Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
eleccions espanyoles 28-A

La recepta Aznar porta el PP al col·lapse

La radicalització del discurs de Pablo Casado, apadrinat per l'expresident espanyol, lliura al PSOE la majoria al Congrés i també al Senat

per Pep Martí, 29 d'abril de 2019 a les 17:05 |
L'expresident espanyol José María Aznar i el líder del PP, Pablo Casado | ACN
Fa uns mesos, Pablo Casado va prendre una decisió que s'ha demostrat arriscada: prescindir dels serveis de Pedro Arriola, durant anys sociòleg de referència de Mariano Rajoy. Arriola, marit de la també defenestrada Celia Villalobos, era l'ideòleg de l'estratègia moderada del PP: no mobilitzar l'adversari, no polaritzar, sinó "adormir" el bàndol contrari. Aquests dies, alguns a la seu de Génova recordaran Arriola. 

El Partit Popular (PP) es troba en estat de xoc. De cop, la formació que durant dècades ha estat la gran organització de la dreta espanyola, sense adversaris de pes en l'espai que va del centre a la dreta extrema. Ara tot ha canviat. No és només que el PP ha perdut bous i esquelles el 28-A. És tot una cultura política la que s'ha precipitat. El partit es va construir per ser una força hegemònica més enllà del seu potencial electoral. Hegemònica també en el camp de les idees. La FAES, la fundació que presideix José María Aznar, havia d'assenyalar el camí i va aconseguir ser el laboratori de pensament més influent de l'Estat. 


Durant el mandat de Mariano Rajoy, els lligams entre el partit i l'aznarisme es van relaxar fins arribar, en l'etapa final del govern de Rajoy, al trencament. La crisi del PP, amb l'acumulació d'escàndols de corrupció i la creixent irritació dels sectors més extrems per l'actitud considerada feble de Rajoy davant el procés català, va ser vista per l'aznarisme com una oportunitat. Es podia tornar a "encarrilar" el partit. La moció de censura va treure Rajoy de l'escena. Aznar va explicitar el seu suport a Pablo Casado i les divisions en el nucli dur de la direcció de Rajoy (Soraya Saénz de Santamaría versus María Dolores de Cospedal) van aplanar el camí. 

Un discurs exacerbat

El juliol del 2018, Casado va guanyar per sorpresa un congrés molt tens. Des d'aquell moment, el gir a la dreta ha estat brusc, amb una invocació als "valors" conservadors i contínues apel·lacions al nacionalisme espanyol i la monarquia. Després, l'aparició de Vox a l'horitzó va extremar encara més el seu missatge. El líder del PP ha fet una campanya amanida dia sí dia també amb atacs duríssims al cap del govern. El líder de l'oposició conservadora no s'ha cansat de titllar Pedro Sánchez de "traïdor" a la pàtria i amic de "terroristes". Una cosa inaudita i impròpia de qui vol encarnar el centre dreta espanyol.

Casado ha quedat encerclat dins d'una "bombolla" ideològica, amb seu a Madrid, representada ideològicament per la FAES, amb el gruix dels mitjans conservadors i d'alguns creadors d'opinió (amb l'activista Federico Jiménez Losantos al davant) i alguns sectors ultres (i minoritaris) de l'Església, que l'han dut a intentar reobrir la causa antiavortista. Casado no ha sabut -i tampoc ha volgut- desempallegar-se de la pesada ombra d'Aznar. 


Aquest dilluns, la FAES ha reaccionat als resultats amb un comunicat en què considera el panorama sorgit de les eleccions com a "extremadament preocupant per Espanya". Però, sense entrar en el fons dels problemes de la dreta espanyola, redueix la seva crisi a la "fragmentació" i afirma que "la dispersió penalitza sense remei". Critica que Ciutadans i Vox hagin proclamat voler foragitar Sánchez de la Moncloa però al final han contribuït a la seva victòria. Com és habitual en les declaracions d'Aznar, ubica Vox en el bloc de "centre dreta". En el torn de les valoracions, a Génova han fet propòsit d'esmena i han reclamat unitat a la dreta. El secretari general dels populars, Teodoro García Egea, ha assegurat que l'executiva farà "autocrítica" aquest dimarts.

Arriola tenia raó

Els resultats del PP corroboren un cop més el fracàs d'una estratègia, influïda per l'extrema dreta del Partit Republicà, que sosté que per guanyar cal polaritzar l'electorat i excitar les bases. Aquesta línia ha tornat a errar. Rajoy no va caure mai en aquesta estratègia i, tot i que no va descuidar la seva ala dura, va mantenir com a sociòleg i conseller a Pedro Arriola. El 28-A ha estat una radiografia de la societat espanyola, que ha mostrat l'existència d'una extrema dreta forta, Vox, però alhora li ha posat un mur. Malgrat els vents huracanats que venen dels EUA, a l'estat espanyol, com a la majoria de democràcies europees, les eleccions les continua guanyant qui ocupa l'espai central.   

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació