Tot queda en mans del Suprem i el Constitucional. Per a l'esperança hi ha el fet que la dura decisió de la JEC es va prendre sense consens intern -és greu que, davant el dubte, s'opti per restringir drets-, però també és cert que el TS i TC s'han mostrat fins ara inexpugnables amb el que té a veure amb el procés. Acceptar la candidatura de Puigdemont, per febles que siguin els arguments de la JEC, seria un revés als aparells de l'Estat. Diferent serà si s'acaba a Luxemburg. Allà, però, no tenen per què decidir aviat i, si de cas, això obligaria a repetir les europees a Espanya. Arribar a aquesta darrera instància no permetria votar el 26 de maig Puigdemont, Comín i Ponsatí.
La decisió de la JEC va obligar a Junts per Catalunya a prendre decisions. D'entrada, van haver d'acatar-la substituint els seus tres candidats -si més no fins que resolguin les instàncies espanyoles- per evitar l'anul·lació de la llista. L'andanada fa evident que Puigdemont molesta, que se'l vol apartar perquè se'l considera un factor d'inestabilitat. El seu partit ha triat per substituir-los Gonzalo Boyé, Xavier Trias i Beatriz Talegón, que ja havia estat temptada per Puigdemont per les europees.
El partit té el repte de fer compatible la batalla jurídica per assegurar els drets dels seus exiliats amb una oferta electoral seriosa que no folkloritzi el moviment alineant-lo només amb l'emocionalitat i el tacticisme judicial. Els afins al president a l'exili i ell mateix denuncien els intents d'apartar-lo per reclamar adhesió electoral, però ell ha d'evitar que la resposta que doni l'acabi fent descarrilar.
L'hora de l'anàlisi. Ahir seguíem digerint els resultats de diumenge. Per fer-ho us aconsello diverses peces. D'una banda els mapes de Roger Tugas sobre el vot per blocs i municipis i l'anàlisi del politòleg Jordi Muñoz sobre la reculada del vot dual i, per tant, la capacitat del bloc republicà de mantenir suports, també a les espanyoles. Pel que fa a l'opinió us deixo un seguit d'articles contundents des de diferents òptiques sobre el que ens han deixat les eleccions espanyoles:Francesc Marc Àlvaro,Gemma Calvet,Martí Anglada,Jaume Barberà,Maria Vilai Carles Bellsolà.
La governabilitat no es desencallarà fins després de les municipals i europees (també autonòmiques a les regions espanyoles) i els partits són prudents. Ahir, però, ja hi havia pistes. No us perdeu el "Canal Madrid" -amb àudio- de Roger Pi de Cabanyes i aquesta informació de Pep Martí sobre els moviments al PP i la petjada d'Aznar. A la capital espanyola hi tenim Sara González, que ahir va ser a les seus del PP i el PSOE i en fa aquesta crònica. Per ara, Sánchez i Rivera es giren l'esquena. Veurem.
Vist i llegit
Lògicament aquests dies s'ha escrit molt del campionat de lliga del Barça, que demà juga l'anada de les semifinals de la Champions al Camp Nou contra el Liverpool. Un dels bons articles que ha aparegut sobre el títol del club és el que, a El Mundo, dedica el seu cap d'esports a Catalunya, Francisco Cabezas, a Ernesto Valverde que, com diu, potser no enamora però ha fet que el Barça "sembli un equip invulnerable". El podeu recuperar aquí.
El passadís
Diumenge va ser una nit difícil a la seu electoral de Junts per Catalunya i ahir la JEC els va furtar la necessària anàlisi. Les enquestes preveien un resultat pitjor, però ningú esperava que traient set escons ERC els doblés en vots i seients al Congrés. A l'hotel de Barcelona on es reunien dirigents i militants nacionalistes hi havia també el president Quim Torra, amic personal de la segona de la candidatura, l'exconsellera Laura Borràs. A Torra, però, no el van fer intervenir per valorar els resultats de JxCat davant els militants, a diferència del que passava en altres nits electorals amb Jordi Pujol, Artur Mas o Carles Puigdemont. Puigdemont sí va intervenir des de la seu electoral habilitada a Waterloo. Tot plegat va causar una certa sorpresa.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1977, fa 42 anys, Espanya va signar els pactes internacionals de drets civils, polítics, econòmics i socials, que inclouen el de llibertat sindical i el de negociació col·lectiva dels treballadors i els seus representants. La legislació laboral espanyola ha anat avançant i fent-se complexa, però després d'anys d'avenços la temporalitat i la precarietat predominen al mercat laboral. Demà els sindicats sortiran al carrer per demanar la derogació de la reforma laboral del PP -que Pedro Sánchez no ha derogat- i que el PSOE no pacti amb la dreta.
L'aniversari
El 30 d'abril de l'any 1947, avui fa 72 anys, va néixer a Barcelona l'escriptor i guionista català Jaume Cabré, que és un dels més exitosos i traduïts en la nostra llengua. Cabré, que és professor i membre de la secció filològica de l'IEC, és premi d'Honor de les Lletres Catalanes i Creu de Sant Jordi. Les veus del Pamano, sobre la postguerra al Pirineu i que podeu recuperar aquí en la versió de telefilm que va produir TV3, o Jo confesso són algunes de les seves obres més populars. Cabré ha estat també guionista de telenovel·les molt populars.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi