L'habitatge, sinònim d'emergència a Barcelona

L'encariment dels preus, l'acció dels fons d'inversió, els desnonaments i la llista d'espera a la mesa d'emergència fan urgent l'impuls de mesures per garantir l'accés a l'habitatge

per Andreu Merino, 4 de maig de 2019 a les 20:05 |
Barcelona. | Adrià Costa

L'accés a l'habitatge és la segona preocupació dels barcelonins, segons l'últim baròmetre municipal fet públic al gener. El preu del lloguer ha pujat més d'un 36% a la ciutat des del 2013, i durant el 2018 es van dur a terme 2.381 desnonaments. La insuficiència del parc públic d'habitatge i la llista d'espera a la mesa d'emergència completen un escenari que fa cada cop més difícil viure a la capital catalana.

L'aixecament del recurs del govern espanyol contra la llei d'habitatge 24/2015 sorgeix com una oportunitat de vetllar pel dret a l'habitatge i la mesura aprovada per l'Ajuntament de reservar el 30% de totes les noves promocions a habitatge social pot contribuir-hi. 

El govern d'Ada Colau ha assegurat que el 2022 la ciutat disposarà de 13.000 habitatges públics i l'Ajuntament té esperances dipositades en el nou operador público-privat impulsat pel consistori i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Habitatge Barcelona Metròpolis, que hauria d'impulsar 1.500 nous pisos de lloguer social a la capital catalana.
 

Debilitats

Una preocupació creixent

Barcelona va tancar el 2018 amb un preu mitjà de lloguer de 929,57 euros. Una xifra que representa un increment de 52 euros en comparació amb el 2017. Els lloguers no han parat de pujar des del 2013, quan un arrendament mensual se situava sobre els 681 euros de mitjana. El 2014 va tancar amb una mitjana de 688 euros; el 2015, de 735; el 2016, de 801; i el 2017, de 877. L'encariment dels pisos de compra també ha estat substancial. Mentrestant, la sagnia de desnonaments no s'ha aturat. El 2018 es va tancar amb menys llançaments que el 2017, però tot i això se'n van executar 2.381, l'equivalent a sis per dia.

Colau va prometre incorporar 8.000 pisos al parc públic d'habitatge abans d'iniciar el mandat, però no ho ha pogut complir. Si bé l'Ajuntament ha lliurat les claus de 834 habitatges de nova construcció i assegura que n'hi ha 4.700 més en marxa, no ha assolit l'objectiu d'absorbir 4.000 pisos ja construïts al parc públic i només n'ha incorporat 661.

Una mancança d'habitatge social que ha provocat cues a la mesa d'emergència, l'òrgan que adjudica pisos a famílies en situació d'exclusió residencial. Segons les últimes xifres que s'han fet públiques, més de la meitat de famílies que han sol·licitat un habitatge durant el 2018 encara no han rebut un immoble. Durant l'any passat, la mesa va validar 442 peticions però només es van adjudicar 197 pisos.

Tot plegat, sumat al fet que el Consorci d'Habitatge de Barcelona, integrat per la Generalitat i l'Ajuntament, ha patit un infrafinançament per part del Govern. La Generalitat hauria d'assumir el 60% del finançament de l'ens però la seva aportació és actualment inferior del 20%. 

Pel que fa al marc legal, la manca d'una normativa estatal que limiti per llei el lloguer fa possible que els preus continuïn augmentant.

Amenaces
Impacte dels fons voltor i dubtes amb l'aplicació de la llei

La llei vigent no només no ha establert topalls al preu de lloguer sinó que l'aplicació que en fan els jutjats de Barcelona deixa la porta oberta a noves amenaces per als veïns. Tot i que el govern espanyol va reformar la Llei d'Enjudiciament Civil per prohibir els desnonaments amb data oberta, els jutges barcelonins no han deixat clara la seva posició al respecte. Abans de la reforma, la llei ja els prohibia però els jutjats van donar-hi llum verda, amb l'argument que la necessitat d'aplicar una ordre de desnonament estava per sobre de la llei. El 2018 a Barcelona es van produir 47 llançaments d'aquestes característiques, per només 8 el 2017.

Els efectes de la crisi, mentrestant, encara es deixen notar. Els bancs van optar per vendre's gran part dels seus actius immobiliaris, que en moltes ocasions van caure en mans de fons d'inversió, els anomenats fons voltor. Són societats que es dediquen a comprar immobles amb càrregues de deute o deteriorats, amb l'objectiu de treure'n el mateix rendiment econòmic, cosa que molts cops representa un augment de les quotes de lloguer per als veïns, o la no renovació dels seus contractes. La llei protegeix els fons, que operen a través de societats cotitzades anònimes en el mercat immobiliari (Socimi). Aquestes societats estan exemptes de pagar impost de societats i no estan controlades per Hisenda sinó per la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

En el capítol d'amenaces, durant el mandat que ve també caldrà estar pendent de la voluntat del sector immobiliari de revertir una de les grans mesures impulsades per Colau, la reserva del 30% de promocions de nova construcció per a habitatge social. De fet, la Cambra de la Propietat Urbana, l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya, el Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i l'Associació d'Agents Immobiliaris de Barcelona ja han presentat un recurs per la via judicial.

L'acció dels grups criminals que s'aprofiten de l'emergència habitacional per vendre de manera il·legal pisos ocupats a persones necessitades també representa una amenaça que fins ara ni els cossos policials ni les administracions han pogut aturar.
Fortaleses
Sancions per incompliment de la llei i grups pel dret a l'habitatge

Durant l'actual mandat, l'Ajuntament ha atès el 90% de les famílies barcelonines afectades per un procés de desnonament. Això evidencia que, tot i l'evident manca de recursos per oferir solucions, el consistori ha fet seguiment de la pràctica totalitat de persones afectades per l'emergència habitacional.

Pel que fa al parc públic d'habitatge, la previsió de l'Ajuntament és que el 2022 Barcelona disposi de 13.000 habitatges públics. Una xifra que representaria el doble que el 2015. De moment, l'Ajuntament ha impulsat 66 promocions d'habitatge públic durant aquest mandat

El govern d'Ada Colau també ha fet avenços a l'hora de multar els propietaris que vulneren la llei. Per exemple, ha obert catorze expedients sancionadors a persones que feien un ús irregular d'habitatges de protecció oficial i ha multat amb 2,8 milions d'euros dos fons voltor per tenir 24 pisos buits a la ciutat. 

Més enllà de l'acció institucional, la tasca de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i altres grups d'habitatge de Barcelona ha estat clau per pal·liar l'emergència habitacional. A la pràctica, aquests col·lectius han estat els únics capaços d'aturar milers de desnonaments al llarg del mandat a la capital catalana.
Opotunitats
L'aposta de Colau per intervenir en el mercat

L'aprovació de la mesura per reservar el 30% de les noves promocions immobiliàries pot representar una oportunitat per millorar l'accés a l'habitatge. Tot i la intenció del lobby immobiliari de tombar la iniciativa, la mesura va ser aprovada amb el suport de Barcelona en Comú, PDECat, ERC, PSC i CUP. Per tant, molt haurien de canviar les coses perquè durant el pròxim mandat la mesura no comptés amb consens al Ple.

Està previst que durant el pròxim mandat comenci a caminar el nou operador público-privat impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que segons les previsions hauria de permetre disposar de 1.500 habitatges de lloguer social a la ciutat. La societat, ja constituïda, té pendent trobar el soci privat que en formi part.

Més enllà de l'àmbit municipal, la Llei 24/2015 contra l'emergència habitacional també suposa una oportunitat per lluitar contra l'exclusió residencial. Des que el govern de Pedro Sánchez va retirar els recursos d'anticonstitucionalitat interposats per l'executiu de Mariano Rajoy, la normativa vigent obliga els grans propietaris a oferir un lloguer social abans de desnonar i a cedir els pisos buits a les administracions. La PAH ja ha reclamat a l'Ajuntament que sancioni els tenidors que no compleixin la llei, que també pot suposar una oportunitat per incorporar al parc públic alguns dels 10.000 habitatges buits que hi ha a la ciutat. 


Què proposen els partits?

Barcelona en Comú
: El partit d'Ada Colau proposa arribar als 13.000 habitatges públics el 2022. Els comuns també tenen esperances en poder desplegar satisfactòriament la reserva del 30% d'habitatge social en les noves promocions que es construeixin a la ciutat. A més, Colau insisteix en la necessitat del treball conjunt en matèria d'habitatge entre els municipis que formen part de l'àrea metropolitana de Barcelona. Els comuns són partidaris de limitar el preu del lloguer per llei.

Junts per Catalunya: La candidatura postconvergent proposa un "gran pacte social" perquè el 25% de l'habitatge de Barcelona sigui de lloguer assequible, social o per a emergències. A més, proposa una modificació global del Pla General Metropolità. En la presentació de la candidatura, l'exportaveu del Govern va defensar que «No totes les solucions d’habitatge a Barcelona han de passar per pisos socials» i va apostar per la col·laboració público-privada.

Barcelona pel Canvi-Ciutadans: La gran promesa de Valls és impulsar un parc de 20.000 pisos públics a l'àrea metropolitana de Barcelona per convertir la capital catalana en una "metròpoli" en un termini de quatre a vuit anys. Sobre la dificultat per construir nous pisos a la ciutat, Valls s'emmiralla en Londres per proposar que el nombre d'immobles creixi fent edificis més alts.

ERC: L'alcaldable republicà, Ernest Maragall, ha plantejat crear 15.000 habitatges socials en dos mandats. Per Maragall, l'habitatge va directament lligat a les polítiques de mobilitat, tenint en compte el desplaçament que hi ha hagut de barcelonins a municipis metropolitans, i per això proposa una "política ambiciosa" de transport públic. Igual que Colau, és partidari de limitar el preu del lloguer.

PSC: El candidat Jaume Collboni posa l'accent en els 82 solars disponibles a la ciutat i considera que s'hi podrien construir nous pisos, valorant la col·laboració público-privada. L'alcaldable també ha posat sobre la taula l'opció de construir 2.000 pisos de protecció oficial per a joves als terrats dels edificis.

PP: Josep Bou no és partidari que l'Ajuntament adquireixi habitatge privat per convertir-lo en públic a través de la compra i prioritza la construcció de més pisos a la ciutat. En concret, el candidat popular proposa construir 8.000 habitatges públics si a partir del maig és alcalde de Barcelona

CUP: Els cupaires opten per la via de l'expropiació i la seva candidata, Anna Saliente reclama que s'apliqui aquesta mesura en el cas de pisos buits de grans tenidors. La CUP també defensa la "desmercantilització" de l'habitatge i un increment del pes de l'administració pública en aquest àmbit. 

Barcelona és Capital-Primàries: La candidatura de Jordi Graupera ha evitat proposar xifres concretes de nous habitatges públics però és partidari de fer créixer el parc actual. No és partidari d'expropiar els 10.000 pisos buits que hi ha a la ciutat per evitar "la impressió que la propietat no té valor". Sí que defensa l'expropiació de 14.000 locals desocupats per destinar-los a habitatge.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació