01
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
16:15h
- Ui, ja li dic jo: contents no deuen estar.
- Per què?
- Són majoritàriament votants del PP. Bé... Jo crec que ara de Vox.
El taxista fa un avís previ abans d'arribar a l'anomenada Milla d'Or del districte de Salamanca, zona de luxe per excel·lència de Madrid i barri on va votar el líder dels populars, Pablo Casado. La ressaca electoral encara dura: Pedro Sánchez ha guanyat i les tres dretes no tenen capacitat de sumar. Aquí, el preu per metre quadrat, que se situa per sobre dels 4.700 euros, és el més car d'Espanya, i la renda mitjana supera els 57.000 euros. El comportament electoral dona en bona part la raó al taxista: un 73,4% dels votants van apostar diumenge per partits de dretes i, tot i que ha crescut el vot a Ciutadans i Vox, el PP continua sent el més votat.
A quarts d'onze del matí, la confluència del carrer Ayala amb Serrano és un formiguer de ciutadans. La polarització escènica és molt clara: uns estan treballant, i els altres passejant i de compres. Entre els primers, hi ha qui ho fa amb vestit i corbata carretejant maletins i hi ha qui ho fa en mono de treball carregant caixes. Entre els segons, hi ha qui són residents i d'altres que són turistes.
"Vostès estan satisfetes amb els resultats electorals?". La Felisa i la Marta, que ronden la seixantena, es treuen les ulleres de sol per respondre just abans d'entrar a fer compres a un gran centre comercial. "Doncs no, perquè estem en mans de Podem i dels independentistes", respon ras i curt la primera. La seva acompanyant arrufa el front, assenteix i afegeix: "Estic molt preocupada, no m'agrada gens Pedro Sánchez".
Entre la coreografia de corredisses entre els que arriben amb el temps just a l'oficina i la parsimònia de qui queda embadalit entre aparadors, en Pablo s'atura breument. Deu superar de poc els 30 anys. "No, no estic gens content. Hauria preferit un govern de dretes. Per l'estabilitat i per les polítiques socials que impulsen". Li deuen doblar l'edat el Pedro i l'Antonio, que encorbatats i carpetes en mà deixen anar, quasi sense desaccelerar el pas, que el resultat de les eleccions "és un error".
La Susana, de mitjana edat, té menys pressa. Té tants minuts per respondre com trigui en consumir-se la cigarreta abans de seguir atenent a una botiga d'alta costura. "Estic molt preocupada. L'empresari ho està passant molt malament i la veritat és que fa por pels negocis", assegura. Es declara "apolítica" i confessa amb quina filosofia vota: "Soc de qui em dona de menjar". D'entrada, deixa clar que no és partidària dels governs de partits considerats d'esquerres i recorre a l'historial per justificar-ho: "No oblidem la inestabilitat que van portar els governs de Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero". Poc li importa que Pedro Sánchez hagi governat, per ara, només deu mesos. "No hi ha dos sense tres", resol.
La "política de la por", assegura, no li agrada. "Se sabia que Vox no era una opció". Tampoc té especial simpatia per Pablo Casado, de qui considera que ha fet una "mala campanya" per la seva "joventut i inexperiència". Per descart, poques opcions queden ja sobre la taula. La Susana mateixa ho admet: "Qui més confiança em genera és Ciutadans, però també sense tenir-ho del tot clar".
A pocs metres, al mateix carrer Serrano, la María i en Félix aprofiten els pocs minuts de la pausa matinal per acabar de fer el cafè a peu dret al recer de l'ombra d'un petit balcó. Fa molta calor a Madrid per ser finals d'abril. A les portes d'un edifici d'oficines, els dos companys de feina discrepen. En Félix està satisfet amb els resultats; la María, no. Caps dels dos viu a la zona, només hi treballen. El primer reivindica la fortuna de tenir "un govern progressista" del PSOE, que prefereix que governi en solitari. La segona, lamenta que el seu partit s'hagi quedat a l'oposició i assenyala que la llei electoral perjudica la representació de determinades formacions. I no, no revela què ha votat. De fet, preguntar pel grau de satisfacció sobre els resultats de les eleccions és quasi un esport de risc.
