27
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
19:05h
Un llop a la foscor. L’absència d’enquestes al tram final de la campanya i la detecció de vot ocult generen alarma a les seus dels grans partits espanyols. Vox no va aparèixer als radars d’Andalusia fins al recompte, i la plana política espanyola calibra fins a quin punt l’extrema dreta ha connectat amb "l’Espanya del pladur", la de treballadors abstencionistes que poden dinamitar ara el tauler de joc. És l’essència d’un falangisme 2.0 que cavalca a lloms dels qui es proclamen indecisos.
Tots els tracks interns apunten que Santiago Abascal rebentarà el llindar del 12% dels vots, i la pregunta és si prové d’altres partits o de l’abstenció. Les formacions de l’esquerra que han utilitzat aquest fantasma com a factor mobilitzador confien que el sistema d’Hondt –que castiga els partits petits que es presenten a tot l’Estat- apaivagui l’incendi, però són conscients també que el mateix mecanisme pot catapultar Vox si esdevé segona o tercera força a demarcacions clau. Per a elles l’esperança és que Vox fragmenti la dreta, no que li atorgui la victòria.
De moment, Vox arrossega multituds als seus actes electorals i –al contrari que la resta de partits- omple també a través d’internet, on milers de persones segueixen els seus directes a través de YouTube o Facebook. Sense espais gratuïts ni presència als debats, els seus vídeos –i els dels youtubers afins- generen milers de visualitzacions i superen amb escreix la presència de la resta de formacions a la xarxa. El secret: connectar amb sectors que se senten desatesos per la política tradicional.
El seu ascens és fruit també del discurs hiperbòlic de PP i Cs. Els votants que compren el relat de Casado i Rivera busquen alhora un partit capaç de donar una resposta proporcionada al seu diagnòstic, i aquest no és el PP o Cs, sinó Vox. Un tret al peu que ha dessagnat les dues formacions en favor d’Abascal, però que els pot sortir bé si serveix per fer emergir votants nous i fer sumar el bloc.
Aquest és l’autèntic "factor Vox" de les eleccions: la capacitat de Santiago Abascal d’emular la gesta de Podem al 2015 i fer anar a les urnes a persones fins ara alienes a les eleccions. És la paradoxa que resoldran els comicis d’aquest diumenge. Vox ha ajudat PSOE i Podem a mobilitzar el vot de la por, però també pot propulsar en escons el bloc conservador.
Mentrestant, i independentment del resultat, Vox ja ha guanyat. Ha desplaçat 10 graus a la dreta tot el mapa polític espanyol, des del PP a l’independentisme. Fruit de la seva irrupció, Casado ha comprat les receptes de l’utradreta en matèries com l’avortament, Rivera s’ha situat al paral·lel ideològic de l’antic rajoyisme, Sánchez es proclama “orgullós” de ser espanyol i Iglesias reivindica la Constitució del 78.
I fruit de la seva irrupció, també, ERC i JxCat es veuen abocats a regalar –si poden- la investidura d’un president del PSOE que va signar el 155 a canvi d’un "ja ho trobarem". És la política del mal menor en una època en què la ultradreta campa per Europa. El que sigui per evitar el desastre i no haver de rebobinar 40 anys la pel·lícula les conquestes socials. Tot, en definitiva, per sobreviure en democràcia.
Tots els tracks interns apunten que Santiago Abascal rebentarà el llindar del 12% dels vots, i la pregunta és si prové d’altres partits o de l’abstenció. Les formacions de l’esquerra que han utilitzat aquest fantasma com a factor mobilitzador confien que el sistema d’Hondt –que castiga els partits petits que es presenten a tot l’Estat- apaivagui l’incendi, però són conscients també que el mateix mecanisme pot catapultar Vox si esdevé segona o tercera força a demarcacions clau. Per a elles l’esperança és que Vox fragmenti la dreta, no que li atorgui la victòria.
Vox ja ha guanyat: ha desplaçat 10 graus a la dreta tot el mapa polític espanyol, des del PP a l’independentisme
De moment, Vox arrossega multituds als seus actes electorals i –al contrari que la resta de partits- omple també a través d’internet, on milers de persones segueixen els seus directes a través de YouTube o Facebook. Sense espais gratuïts ni presència als debats, els seus vídeos –i els dels youtubers afins- generen milers de visualitzacions i superen amb escreix la presència de la resta de formacions a la xarxa. El secret: connectar amb sectors que se senten desatesos per la política tradicional.
El seu ascens és fruit també del discurs hiperbòlic de PP i Cs. Els votants que compren el relat de Casado i Rivera busquen alhora un partit capaç de donar una resposta proporcionada al seu diagnòstic, i aquest no és el PP o Cs, sinó Vox. Un tret al peu que ha dessagnat les dues formacions en favor d’Abascal, però que els pot sortir bé si serveix per fer emergir votants nous i fer sumar el bloc.
Aquest és l’autèntic "factor Vox" de les eleccions: la capacitat de Santiago Abascal d’emular la gesta de Podem al 2015 i fer anar a les urnes a persones fins ara alienes a les eleccions. És la paradoxa que resoldran els comicis d’aquest diumenge. Vox ha ajudat PSOE i Podem a mobilitzar el vot de la por, però també pot propulsar en escons el bloc conservador.
ERC i JxCat es veuen abocats a regalar –si poden- la investidura d’un president del PSOE que va signar el 155 a canvi d’un "ja ho trobarem"
Mentrestant, i independentment del resultat, Vox ja ha guanyat. Ha desplaçat 10 graus a la dreta tot el mapa polític espanyol, des del PP a l’independentisme. Fruit de la seva irrupció, Casado ha comprat les receptes de l’utradreta en matèries com l’avortament, Rivera s’ha situat al paral·lel ideològic de l’antic rajoyisme, Sánchez es proclama “orgullós” de ser espanyol i Iglesias reivindica la Constitució del 78.
I fruit de la seva irrupció, també, ERC i JxCat es veuen abocats a regalar –si poden- la investidura d’un president del PSOE que va signar el 155 a canvi d’un "ja ho trobarem". És la política del mal menor en una època en què la ultradreta campa per Europa. El que sigui per evitar el desastre i no haver de rebobinar 40 anys la pel·lícula les conquestes socials. Tot, en definitiva, per sobreviure en democràcia.