Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Consell Executiu

El Govern acusa l'Estat de perpetrar un «atac a la democràcia» amb el veto a Puigdemont

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, reclama una "rectificació" a la justícia espanyola, a la qual veu centrada en la "raó d'Estat" i no en la "raó de dret"

per Oriol March, Palau de la Generalitat, 30 d'abril de 2019 a les 13:50 |
Reunió del Govern del 30 d'abril del 2019 | Govern
"Atac a la democràcia", "cacicada antidemocràtica" i "indignació". Són les tres expressions que resumeixen l'anàlisi que ha fet la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior al consell executiu a l'hora de valorar la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d'apartar Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de les eleccions europees. Segons Budó, la qüestió s'ha tractat "extensament" durant la reunió del Govern, de la qual en surt una petició de "rectificació".

La consellera també ha subratllat que la JEC va prendre la decisió dividida, perquè quatre membres de l'organisme van emetre un vot particular, entre els quals el president, el vicepresident i quatre vocals. "Això és un frau a la democràcia", ha remarcat Budó, que ha demanat una rectificació a la justícia espanyola, a qui ha acusat d'actuar basant-se en la "raó d'Estat" i no en la "raó de dret".

 
"Volem manifestar la nostra indignació pel nou atac a la democràcia", ha indicat Budó, que també és membre del Consell per la República i és propera a Puigdemont. Junts per Catalunya (JxCat) va decidir ahir al vespre substituir temporalment l'expresident, Comín i Ponsatí per Gonzalo Boye, Xavier Trias i Beatriz Talegón. El Govern no durà a terme accions legals, que correran a càrrec de JxCat, que anirà al Tribunal Suprem, al Tribunal Constitucional i també al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Pla de contingència

El Govern ha presentat aquest dimarts el pla d'acció que ha de garantir el manteniment del nivell de prestació dels serveis públics "fonamentals" durant la pròrroga pressupostària, i el compliment dels compromisos ineludibles de despesa que, d'entrada, no poden ser atesos amb els comptes prorrogats. La primera part del pla es va aprovar el 2 d'abril, amb un suplement de crèdit destinat a elevar la despesa de personal, i la segona s'ha acordat avui. En essència, és un pla d'actuació interdepartamental que ha d'identificar i fer front als increments nets de despesa -excloent personal- a cobrir durant el 2019.


Aquesta iniciativa, segons ha explicat Budó, garanteix l'aprovació d'actuacions com el desplegament del tercer tram de la renda garantida de ciutadania, el pla d'inversions en centres escolars que permetrà la "reducció de mòduls", el desplegament del grau u de la llei de dependència i l'increment del nombre de beneficiaris, el desplegament de la fibra òptica i el desplegament del Pacte Nacional per la Insústria, entre d'altres.

Amb quin ordre s'han situat les prioritats? En primer lloc, les obligacions derivades d'un mandat legal; després, les vinculades per acord de Govern, anualitats recorrents o revisions contractuals; i, finalment, la resta de necessitats, com seria el cas de noves actuacions i altres despeses. S'inclouen, a banda, cinc mesures: la identificació de fonts addicionals de finançament -amb canvis, si cal, en determinats impostos o bé nous ingressos estatals-, reassignació de partides pressupostàries, romanents de tresoreria, revisió de costos i models de prestació i renegociació d'actuacions no prioritàries.

La despesa de personal augmentarà 1.039 milions d'euros respecte dels crèdits inicials aprovats per al 2017

Pel que fa a personal, Budó ha apuntat que la despesa de personal augmentarà 1.039 milions d'euros respecte dels crèdits inicials aprovats per al 2017. El ple del Parlament va convalidar el decret de suplement de crèdit de 813,9 milions d'euros aprovat el 2 d'abril, amb el qual s'ha de permetre el finançament de la incorporació d'efectius docents i sanitaris de la plantilla de la Generalitat.

104,7 milions per a 27 construccions escolars

Budó ha comparegut acompanyada de Josep Bargalló, conseller d'Eduació, que ha anunciat l'encàrrec de diverses actuacions d'infraestructura escolar per l'empresa pública Infraestructures de la Generalitat. Es tracta de 27 construccions escolars per un import total de 104,7 milions d'euros, que corresponen a les més prioritàries per al sistema educatiu. De les 27, un total de 21 són de nova construcció, cinc són grans ampliacions i una es tracta d'una rehabilitació integral.
 
Totes les obres es començaran a edificar de forma esglaonada fins al 2023 -data en què hauran d'estar llestes- i permetran la retirada de més d'un centenar de mòduls. Educació, a banda, està tancant convenis i preparant acords amb dinou ajuntaments per a la construcció de nous equipaments, ampliacions o grans adequacions.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació