29
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
7:59h
Qui li havia de dir a Pedro Sánchez, fa tan sols un any, que guanyaria les eleccions espanyoles amb pràcticament el doble de vots que el PP. El líder del PSOE, desnonat pels barons del seu partit i imposant-se contra pronòstic en una batalla interna contra Susana Díaz, té ara via lliure cap a la Moncloa a cavall d'una majoria molt més folgada que la que tenia abans de convocar comicis anticipats. La jugada li ha funcionat, però en temps de fragmentació no ho podrà fer sol. I té dues opcions: mirar cap a l'esquerra que representa Podem i estendre la mà als independentistes, o bé pactar amb Ciutadans.
Aquesta segona via, com es va veure ahir a última hora a la seu de Ferraz, no compta amb simpaties dins l'electorat socialista. Albert Rivera s'ha destapat en aquesta campanya com un representant de la dreta més dura, competint amb el PP i amb Vox, i no gaudeix d'una bona relació amb Sánchez. Queden lluny els temps del pacto del abrazo, i d'aquella versió de Ciutadans pretesament reformista i liberal. Ara ha quedat a només 200.000 vots del PP i Rivera se sentirà legitimat per erigir-se com el líder de futur de la dreta espanyola, un cop Pablo Casado ha quedat socarrimat com president del PP. Una nova patacada a les municipals i autonòmiques del maig serà definitiva.
Sánchez, per tant, ha liquidat el principal enemic -el PP- i està en posició de força per triar socis. El dilema, però, no és senzill. Què fer: anar amb Rivera, com voldrà l'Íbex-35 i com li reclamaran els barons? O bé apostar per una agenda social de la mà de Pablo Iglesias i resoldre -o almenys començar a resoldre- el conflicte a Catalunya mantenint un canal estable amb ERC i, si cal, Junts per Catalunya? Tots dos, en campanya, han deixat clar que tenen voluntat de diàleg amb el PSOE, sempre i quan es pugui parlar -sense terminis fixats- de la possibilitat de celebrar un referèndum.
Els republicans, victoriosos per primera vegada en unes eleccions espanyoles a Catalunya, parteixen amb avantatge davant de JxCat per disposar d'influència a Madrid. Han doblat els seus socis de Govern en escons i en vots, i veuen avalada l'estratègia d'eixamplar la base. Ara només falta que Sánchez no mescli el vermell amb el taronja.