El 65% dels formats en atenció domiciliària a Sant Joan de Déu s'han inserit al mercat laboral

El perfil majoritari que arriba a la Fundació d'Atenció a la Depèndencia són dones d'uns 40 anys, un 50% procedent d'Amèrica llatina i un 50%, de l'estat espanyol

La feminització de les cures és una realitat
La feminització de les cures és una realitat | Adrià Costa
30 d'abril del 2019
Actualitzat a les 14:09h
El Joan va quedar-se a l'atur quan tenia més de 45 anys, després de 20 anys d'autònom. No tenia dret a l'atur i va acabar vivint al carrer fins que es va dirigir a Càritas, aconsellat. Allà el van posar en contacte amb la Fundació d'Atenció a la Depèndencia de Sant Joan de Déu, que compta amb el suport de la diòcesi barcelonina, on van formar-lo en el món de les cures. El Joan va començar amb el curs bàsic que ofereix la FAD de 75 hores i va continuar formant-se. Actualment és cuidador, i ara treballa als Caputxins de Sarrià, fent nits a la infermeria. El cas del Joan és un del 65% de les persones que s'han inserit al mercat laboral després de passar per aquesta formació, en el moment de l'enquesta feta per la FAD a 350 persones. 
 
Aquest dimarts la FAD ha fet públics els resultats del servei d'atenció domiciliària. Des del 2012 i fins al 2018, un 90% de les persones que han passat per aquesta formació han treballat en algun moment, i el perfil majoritari, segons la directora de la FAD Sant Joan de Déu, Ana Pérez, són dones d'uns 40 anys, un 50% procedent d'Amèrica llatina i un 50%, de l'estat espanyol. "La feminització de les cures és una realitat", ha dit la ca de Formació i Inserció Laboral de Càritas Barcelona, Desirée Garcia. 
 
A tall d'exemple, Garcia ha posat damunt la taula algunes xifres que plasmen la situació del mercat de treball, "que funciona com un ventilador: d'entrada i sortida ràpida": "malgrat haver superat la crisi i d'estar en un moment de creació de llocs de feina, la precarietat persisteix i s'accentua per culpa de la crisi social", ha dit. El 21% dels assalariats té un contracte temporal; un 43% de les persones aturades fa més d'un any que no troba feina; hi ha 98.900 llars sense ingressos (un 40% més que el primer trimestre de l'any passat); 26.900 persones ja no busquen feina perquè creuen que ja no en trobaran. 
 
"Davant d'això, cal un canvi de rumb en les polítiques sociosanitàries", reivindica Pérez. En aquesta línia, Garcia demana accions concretes sobre col·lectius, com per exemple els menors migrants amb baixa formació. "L'edat i el nivell formatiu són dos factors claus que impedeixen que determinades persones entrin mai al mercat laboral", i ha exigit que es treballi una política migratòria "clara": "o mirem d'incorporar els que no entren o fem una política pública adaptada a les persones". Pérez opina que hi hauria d'haver una conselleria dedicada a les polítiques sociosanitàries, en comptes de dues -fent referència a Afers Socials i Salut-. 
 
"Tenim un mercat de treball inestable, immediat, insegur, fugaç i que no protegeix, això ho diuen les persones enquestades per la FAD", diu Garcia, que veu urgent encarar aquesta situació, ja que "diversos estudis adverteixen de l'actual envelliment poblacional, la creixent inequitat entre rics i pobres, una polarització del mercat de treball i la falta de mitjans especialment en col·lectius en risc d'exclusió social".

Un 50% de les persones en situació irregular

Pérez ha explicat que quan es va fer l'enquesta, el 50% de les persones estaven en situació irregular, una xifra que des de la FAD i Càrites veuren "preocupant", perquè moltes d'aquestes persones en situació de regulació de papers treballen "en negre", és a dir, formen part de l'economia submergida, amb tot el que implica (no cotització, sense seguretat social, etc.). Pel que fa a la inserció, dins del bloc de persones amb permís de treball n'hi ha 105 que no treballen, i 192 que sí. I pel que fa a les persones sense permís de treball, 17 persones no treballen i 36 sí que ho fan (en negre). 

A l'inici del procés formatiu, 111 persones estaven en situacions administratives irregulars, i al juliol del 2018, el 47% de les dones (39) i el 61% dels homes (19) havien aconseguit el permís de treball. "Nosaltres ajudem a trobar feina perquè com a fundació tenim un programa d'atenció domiciliària", explica Pérez. A dia d'avui, la FAD atén unes 700 persones -que en total estan fent un miler d'hores de formació-, i les ajuden a inserir-se en la contractació. Si es queden sense feina segueixen vinculats amb la fundació, que les podrà redirigir a altres serveis en funció dels perfils que tinguin. 

"Però nosaltres no podem fer contractes a persones en situacions irregulars", explica Garcia, "per això demanem canvis en la política migratòria, per anticipar-nos a les situacions, perquè sempre són les persones amb el mateix perfil les que es queden fora del mercat laboral". Sigui com sigui, ambdues celebren que aquesta legislatura hagi estat la primera vegada que amb la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania s'hagi posat en marxa un projecte perquè els alumnes de la FAD que portin tres anys a Catalunya puguin regular la seva situació amb un contracte de feina. "Però se'ls ha d'oferir una feina d'entrada amb el salari mínim i això a vegades és un impediment perquè el servei que li podem oferir no hi arriba". 

Unes ajudes de Càritas per a les famílies 

Càritas també ha identificat un altre factor que dificulta que les famílies puguin assumir la contractació de persones dedicades a la cura: els sous, ja que les feines precàries dels nuclis familiars a vegades no poden fer front a pagar els sous dels cuidadors. És per això que des del 2014 Càritas ha posat en marxa una bossa de diners (subvencions) que busquen reduir el preu/hora a pagar per part de les famílies que vulguin contractar personal en règim general. 

Davant d'això, actualment l'entitat ofereix uns ajuts durant quatre mesos perquè les famílies puguin pensar en aquell impàs com encarar les cures i atenció que hauran de proporcionar al familiar o persona en qüestió. 
 
Arxivat a