La caverna, a judici

Tota la culpa és de Vox

Els mateixos mitjans que han estat mesos blanquejant i promovent Vox descobreixen ara la divisió del vot en el sistema electoral espanyol

per Joan Canela , 30 d'abril de 2019 a les 15:59 |
La premsa aznarista recomana a Casado una mica de rajoyisme | FlickrPP
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'efecte Andalusia els va ennuvolar els sentits. Ebris d’eufòria van llançar-se a la reconquesta d’Espanya amb més entusiasme que intel·ligència. Si Sánchez ho estava fent tan malament, s’estava trencant Espanya i venent-la als separatistes i, fins i tot, s’olorava ja una nova recessió econòmica, aquestes eleccions eren un mer tràmit. A més, si el PSOE ni tan sols havia guanyat les eleccions! Havia arribat al poder gràcies a un "cop d’estat" ordit en una "coalició Frankenstein". Tots els senyals que poguessin anar en direcció contrària no eren més que il·lusions de la pèrfida esquerra. I si encara no han vist el míting-monòleg de Pablo Casado sobre les enquestes del CIS encara ho poden fer. Val molt la pena.
 

I no s’enganyin. Vox era llavors l’arma secreta de la recuperació del poder. Gràcies als algoritmes secrets d'Steve Bannon havia de treure màgicament enormes bosses de vot patriota i una bancada al Congrés -es parlava de ser tercera força- que no només tornarien la dreta a la Moncloa, sinó que a més garantirien que seria una dreta autèntica, patriòtica i sense complexos. 

Només cap al final de campanya van començar a adonar-se que la jugada contenia una errada tàctica important. El sistema electoral espanyol castiga durament la divisió a les circumscripcions que escullen gairebé la meitat dels diputats. En gran part, gràcies a això, el PP havia aconseguit aquesta hegemonia electoral les dues darreres dècades. Van començar llavors els laments i la crida a "la responsabilitat". Per Espanya. Però la mesura implicava una disciplina i acord entre els votants de la que ni tan sols la fèrria dreta espanyola és capaç.


I ara, és clar, la culpa és de Vox. "No hi ha dubte que el factor Vox, tot i la punxada davant les expectatives generades, és el principal responsable de la desfeta dels populars", rugeix Pedro J. Ramírez des d'El Español. Lluny queden els temps on lloava la responsabilitat d'Abascal a Andalusia: "encara que Vox ha actuat aquesta vegada com a comparsa, la formació d’Abascal es garanteix la clau de la governabilitat a Andalusia amb 12 escons" o que es preguntava "qui decideix qui és feixista?" en relació a la formació feixista, mentre decideix que, els qui ho són, són els independentistes.

"L'efecte final de la irrupció de Vox ha estat conduir les dretes a la crisi", plora Estebán Hernández a El Confidencial. L’EditOKrial recomana "unitat" i "guant de seda –discurs contingut, que basculi sobre l’eix moderació/radicalitat", ja que "si la dreta realitza un outing ideològic, l’esquerra toca a sometent i, xoc per xoc, els d’esquerres són més, perquè compten amb el suplement dels independentistes, que també es mobilitzen" I, fins i tot, Tadeu, a El Mundo, recomana a Casado abstenir-se "a la investidura d’un Govern monocolor de Sánchez i demostrar que el centre és de qui l’ocupa i la moderació i la cerca del bé comú de qui s’ho treballa". 


I tot això ho diuen, sense despentinar-se, aquells qui fa mesos, sinó anys, que udolen pel retorn de "la dreta desacomplexada d'Aznar" i contra el mel·liflu rajoyisme que només causa la "desorientació ideològica". No sé si Rajoy té sentit de l’humor, però si jo fos ell, estaria rient molt.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació