, però, tot serà diferent. Quatre candidatures competeixen per la victòria i presenten candidats a les 40 vocalies del ple que estan en disputa. Així mateix, hi ha una cinquena candidatura que es presenta per algunes vocalies impulsada per la plataforma de dones 50/50. Però què és la Cambra? Per què serveix? Qui pot votar en aquestes eleccions? Qui són els "grans electors"? Aquestes són algunes de les preguntes que mirarem de resoldre.
1.- Què és la Cambra?
És una corporació de dret públic fundada el 1886, formada per totes les empreses que operen en el seu àmbit de demarcació, que inclou totes les comarques de Barcelona tret del Vallès Oriental i el Bages. En contra del que sovint es creu, més del 99% del col·lectiu empresarial està format per petites i mitjanes empreses, i autònoms. Hi ha tretze cambres a Catalunya i la que té més pes és la de Barcelona, que té els seus orígens en l'època medieval, en el Consolat de Mar i la Junta de Comerç.
2.- Per què serveix?
L'objectiu principal és fomentar l'activitat comercial en el seu territori i oferir serveis útils als associats, des de cursos de formació (orientació a emprenedors, informació sobre aspectes fiscals i tributaris, suport a localització de proveïdors i clients a l'exterior...) a tramitació de visats i informes duaners.
Competeixen quatre candidatures senceres: les d'Enric Crous, Ramon Masià, Carles Tusquets i la impulsada per l'ANC, i concorre també una llista parcial de la plataforma de dones 50/50
3.- En quines institucions i corporacions té presència?
Lidera el Grup Cambra, format per consorcis en què la seva presència és determinant. Com la Fira de Barcelona, participada també per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, on és el president de la Cambra qui proposa el candidat a presidir la Fira, però necessita el consens de les altres dues institucions. També ha estat fundadora del Barcelona Centre de Disseny (BCD) i de Turisme de Barcelona, i de la Fundació Barcelona promoció, amb seu a Brussel·les i que fa tasca de consultoria per a les empreses que volen penetrar en el mercat internacional. És el que a la Cambra anomenen "diplomàcia corporativa".
4.- Què s'elegeix en aquestes eleccions?
Tot i el presidencialisme que sempre ha caracteritzat les eleccions a la Cambra, el que s'elegeix són els 60 membres que formen el ple. El president és elegit d'entre els seus integrants. D'aquests, 14 són designats per les grans empreses que fan la contribució més elevada a la institució, 6 són designats per les organitzacions empresarials (Foment del Treball, Cepime, que agrupa la petita i mitjana empresa de Foment, i la Pimec). La resta, un total de 40, són elegits per sufragi universal de tota la massa social, agrupats per sectors (comercial, químic, serveis...).
5.- Qui són els "grans electors"?
Les catorze empreses que són les màximes contribuents de la Cambra i que disposen d'un vot cadascuna al ple són Abertis, CaixaBank, Criteria Caixa, Banc Mediolanum, Banc Sabadell, Damm, Naturgy, Deloitte Advisory, Magma Disseny, Indra, Aigües de Barcelona, PwC, Promotora Kasde i el RACC.
6.- Qui pot votar?
Totes les empreses, grans, petites i mitjanes, així com els autònoms, que poden votar només en el seu sector professional. Això conforma un cens enorme de més de 423.000 potencials votants. Tradicionalment, però, la participació ha estat ben minsa.
7.- Quina és la novetat d'aquestes eleccions?
El vot telemàtic, que facilita una major participació i ha generat un interès afegit per aquestes eleccions. I alhora també ha provocat polèmica, ja que des d'algunes candidatures alerten sobre la necessitat que la Generalitat i la Cambra garanteixin el màxim control en el procés per impedir que ningú pugui votar més d'un cop o que algunes organitzacions puguin utilitzar els seus censos de socis per afavorir determinats candidats.
Es pot votar per vot electrònic fins a les set del matí del 7 de maig, i amb vot electrònic presencial el 8 de maig
Es pot votar per vot electrònic remot fins a les 7 hores del 7 de maig, i amb vot electrònic presencial el dia 8 de maig. Aquí podeu consultar on és la seu dels onze col·legis electorals i tota la informació necessària per votar.
8.- Qui són els candidats?
Hi ha quatre candidatures senceres en pugna. La del financer Carles Tusquets, considerat l'opció amb més suports entre les grans empreses i més oficialista; la de l'empresari Enric Crous, ben vist per la Generalitat i exdirectiu de Damm i Cacaolat, i de perfil catalanista: la de l'advocat Ramon Masià, que coneix a fons els interiors de la Cambra i també pot mostrar un posicionament nítidament catalanista; i una altra impulsada per l'ANC i del Cercle Català de Negocis però que no presenta un candidat com a presidenciable. Finalment, la plataforma de dones 50/50 presenta també candidates a diverses vocalies.
9.- El 8 de maig se sabrà qui és el nou president?
No necessàriament. Fins i tot és probable que la incògnita s'allargui. El 8 de maig coneixerem el resultat de les eleccions pròpiament dites a les 40 vocalies del ple. Però si hi ha molta participació i el vot resulta força repartit, serà l'hora dels pactes. També faltarà saber qui són els sis membres designats per les organitzacions empresarials. I tots ells, amb els catorze representants de les grans empreses, elegiran el nou president, en un procés que pot arribar fins al juny.