El despertador: 2 de maig

Senyor Sánchez, aquí té dues raons

La demonització del diàleg amb Catalunya ha estat censurada a les urnes i el president espanyol és més fort al PSOE. No hi ha excuses. Avui també són notícia el clam de l'1 de maig, el recurs de Puigdemont, el debat sobre Barcelona amb Nel·lo i el de la CUP, Guardiola, Talegón i JxCat, el 2 de maig i Beckham

per Ferran Casas , 2 de maig de 2019 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si Pedro Sánchez vol, Pedro Sánchez pot. Les eleccions espanyoles de diumenge passat dibuixen un escenari amb dos camins ben clars. El primer és el d'un pacte PSOE-Ciutadans, que per ara cap de les dues parts vol malgrat que l'establishment fa pressió per aconseguir-lo. Albert Rivera està disposat a plantar cara a l'Ibex-35 per no fer-ho. No perquè sigui un revolucionari, sinó perquè s'hi juga prendre el relleu del PP -noquejat i desorientat- com a força central de la dreta. Sobre les pressions escriu aquest article Pep Martí i, pel que fa al desassossec conservador, us aconsello el reportatge de Sara González, que va ser a l'anomenada milla d'or de la capital espanyola.

El segon camí és un pacte amb Podem i les esquerres nacionals, com ara ERC o Bildu a més del PNB i el JxCat malgrat que no serien imprescindibles. Sánchez tampoc el vol transitar. Però si volgués fer el pas té com a mínim dos arguments rotunds, a banda de complir amb el seu compromís d'impuls a la plurinacionalitat i posar en pràctica un relat alternatiu al de la dreta sobre model d'estat. El primer dels arguments és que la campanya de PP, Cs i Vox pel 28-A s'havia basat a desgastar el candidat del PSOE per la seva relació amb els "malvats" independentistes i que aquest argumentari i visió estreta d'Espanya ha estat clarament derrotada.


El bloc que presentava com a reclam l'aplicació immediata del 155 i més repressió com a única oferta per als catalans ha perdut. Els espanyols no estan a favor que Catalunya es converteixi en un estat independent -creure-ho seria d'una innocència que a hores d'ara l'independentisme no es pot permetre- però pel que sembla tampoc veten el diàleg. El conflicte cansa i la majoria avala seure i parlar més enllà dels renecs de la caverna.

El segon argument de pes és que Sánchez és ara més fort, ha guanyat marge de maniobra. Susana Díaz, la seva principal rival i representant de l'ala més espanyolista del partit, va perdre el poder a Andalusia després de quatre dècades d'hegemonia socialista. El president espanyol, en canvi, surt reforçat de l'aposta per un avançament electoral, s'ha fet un grup parlamentari a mida i les eleccions municipals i autonòmiques segurament encara el premiaran més.


És a les seves mans decidir si vol buscar solucions, que necessàriament han d'incorporar l'independentisme i mirar de cara al dret a decidir i la fi de la repressió, o si vol ajornar-les i seguir jugant a fet i amagar amb els conflictes. L'1 de maig va ser un clam en aquest sentit, tant per part dels sindicats estatals com dels independentistes. Ho expliquen Aida Morales i Roger Arnau. Avui els advocats de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí presentaran el recurs al Suprem contra la seva exclusió com a candidats, una mesura que només endureix el conflicte més enllà de l'impacte electoral que pugui tenir.


Parlem de Barcelona. I mentre seguim digerint el resultat de les espanyoles s'obre pas la campanya municipal, i singularment la de Barcelona. A NacióDigital estem preparant un ampli desplegament. De les municipals a tot el país (consulteu aquí el nostre especial) i de Barcelona en particular. El geògraf Oriol Nel·lo obre la sèrie "Converses de Barcelona" amb una entrevista de Pep Martí on parla sobre els reptes de la ciutat i els efectes del turisme. Hi passaran més barcelonins amb molt a dir. Estem preparant també especials sobre habitatge, mobilitat, economia, seguretat, turisme i capitalitat republicana i seguirem la campanya en detall.



