CANAL MADRID

ÀUDIO «Sánchez, abocat a repensar Espanya»; la píndola des de Madrid

«El PSOE dona per feta una entesa amb ERC que –a priori- haurà de ser gratuïta, però que a la llarga haurà de suposar concessions per salvar la majoria parlamentària en el dia a dia al Congrés»

per NacióDigital, 29 d'abril de 2019 a les 12:20 |

Les eleccions d'aquest diumenge deixen tres guanyadors clars. El primer un Pedro Sánchez que va fer del trankimazín el seu emblema de campanya, i que al final s'ha imposat als discursos exagerats de la dreta. Sánchez venia estabilitat i la dreta, la perpetuació d'un conflicte que només han comprat els molt cafeters.


El segon guanyador de la nit ho és de casualitat. Rivera havia apostat per una aliança amb el PP que no podrà ser, però els resultats electorals el deixen frec a frec amb el seu gran rival de la dreta. El seu "no" a Sánchez és, ara, una operació per cruspir-se les engrunes que queden del PP a les eleccions del 26 de maig.

I el tercer guanyador és l'independentisme. No només resisteix, sinó que aconsegueix cinc escons més, i esdevindrà clau en el joc d'aliances de Pedro Sánchez. El PSOE dona per feta una entesa amb ERC que –a priori- haurà de ser gratuïta, però que a la llarga haurà de suposar concessions per salvar la majoria parlamentària en el dia a dia al Congrés.

El gran perdedor de la nit és un Pablo Casado, enfonsat en la misèria. Aznar va dir que l'independentisme fracturaria abans Catalunya que Espanya, però el seu remei ha estat un boomerang que ha acabat fracturant i deixant en mínims la dreta que pretenia unificar sota la bandera del PP. La vella guàrdia dels populars, amb Feijóo al capdavant, ja prepara el funeral d'un líder hiperventilat que ha perdut més de la meitat dels escons i que ni tan sols ho pot justificar per l'ascens de Vox.

I precisament Vox i Podem no han complert les expectatives. Els de Santiago Abascal perquè no podrà repetir l'experiment andalús i han tocat un sostre massa baix. I Podem perquè el nou paper de líder responsable de Pablo Iglesias només ha servit per accentuar el seu paper de crossa.


A partir d'aquest dilluns el president espanyol pot utilitzar per última vegada la carta de la por a la repetició d'eleccions i forçar l'independentisme a regalar-li la investidura, però l'aritmètica el condemnarà, al final, a obrir un escenari nou. Es tracta de no convertir el seu "no és no" en un tret al peu i teixir una aliança de llarg abast. Toca repensar Espanya i fer alta política per primera vegada després de 40 anys.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació