Primer intercanvi de missatges entre Torra i Sánchez després del 28-A

El líder del PSOE agraeix el missatge de felicitació que li va fer arribar el president de la Generalitat després dels comicis d'aquest diumenge

El president de la Generalitat, Quim Torra, es dirigeix aquest dimarts a la reunió del Govern
El president de la Generalitat, Quim Torra, es dirigeix aquest dimarts a la reunió del Govern | Govern
30 d'abril del 2019
Actualitzat a les 20:07h
El president de la Generalitat, Quim Torra, i el líder del PSOE, Pedro Sánchez, ja han intercanviat els primers missatges després de les eleccions espanyoles d'aquest diumenge, en les quals el cap de cartell dels socialistes es va imposar amb claredat i té el camí aplanat per tornar a la Moncloa. En concret, segons assenyalen fonts consultades per NacióDigital, Sánchez ja ha respost el missatge de felicitació que li va fer arribar Torra després de conèixer el resultat electoral. De moment, això sí, no s'ha produït cap trucada telefònica entre els dos dirigents.

Sánchez, en aquest sentit, ha "agraït" per escrit la felicitació de Torra, amb qui no es reuneix des que ho va fer el 20 de desembre al Palau de Pedralbes. El líder del PSOE disposa d'una aritmètica segons la qual necessitaria -només- l'abstenció d'ERC en segona volta per sortir del Congrés com a president del govern espanyol. El president de la Generalitat ha centrat bona part de la campanya electoral a criticar el líder socialista per haver avalat l'article 155 i ha defensat el "sí" a l'autodeterminació davant del "no" de Sánchez al referèndum pactat i a la independència.

Nova etapa de diàleg?

L'intercanvi de missatges arriba en un moment en què el Govern desitja encetar una nova etapa amb la Moncloa després del trencament de les converses d'aquest hivern. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha reclamat després de la reunió del Govern d'aquest dimarts -la primera després del 28-A- que es posi en marxa un "diàleg sense condicions per les dues parts" per tal de "restablir" les relacions, trencades al febrer quan la Moncloa va decidir no acceptar la figura del relator.

"No té cap sentit que governin d'esquenes a Catalunya. S'han d'obrir les portes de diàleg i restablir els ponts. Pensem que serà la prioritat de Sànchez", ha ressaltat la consellera de la Presidència, que ha celebrat "l'altíssima participació" que hi ha hagut en aquestes eleccions, especialment en terres catalanes. "No hem escoltat propostes concretes per governar Espanya, sinó atacs constants cap a Catalunya, amb actituds catalanofòbiques a la recerca de vots", ha recalcat Budó.
 
La consellera ha apuntat que un 80% de la ciutadania catalana ha votat en contra de la repressió, i ha indicat que l'extrema dreta -grup en el qual ha inclòs PP, Ciutadans i Vox- ha tingut un resultat exigu a Catalunya. "La ultradreta no ens representa. Aquests han estat els resultats", ha remarcat Budó.

Reacció al veto a Puigdemont

"Atac a la democràcia", "cacicada antidemocràtica" i "indignació". Són les tres expressions que resumeixen l'anàlisi que Budó a l'hora de valorar la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d'apartar Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de les eleccions europees. Segons Budó, la qüestió s'ha tractat "extensament" durant la reunió del Govern, de la qual en surt una petició de "rectificació".

La consellera també ha subratllat que la JEC va prendre la decisió dividida, perquè quatre membres de l'organisme van emetre un vot particular, entre els quals el president, el vicepresident i quatre vocals. "Això és un frau a la democràcia", ha remarcat Budó, que ha demanat una rectificació a la justícia espanyola, a qui ha acusat d'actuar basant-se en la "raó d'Estat" i no en la "raó de dret".
 
"Volem manifestar la nostra indignació pel nou atac a la democràcia", ha indicat Budó, que també és membre del Consell per la República i és propera a Puigdemont. Junts per Catalunya (JxCat) va decidir ahir al vespre substituir temporalment l'expresident, Comín i Ponsatí per Gonzalo Boye, Xavier Trias i Beatriz Talegón. El Govern no durà a terme accions legals, que correran a càrrec de JxCat, que anirà al Tribunal Suprem, al Tribunal Constitucional i també al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.