Pocs amics de Pedro Sánchez
Entremig dels dos posicionaments, en Fernando, que deu fregar la quarantena. A ell no li sembla ni bé ni malament el resultat del 28-A, sinó "regular". Pedro Sánchez no li transmet "confiança" i, per tant, no li va donar el seu vot. Però com que no ha governat molt de temps li concedeix el benefici del dubte. La cosa, per a ell, però, no pinta bé si es consuma un acord amb Pablo Iglesias.
Hi ha qui esquiva la reflexió, qui respon amb un "no, gràcies" i qui, directament diu "no" i marxa. En Raúl, que observa amb un punt de diversió l'escena, respon que ell "més o menys sí" que està satisfet de la resposta de la ciutadania a les urnes perquè prefereix un govern progressista. "Ui, però en aquest barri...", diu burleta, sacsejant la mà com dient "déu n'hi do". Tanmateix, ell vol que el PSOE, si ha d'anar del bracet d'algú, sigui de Ciutadans.
A menys d'un quilòmetre, a Génova 13, retrona i llampega. Casado intenta agafar les regnes en plena turbulència interna per evitar una nova debacle a les eleccions del 26 de maig. Els barons territorials estan encesos i demanen un gir, el que sigui, per tal de no seguir en caiguda lliure. El termòmetre a la Milla d'Or és simptomàtic de l'estat d'ànim d'una part important del seu potencial votant que, com la Susana, esgota la cigarreta de la paciència mentre Rivera es frega les mans.
- Per què?
- Són majoritàriament votants del PP. Bé... Jo crec que ara de Vox.
El taxista fa un avís previ abans d'arribar a l'anomenada Milla d'Or del districte de Salamanca, zona de luxe per excel·lència de Madrid i barri on va votar el líder dels populars, Pablo Casado. La ressaca electoral encara dura: Pedro Sánchez ha guanyat i les tres dretes no tenen capacitat de sumar. Aquí, el preu per metre quadrat, que se situa per sobre dels 4.700 euros, és el més car d'Espanya, i la renda mitjana supera els 57.000 euros. El comportament electoral dona en bona part la raó al taxista: un 73,4% dels votants van apostar diumenge per partits de dretes i, tot i que ha crescut el vot a Ciutadans i Vox, el PP continua sent el més votat.
A quarts d'onze del matí, la confluència del carrer Ayala amb Serrano és un formiguer de ciutadans. La polarització escènica és molt clara: uns estan treballant, i els altres passejant i de compres. Entre els primers, hi ha qui ho fa amb vestit i corbata carretejant maletins i hi ha qui ho fa en mono de treball carregant caixes. Entre els segons, hi ha qui són residents i d'altres que són turistes.
"Vostès estan satisfetes amb els resultats electorals?". La Felisa i la Marta, que ronden la seixantena, es treuen les ulleres de sol per respondre just abans d'entrar a fer compres a un gran centre comercial. "Doncs no, perquè estem en mans de Podem i dels independentistes", respon ras i curt la primera. La seva acompanyant arrufa el front, assenteix i afegeix: "Estic molt preocupada, no m'agrada gens Pedro Sánchez".
Entre la coreografia de corredisses entre els que arriben amb el temps just a l'oficina i la parsimònia de qui queda embadalit entre aparadors, en Pablo s'atura breument. Deu superar de poc els 30 anys. "No, no estic gens content. Hauria preferit un govern de dretes. Per l'estabilitat i per les polítiques socials que impulsen". Li deuen doblar l'edat el Pedro i l'Antonio, que encorbatats i carpetes en mà deixen anar, quasi sense desaccelerar el pas, que el resultat de les eleccions "és un error".
