L'accés a l'habitatge és la segona preocupació dels barcelonins, segons l'últim baròmetre municipal fet públic al gener. El preu del lloguer ha pujat més d'un 36% a la ciutat des del 2013, i durant el 2018 es van dur a terme 2.381 desnonaments. La insuficiència del parc públic d'habitatge i la llista d'espera a la mesa d'emergència completen un escenari que fa cada cop més difícil viure a la capital catalana.
L'aixecament del recurs del govern espanyol contra la llei d'habitatge 24/2015 sorgeix com una oportunitat de vetllar pel dret a l'habitatge i la mesura aprovada per l'Ajuntament de reservar el 30% de totes les noves promocions a habitatge social pot contribuir-hi.
El govern d'Ada Colau ha assegurat que el 2022 la ciutat disposarà de 13.000 habitatges públics i l'Ajuntament té esperances dipositades en el nou operador público-privat impulsat pel consistori i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Habitatge Barcelona Metròpolis, que hauria d'impulsar 1.500 nous pisos de lloguer social a la capital catalana.
Una preocupació creixent
Barcelona va tancar el 2018 amb un preu mitjà de lloguer de 929,57 euros. Una xifra que representa un increment de 52 euros en comparació amb el 2017. Els lloguers no han parat de pujar des del 2013, quan un arrendament mensual se situava sobre els 681 euros de mitjana. El 2014 va tancar amb una mitjana de 688 euros; el 2015, de 735; el 2016, de 801; i el 2017, de 877. L'encariment dels pisos de compra també ha estat substancial. Mentrestant, la sagnia de desnonaments no s'ha aturat. El 2018 es va tancar amb menys llançaments que el 2017, però tot i això se'n van executar 2.381, l'equivalent a sis per dia.
Colau va prometre incorporar 8.000 pisos al parc públic d'habitatge abans d'iniciar el mandat, però no ho ha pogut complir. Si bé l'Ajuntament ha lliurat les claus de 834 habitatges de nova construcció i assegura que n'hi ha 4.700 més en marxa, no ha assolit l'objectiu d'absorbir 4.000 pisos ja construïts al parc públic i només n'ha incorporat 661.
Una mancança d'habitatge social que ha provocat cues a la mesa d'emergència, l'òrgan que adjudica pisos a famílies en situació d'exclusió residencial. Segons les últimes xifres que s'han fet públiques, més de la meitat de famílies que han sol·licitat un habitatge durant el 2018 encara no han rebut un immoble. Durant l'any passat, la mesa va validar 442 peticions però només es van adjudicar 197 pisos.
Tot plegat, sumat al fet que el Consorci d'Habitatge de Barcelona, integrat per la Generalitat i l'Ajuntament, ha patit un infrafinançament per part del Govern. La Generalitat hauria d'assumir el 60% del finançament de l'ens però la seva aportació és actualment inferior del 20%.
Pel que fa al marc legal, la manca d'una normativa estatal que limiti per llei el lloguer fa possible que els preus continuïn augmentant.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
per