28
d'abril
del
2019
Actualitzat
el
29
d'abril
a les
0:54h
Amb el 39% dels vots escrutats, el PSC confirmaria la seva remuntada el 28-A, sent segona força a Catalunya i obtenint 12 diputats al Congrés. Tot i que els socialistes aspiraven a repetir una victòria a les espanyoles que no es produeix des del 2008, amb Carmen Chacón de cap de llista, aquest resultat consolida la victòria del PSOE al conjunt de l'Estat.
Entre les raons que permeten entendre la remuntada socialista -veníen d'obtenir només 7 diputats el 2016- hi ha precisament l'efecte Sánchez. El president espanyol ha participat en dos grans actes de campanya a Catalunya, deixant clar el missatge que volia transmetre.
D'una banda, la promesa de potenciar l'autogovern i respectar les institucions catalanes. Una iniciativa que, si bé no ha definit detalladament, ha servit per allunyar els fantasmes de la nova aplicació del 155, fins i tot de forma perpètua, que abanderava la dreta.
La cap de llista del PSC, ha fet una campanya tranquil·la, intentant minimitzar errades que poguessin comportar fugues de vot, i sembla que ho ha aconseguit. Amb el llegat del govern Sánchez i la por a la ultradreta com a constants d'una campanya electoral. La irrupció de Vox ha servit els socialistes per reivindicar-se com l'única garantia que a la Moncloa hi hagués un govern progressista i disposat a dialogar amb els independentistes.
La victòria, però, s'ha escolat dels dits dels socialistes, després de ser molt tebis durant la campanya sobre la possibilitat d'un acord postelectoral amb Ciutadans. El "mai és mai" de Sánchez en referència a l'autodeterminació i el referèndum també han fet que, tot i defensar un tarannà dialogant, els votants favorables a una consulta acordada i temerosos de Vox, no s'hagin sentit prou seduïts pel president espanyol.
Entre les raons que permeten entendre la remuntada socialista -veníen d'obtenir només 7 diputats el 2016- hi ha precisament l'efecte Sánchez. El president espanyol ha participat en dos grans actes de campanya a Catalunya, deixant clar el missatge que volia transmetre.
D'una banda, la promesa de potenciar l'autogovern i respectar les institucions catalanes. Una iniciativa que, si bé no ha definit detalladament, ha servit per allunyar els fantasmes de la nova aplicació del 155, fins i tot de forma perpètua, que abanderava la dreta.
La cap de llista del PSC, ha fet una campanya tranquil·la, intentant minimitzar errades que poguessin comportar fugues de vot, i sembla que ho ha aconseguit. Amb el llegat del govern Sánchez i la por a la ultradreta com a constants d'una campanya electoral. La irrupció de Vox ha servit els socialistes per reivindicar-se com l'única garantia que a la Moncloa hi hagués un govern progressista i disposat a dialogar amb els independentistes.
La victòria, però, s'ha escolat dels dits dels socialistes, després de ser molt tebis durant la campanya sobre la possibilitat d'un acord postelectoral amb Ciutadans. El "mai és mai" de Sánchez en referència a l'autodeterminació i el referèndum també han fet que, tot i defensar un tarannà dialogant, els votants favorables a una consulta acordada i temerosos de Vox, no s'hagin sentit prou seduïts pel president espanyol.