29
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
6:53h
El triomf d'Esquerra Republicana en les eleccions espanyoles d'aquest diumenge entronca amb els històrics resultats d'ERC a les eleccions del 16 de febrer del 1936. Aquesta va ser la darrera vegada que el partit de Francesc Macià i Lluís Companys es va imposar en unes eleccions espanyoles, també de gran transcendència. Les d'aquell any va ser una elecció diferent, en un altre context, però en un ambient polític molt carregat i amb elements que són comparables.
Catalunya vivia amb la seva autonomia suspesa, després dels fets del Sis d'Octubre, quan el president Companys va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal espanyola, després que la CEDA, l'aliança de dretes que no reconeixia la República, entrés al govern de Madrid. El Govern de la Generalitat estava empresonat i havia estat jutjat i condemnat a 30 anys de reclusió per rebel·lió. La dreta governava a Espanya, però de manera inestable, el que va conduir el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, a dissoldre les Corts i convocar noves eleccions. Nació Digital us va oferir un diari de campanya d'aquelles eleccions que podeu recuperar aquí.
Un 71% de participació
El febrer del 1936 hi va haver un 71% de participació. En alguns llocs de Catalunya, com a les comarques de Barcelona, va arribar al 75%, (un 10% més que a les anteriors, del 1933). El Front d'Esquerres que liderava ERC va treure el 58% dels vots pel 41% del Front d'Ordre, que acabdillava la Lliga de Francesc Cambó. Un resultat molt més clamorós que el del conjunt de l'estat espanyol, on la diferència va ser molt estreta en favor de les esquerres.
Dels 54 diputats elegits, 41 va ser pel Front d'Esquerres (21 d'ERC, 5 d'Acció Catalana, 3 del Partit Republicà d'Esquerra, 2 del PNRE, una escissió d'ERC, 2 de la Unió de Rabassaires, 4 de la Unió Socialista, 1 del POUM, 1 del PSOE, i dos per dos partits comunistes minoritaris). Dels 13 de dretes, 12 foren per la Lliga i 1 pels tradicionalistes. Les conseqüencies de les eleccions van ser immediates: formació d'un gvern d'esquerres a Madrid, alliberament de Companys i la resta de membres del seu executiu i recuperació de l'autonomia de Catalunya.
El primer triomf d'ERC en unes espanyoles
La primera victòria electoral de la història d'ERC va ser el 12 d'abril de 1931, quan els republicans van guanyar àmpliament les eleccions municipals. El bloc republicà-socialista va fer e mateix a Espanya, es va proclamar la República i el rei Alfons XIII va marxar a l'exili. Poc després es van convocar eleccions constituents a Espanya. Va ser el 28 de juny del 1931 i les esquerres es van imposar clarament arreu. ERC va obtenir 31 escons, més els 4 de la USC, coaligada amb ella. A més, Marcel·lí Domingo va veure elegits 3 diputats radicalsocialistes, propers a ERC. Si s'afegeixen 1 diputat del PSOE i 1 de federal, les esquerres van sumar 40 escons. La Lliga n'obtení 4, Acció Catalana 2 i els lerrouxistes del Partit Radical 2 més.
En les eleccions espanyoles del novembre del 1933, dos anys i mig després de la proclamació de la Segona República, van canviar les tornes. Les dretes van imposar-se tant a Espanya com a Catalunya. A Barcelona ciutat i comarques, la participació va ser del 60 i del 65%, respectivament. La Lliga va guanyar, tot i que per poc: 28 diputats enfront els 27 d'ERC i els seus aliats.
Catalunya vivia amb la seva autonomia suspesa, després dels fets del Sis d'Octubre, quan el president Companys va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal espanyola, després que la CEDA, l'aliança de dretes que no reconeixia la República, entrés al govern de Madrid. El Govern de la Generalitat estava empresonat i havia estat jutjat i condemnat a 30 anys de reclusió per rebel·lió. La dreta governava a Espanya, però de manera inestable, el que va conduir el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, a dissoldre les Corts i convocar noves eleccions. Nació Digital us va oferir un diari de campanya d'aquelles eleccions que podeu recuperar aquí.
Un 71% de participació
El febrer del 1936 hi va haver un 71% de participació. En alguns llocs de Catalunya, com a les comarques de Barcelona, va arribar al 75%, (un 10% més que a les anteriors, del 1933). El Front d'Esquerres que liderava ERC va treure el 58% dels vots pel 41% del Front d'Ordre, que acabdillava la Lliga de Francesc Cambó. Un resultat molt més clamorós que el del conjunt de l'estat espanyol, on la diferència va ser molt estreta en favor de les esquerres.
Dels 54 diputats elegits, 41 va ser pel Front d'Esquerres (21 d'ERC, 5 d'Acció Catalana, 3 del Partit Republicà d'Esquerra, 2 del PNRE, una escissió d'ERC, 2 de la Unió de Rabassaires, 4 de la Unió Socialista, 1 del POUM, 1 del PSOE, i dos per dos partits comunistes minoritaris). Dels 13 de dretes, 12 foren per la Lliga i 1 pels tradicionalistes. Les conseqüencies de les eleccions van ser immediates: formació d'un gvern d'esquerres a Madrid, alliberament de Companys i la resta de membres del seu executiu i recuperació de l'autonomia de Catalunya.
El primer triomf d'ERC en unes espanyoles
La primera victòria electoral de la història d'ERC va ser el 12 d'abril de 1931, quan els republicans van guanyar àmpliament les eleccions municipals. El bloc republicà-socialista va fer e mateix a Espanya, es va proclamar la República i el rei Alfons XIII va marxar a l'exili. Poc després es van convocar eleccions constituents a Espanya. Va ser el 28 de juny del 1931 i les esquerres es van imposar clarament arreu. ERC va obtenir 31 escons, més els 4 de la USC, coaligada amb ella. A més, Marcel·lí Domingo va veure elegits 3 diputats radicalsocialistes, propers a ERC. Si s'afegeixen 1 diputat del PSOE i 1 de federal, les esquerres van sumar 40 escons. La Lliga n'obtení 4, Acció Catalana 2 i els lerrouxistes del Partit Radical 2 més.
En les eleccions espanyoles del novembre del 1933, dos anys i mig després de la proclamació de la Segona República, van canviar les tornes. Les dretes van imposar-se tant a Espanya com a Catalunya. A Barcelona ciutat i comarques, la participació va ser del 60 i del 65%, respectivament. La Lliga va guanyar, tot i que per poc: 28 diputats enfront els 27 d'ERC i els seus aliats.