"Estic molt preocupada. L'empresari ho està passant molt malament i la veritat és que fa por pels negocis", assegura la Susana. Es declara "apolítica" i confessa amb quina filosofia vota: "Sóc de qui em dona de menjar"
La Susana, de mitjana edat, té menys pressa. Té tants minuts per respondre com trigui en consumir-se la cigarreta abans de seguir atenent a una botiga d'alta costura. "Estic molt preocupada. L'empresari ho està passant molt malament i la veritat és que fa por pels negocis", assegura. Es declara "apolítica" i confessa amb quina filosofia vota: "Soc de qui em dona de menjar". D'entrada, deixa clar que no és partidària dels governs de partits considerats d'esquerres i recorre a l'historial per justificar-ho: "No oblidem la inestabilitat que van portar els governs de Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero". Poc li importa que Pedro Sánchez hagi governat, per ara, només deu mesos. "No hi ha dos sense tres", resol.
La "política de la por", assegura, no li agrada. "Se sabia que Vox no era una opció". Tampoc té especial simpatia per Pablo Casado, de qui considera que ha fet una "mala campanya" per la seva "joventut i inexperiència". Per descart, poques opcions queden ja sobre la taula. La Susana mateixa ho admet: "Qui més confiança em genera és Ciutadans, però també sense tenir-ho del tot clar".
Una de les cruïlles del carrer Serrano, un dels principals de l'anomenada Milla d'Or de Madrid Foto: M. M. A.
A pocs metres, al mateix carrer Serrano, la María i en Félix aprofiten els pocs minuts de la pausa matinal per acabar de fer el cafè a peu dret al recer de l'ombra d'un petit balcó. Fa molta calor a Madrid per ser finals d'abril. A les portes d'un edifici d'oficines, els dos companys de feina discrepen. En Félix està satisfet amb els resultats; la María, no. Caps dels dos viu a la zona, només hi treballen. El primer reivindica la fortuna de tenir "un govern progressista" del PSOE, que prefereix que governi en solitari. La segona, lamenta que el seu partit s'hagi quedat a l'oposició i assenyala que la llei electoral perjudica la representació de determinades formacions. I no, no revela què ha votat. De fet, preguntar pel grau de satisfacció sobre els resultats de les eleccions és quasi un esport de risc.
Pocs amics de Pedro Sánchez
Entremig dels dos posicionaments, en Fernando, que deu fregar la quarantena. A ell no li sembla ni bé ni malament el resultat del 28-A, sinó "regular". Pedro Sánchez no li transmet "confiança" i, per tant, no li va donar el seu vot. Però com que no ha governat molt de temps li concedeix el benefici del dubte. La cosa, per a ell, però, no pinta bé si es consuma un acord amb Pablo Iglesias.
Hi ha qui esquiva la reflexió, qui respon amb un "no, gràcies" i qui, directament diu "no" i marxa. En Raúl, que observa amb un punt de diversió l'escena, respon que ell "més o menys sí" que està satisfet de la resposta de la ciutadania a les urnes perquè prefereix un govern progressista. "Ui, però en aquest barri...", diu burleta, sacsejant la mà com dient "déu n'hi do". Tanmateix, ell vol que el PSOE, si ha d'anar del bracet d'algú, sigui de Ciutadans.
A menys d'un quilòmetre, a Génova 13, retrona i llampega. Casado intenta agafar les regnes en plena turbulència interna per evitar una nova debacle a les eleccions del 26 de maig. Els barons territorials estan encesos i demanen un gir, el que sigui, per tal de no seguir en caiguda lliure. El termòmetre a la Milla d'Or és simptomàtic de l'estat d'ànim d'una part important del seu potencial votant que, com la Susana, esgota la cigarreta de la paciència mentre Rivera es frega les mans.
La seu del PP, al número 13 del carrer Génova Foto: Sara González