Inestabilitat... també a la CUP. I després serà el moment d'analitzar què ha passat i perquè en el darrer cicle electoral a l'espera de les catalanes. Ho haurà de fer qui en surti debilitat, però també qui no està satisfet de com gestiona el moment. És el que els passa a la CUP, que va tenir un mal tràngol el 21-D i que ha decidit no presentar-se a les europees ni a les espanyoles. Això darrer va provocar que Poble Lliure se'n desmarqués i intentés tenir presència. I ha incrementat la tensió entre sectors: entre uns que consideren una deslleialtat la maniobra dels hereus de l'MDT i els que consideren que no es pot "regalar" a ERC tot l'espai de l'esquerra independentista a les urnes. I es debat fins a on ha de ser dura l'oposició al Govern de Torra.

Aida Morales explica en primícia un document intern aprovat pels òrgans de la formació que aposta per "refundar-la". Ja veurem amb quins elements i objectius. De moment, Albano Dante Fachin, que va ser cap de llista del Front Republicà animat per Poble Lliure el diumenge, té voluntat de perseverar i consolidar aquest espai. Ho explica en una carta oberta als seus votants que és també el seu retorn a NacióDigital com a articulista.


Vist i llegit

Història ben curiosa, de pel·lícula dels anys més intensos de la guerra freda, la que recollia dilluns La Vanguardia. La marina militar russa hauria entrenat balenes blanques, conegudes també com a beluga, per espiar la costa dels països escandinaus. Els pescadors que van trobar un dels exemplars al mar de Barents, amb un dispositiu d'espionatge lligat en un arnès, es van sorprendre de com era de mansa. Fa anys que els soviètics havien provat el mateix amb dofins. Ho podeu llegir aquí.   


 El passadís

Autèntiques corredisses el dilluns al vespre a la seu de Junts per Catalunya al barri de Gràcia. La Junta Electoral Central els va obligar a reposar en una tarda els noms de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de la seva llista europea. Els neoconvergents es van haver de moure de pressa. Van rebre algun "no", com el de l'entrenador de futbol Pep Guardiola o el d'alguna personalitat de l'esquerra catalana a qui van temptar, i van optar per Xavier Trias, exalcalde de Barcelona, l'advocat Gonzalo Boye -per ara cap de llista-, i la periodista  Beatriz Talegón, que fa setmanes que fa actes de campanya per Junts per Catalunya amb les municipals.

Amb aquesta última la cosa no va ser fàcil. I no perquè ella no estigués disposada a donar el "sí" o s'hagués  esbatussat amb Boye a les xarxes, sinó perquè Talegón s'havia quedat sense bateria al telèfon i no hi havia manera d’acabar de tancar el fitxatge. En el cas de Trias tampoc va ser senzill: "Em van trucar al vespre per proposar-m'ho i jo no sentia la trucada. Li vaig dir a la meva dona: 'això és un embolic, he dit que sí'", va explicar dimarts a la nit a Rac1.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1808 Madrid s'aixecava contra les tropes imperials franceses, que havien ocupat Espanya i fet abdicar el rei. Els napoleònics van sufocar les protestes amb centenars d'afusellaments però les protestes violentes i revoltes es van estendre per tota la península i van donar peu a la guerra d'independència. En l'actualitat el 2 de maig és, com dèiem, el dia de la festa autonòmica de Madrid, que es commemora amb fervor patriòtic. Telemadrid, el canal públic, va emetre aquest documental amb motiu del bicentenari.


 L'aniversari

El dos de maig de 1975, avui fa 44 anys, va nàixer a Londres el futbolista anglès David Beckham, que es va retirar fa ja sis anys dels camps. Beckham era un migcampista elegant, amb gol i ben dotat tàcticament. Va saltar a la fama al Manchester United, des d'on va passar al Reial Madrid dels "galàctics" que va guanyar diversos títols. D'allà a Los Angeles Galaxy, al Milan i al Paris Saint Germain, on va deixar l'esport d'elit.

Beckam no només ha destacat com a futbolista, també ho ha fet com a model. Guanyava més diners amb la publicitat que amb el futbol. A més del seu atractiu hi va ajudar el seu matrimoni amb una altra celebritie, l'spice girl Victoria. Aquí algunes de les seves millors jugades sobre la gespa. Els culers en podem gaudir i felicitar-lo. Després del partidàs d'ahir de Messi, que ens deixa a les portes de la final de la Champions, i amb la Lliga al sarró podem ser magnànims.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure-t'hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació