Llach es fa responsable que Sànchez i Cuixart pugessin als vehicles de la Guàrdia Civil el 20-S

L'exdiputat de JxSí Lluís Llach ha estat un dels testimonis més destacats de la tarda. Ha comparegut amb el llibre de Raül Romeva des de la presó, i ha explicat que el 20-S va ser davant del Departament d'Economia i va parlar en diverses ocasions amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. De fet, s'ha fet responsable que els dos dirigents independentistes pugessin damunt dels cotxes de la Guàrdia Civil per desconvocar la manifestació . 

El testimoni ha explicat que després dels parlaments a l'escenari, des d'on es va desconvocar la manifestació, es va constatar que la gent de davant de la conselleria -"la més motivada"- no els havia sentit. Llach ha explicat que l'únic lloc des d'on es podia fer la desconvocatòria de manera efectiva perquè tothom ho sentís era des dels cotxes de la Guàrdia Civil. "Vaig ser jo qui va dir que el millor lloc per desconvocar era dalt dels cotxes", ha assegurat.  

A l'inici de l'interrogatori, Llach s'ha mostrat en desacord amb la presència de Vox com a acusació particular. "Com a ciutadà homosexual i independentista, em sento en desacord amb la presència de Vox", ha apuntat. Manuel Marchena ha dit que la sala "respecta" el seu desacord però que ha de declarar.  

Una concentració cívica i pacífica a Economia

Llach ha explicat que va arribar a les nou a Economia i hi havia centenars de persones. Allà es va trobar amb diputats del Parlament i del Congrés, i van decidir posa-se davant de la porta. "L'últim cop que vaig ser allà eren les 23h", ha explicat, i ha apuntat que es van situar a la porta "com a barrera" davant de la gent: "Estàvem de cara a la gent per fer que tot fos el més normal possible", ha insistit. L'exdiputat de JxSí ha apuntat que la gent estava "organitzada": "Vaig escoltar Cuixart i Sànchez dir a la gent que tinguessin una actitud cívica i pacífica", ha explicat, i ha dit que ell es va posar al seu servei per "calmar i ordenar les coses".

L'exdiputat independentista ha dit que va veure els vehicles de la Guàrdia Civil i, enfilats, hi havia periodistes. Al cap d'una estona, ha relatat, hi havia "un massa" de periodistes que van anar baixant i la gent els va anar substituint damunt dels cotxes. "En cap cas vaig veure un acte de violència contra els vehicles de la Guàrdia Civil, sí que vaig veure que el pes sobre els cotxes provocaven desperfectes", ha apuntat, i ha negat que es llancessin objectes. 

Llach, després de desconvocar la concentració del 20-S: "Mai no m'havien xiulat tant en un escenari"

El testimoni ha dit que el 20-S a Economia hi havia agents dels Mossos i de la Guàrdia Civil. "Hi havia dos o tres mossos davant de la Guàrdia Civil i, davant dels Mossos, estàvem els diputats i diputades fent una fila, no hi havia cap problema", ha explicat. Ha dit també que va saber "abans que passés" que la lletrada del jutjat 13 sortiria per la teulada de la conselleria. En aquest sentit, ha dit que es va intentar que la secretària judicial sortís enmig dels diputats: "No havia de passar res", ha assegurat. 

A preguntes de l'advocacia de l'Estat, ha explicat que Sànchez i Cuixart li van explicar que desconvocarien la manifestació. "Em van demanar que els acompanyés a un escenari a mi i a d'altres diputats", ha dit. "Mai no m'havien xiulat tant en un escenari", ha assegurat. 

Els diputats independentistes, disposats a col·laborar

En el torn de les defenses, Llach ha assegurat que en cap moment van tenir por el 20-S i ha ressaltat que en les mobilitzacions independentistes "sempre s'ha demanat que l'acció de desobediència fos pacífica".  En resposta a Jordi Pina, Llach ha assegurat que els diputats van mostrar-se disposats a col·laborar amb la Guàrdia Civil per permetre l'entrada dels detinguts a la conselleria. "Vam posar-nos d'acord per facilitar l'entrada", ha explicat. 

El testimoni ha relatat que Cuixart li va explicar que hi havia armes als vehicles policials. "Em va demanar a veure si amb el cordó d'avies que teníem podíem arribar als vehicles i demanar a la gent que baixés dels cotxes", ha explicat, i ha insistit que Cuixart i Sànchez li van demanar si podia col·laborar perquè era conegut entre els manifestants. "No va ser senzill fer baixar la gent d'allà, però ho vam aconseguir. Va ser difícil perquè els que estaven allà se sentien en els millors llocs, però van acabar baixant", ha explicat. "El cordó va poder passar i ens vam quedar més tranquil", ha afegit. Un cop allà, Llach ha explicat que va poder veure els desperfectes al vehicle, que eren "pel pes de la gent que hi pujava al damunt". 

"Puc donar fe que els guàrdies civils van ser respectats", ha assegurat Lluís Llach al Suprem

Llach ha assegurat que estàvem en un a protesta massiva i que la frase que més es deia era "fora les forces d'ocupació". "En conjunt, no es cridaven insults", ha afirmat, i ha negat categòricament que s'escopís als agents de la Guàrdia Civil. "No diré que és mentida, això, perquè em faran venir a un acarament", ha dit, amb ironia, el testimoni. "Puc donar fe que els guàrdies civils van ser sempre respectats i el seu comportament va ser exemplar", ha afegit.

Una observadora convidada per la CUP

A primera hora de la tarda, la diputada del Quebec i experta en processos electorals Manon Massé ha explicat que va ser a Catalunya com a "observadora" l'1-O a invitació de la CUP. Ha assegurat que es va pagar els costos de desplaçament i allotjament i que va acceptar fer d'observadora perquè "el dret a l'autodeterminació és un dret fonamental". La testimoni també ha explicat que el dia del referèndum va veure un "poble pacífic, il·lusionat i no violent" que volia votar, i ha apuntat que la gent tenia por que "s'exercís la violència" durant la jornada. 

El pacifisme de Romeva

Dos eurodiputats que van compartir tasques al Parlament Europeu amb Raül Romeva han testificat al Tribunal Suprem –a petició de la seva defensa- per subratllar el compromís de l'exconseller amb una "solució pacífica i democràtica" per a Catalunya. La portuguesa Ana Gomes i l'eslovè Ivo Vagl han remarcat, a més, que mai es va limitar el debat sobre el dret a l'autodeterminació en les discussions parlamentàries. "Mai, seria impensable en un parlament democràtic", ha valorat Gomes.

Per la seva banda, Vagl ha destacat que sempre que Romeva parlava del referèndum ho feia "en base a un consens". Tots dos van ser a una conferència que Romeva, Junqueras i Puigdemont van fer a Brussel·les el gener del 2017. 

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha cridat l'atenció als dos testimonis quan ha considerat que s'estaven excedint en les seves explicacions fent valoracions. "No se l'ha cridat per oferir solucions a un conflicte que excedeix al tribunal", ha replicat Marchena a l'eurodiputat eslovè.

Abús de poder de Marchena

La plataforma International Trial Watch (ITW) ha criticat el tracte que el president de la sala, Manuel Marchena, dona als advocats de les defenses i a alguns testimonis de descàrrec. La plataforma avisa que "l'abús d'autoritat és una falta greu" i ha qüestionat la imparcialitat del magistrat. "La sobreactuació del president quan no permet desplegar l'activitat de descàrrec, recalcant, subratllant i en ocasions ridiculitzant la improcedència de les pretensions podria constituir un motiu, no només d'excés d'autoritat, sinó també una dada objectiva que posés en perill el dret a un jutge imparcial", sosté l'entitat, que remarca que aquesta passada setmana ha estat "especialment preocupant" la reacció de Marchena quan un testimoni, catedràtic universitari, intentava explicar el Llibre Blanc.