L'accés a l'habitatge és la segona preocupació dels barcelonins, segons l'últim baròmetre municipal fet públic al gener. El preu del lloguer ha pujat més d'un 36% a la ciutat des del 2013, i durant el 2018 es van dur a terme 2.381 desnonaments. La insuficiència del parc públic d'habitatge i la llista d'espera a la mesa d'emergència completen un escenari que fa cada cop més difícil viure a la capital catalana.
L'aixecament del recurs del govern espanyol contra la llei d'habitatge 24/2015 sorgeix com una oportunitat de vetllar pel dret a l'habitatge i la mesura aprovada per l'Ajuntament de reservar el 30% de totes les noves promocions a habitatge social pot contribuir-hi.
El govern d'Ada Colau ha assegurat que el 2022 la ciutat disposarà de 13.000 habitatges públics i l'Ajuntament té esperances dipositades en el nou operador público-privat impulsat pel consistori i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Habitatge Barcelona Metròpolis, que hauria d'impulsar 1.500 nous pisos de lloguer social a la capital catalana.
Barcelona en Comú: El partit d'Ada Colau proposa arribar als 13.000 habitatges públics el 2022. Els comuns també tenen esperances en poder desplegar satisfactòriament la reserva del 30% d'habitatge social en les noves promocions que es construeixin a la ciutat. A més, Colau insisteix en la necessitat del treball conjunt en matèria d'habitatge entre els municipis que formen part de l'àrea metropolitana de Barcelona. Els comuns són partidaris de limitar el preu del lloguer per llei.
Junts per Catalunya: La candidatura postconvergent proposa un "gran pacte social" perquè el 25% de l'habitatge de Barcelona sigui de lloguer assequible, social o per a emergències. A més, proposa una modificació global del Pla General Metropolità. En la presentació de la candidatura, l'exportaveu del Govern va defensar que «No totes les solucions d’habitatge a Barcelona han de passar per pisos socials» i va apostar per la col·laboració público-privada.
Barcelona pel Canvi-Ciutadans: La gran promesa de Valls és impulsar un parc de 20.000 pisos públics a l'àrea metropolitana de Barcelona per convertir la capital catalana en una "metròpoli" en un termini de quatre a vuit anys. Sobre la dificultat per construir nous pisos a la ciutat, Valls s'emmiralla en Londres per proposar que el nombre d'immobles creixi fent edificis més alts.
ERC: L'alcaldable republicà, Ernest Maragall, ha plantejat crear 15.000 habitatges socials en dos mandats. Per Maragall, l'habitatge va directament lligat a les polítiques de mobilitat, tenint en compte el desplaçament que hi ha hagut de barcelonins a municipis metropolitans, i per això proposa una "política ambiciosa" de transport públic. Igual que Colau, és partidari de limitar el preu del lloguer.
PSC: El candidat Jaume Collboni posa l'accent en els 82 solars disponibles a la ciutat i considera que s'hi podrien construir nous pisos, valorant la col·laboració público-privada. L'alcaldable també ha posat sobre la taula l'opció de construir 2.000 pisos de protecció oficial per a joves als terrats dels edificis.
PP: Josep Bou no és partidari que l'Ajuntament adquireixi habitatge privat per convertir-lo en públic a través de la compra i prioritza la construcció de més pisos a la ciutat. En concret, el candidat popular proposa construir 8.000 habitatges públics si a partir del maig és alcalde de Barcelona
CUP: Els cupaires opten per la via de l'expropiació i la seva candidata, Anna Saliente reclama que s'apliqui aquesta mesura en el cas de pisos buits de grans tenidors. La CUP també defensa la "desmercantilització" de l'habitatge i un increment del pes de l'administració pública en aquest àmbit.
Barcelona és Capital-Primàries: La candidatura de Jordi Graupera ha evitat proposar xifres concretes de nous habitatges públics però és partidari de fer créixer el parc actual. No és partidari d'expropiar els 10.000 pisos buits que hi ha a la ciutat per evitar "la impressió que la propietat no té valor". Sí que defensa l'expropiació de 14.000 locals desocupats per destinar-los a habitatge.