28
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
17:17h
Joe Biden deu haver lamentat moltes vegades no haver llançat la seva candidatura a la Casa Blanca el 2016, quan era vicepresident de Barack Obama. Però davant la potent candidatura de Hillary Clinton i la lleialtat d'aquesta amb Obama, que l'havia vençut a les primàries demòcrates del 2008, va recular. Entre l'estructura del partit, Clinton era "la" candidata.
Després del triomf de Donald Trump, el mateix Biden es va sincerar sobre el seu principal handicap davant una hipotètica campanya presidencial: "El 2020, en el millor dels casos, tindré 78 anys". Aquesta setmana, ha fet bons els pronòstics i, desafiant l'edat, però no la seva ambició, ha anunciat que serà candidat. Biden apareix com el favorit de partida i la seva candidatura presenta punts forts indiscutibles, però també handicaps seriosos.
A favor: Obama i el nervi populista
Biden no estarà sol en aquesta campanya. Porta amb ell el bagatge d'haver estat vuit anys vicepresident amb Obama. Caldrà veure si l'expresident explicitarà o no el seu suport a qui va ser el seu segon. Però el més segur és que el candidat tingui lligat algun tipus de complicitat amb el "món Obama". A banda d'això, Biden podria obtenir també el suport de Clinton. Un punt a la dreta d'Obama, un punt a la dreta de Clinton (ha estat un "colom" en política exterior enfront la "falcona" exsecretària d'Estat), pot ser un aglutinador.
Una altra bona carta que té Biden és que té més tremp populista que altres demòcrates de l'establishment. Amb bones relacions amb el món sindical, sempre ha tingut capacitat per connectar amb el votant blanc popular, un element que pot ser decisiu en les properes eleccions. A més, va néixer a l'estat de Pennsilvània, al Mig Oest empobrit que va decantar-se per Trump.
En contra: l'edat i alguns episodis llunyans
El principal handicap de Biden és l'edat, que vol dir també una trajectòria política molt llarga que va començar el llunyaníssim 1972, quan va entrar per primera vegada al Senat representant el petit estat de Delaware, a la costa est. Des d'aleshores va exercir com un demòcrata liberal (equivalent a progressista en l'argot polític nord-americà), però sense excessos. El seu catolicisme de matriu irlandesa el va fer mantenir una posició reticent a l'avortament durant un temps.
En el seu curriculum polític hi ha un episodi que ara li recordaran. Biden va donar suport a l'anomenada "guerra contra les drogues" que va anunciar Ronald Reagan el 1982 i que va ser criticada pels sectors més crítics de la societat nord-americana per no resoldre el problema de fons i va ser vista per la població negra com un atac als més empobrits de la seva comunitat.
Caldrà veure si els demòcrates opten per una carta sòlida però desgastada pel temps, o si opten per una línia d'esquerra nítida, amb el també veterà Bernie Sanders, o per algun altre aspirant de l'ala més progressista (Kamala Harris, Elizabeth Warren), o per algun rostre centrista més jove que ara lluita per encarnar l'esperit d'Obama, com el jove congressista per Texas, Beto O'Rourke o el més jove Pete Buttigieg. Biden haurà de competir amb un ventall molt nombrós d'aspirants. Però no serà fàcil menystenir el carismàtic segon d'Obama.
Després del triomf de Donald Trump, el mateix Biden es va sincerar sobre el seu principal handicap davant una hipotètica campanya presidencial: "El 2020, en el millor dels casos, tindré 78 anys". Aquesta setmana, ha fet bons els pronòstics i, desafiant l'edat, però no la seva ambició, ha anunciat que serà candidat. Biden apareix com el favorit de partida i la seva candidatura presenta punts forts indiscutibles, però també handicaps seriosos.
A favor: Obama i el nervi populista
Biden no estarà sol en aquesta campanya. Porta amb ell el bagatge d'haver estat vuit anys vicepresident amb Obama. Caldrà veure si l'expresident explicitarà o no el seu suport a qui va ser el seu segon. Però el més segur és que el candidat tingui lligat algun tipus de complicitat amb el "món Obama". A banda d'això, Biden podria obtenir també el suport de Clinton. Un punt a la dreta d'Obama, un punt a la dreta de Clinton (ha estat un "colom" en política exterior enfront la "falcona" exsecretària d'Estat), pot ser un aglutinador.
Una altra bona carta que té Biden és que té més tremp populista que altres demòcrates de l'establishment. Amb bones relacions amb el món sindical, sempre ha tingut capacitat per connectar amb el votant blanc popular, un element que pot ser decisiu en les properes eleccions. A més, va néixer a l'estat de Pennsilvània, al Mig Oest empobrit que va decantar-se per Trump.
En contra: l'edat i alguns episodis llunyans
El principal handicap de Biden és l'edat, que vol dir també una trajectòria política molt llarga que va començar el llunyaníssim 1972, quan va entrar per primera vegada al Senat representant el petit estat de Delaware, a la costa est. Des d'aleshores va exercir com un demòcrata liberal (equivalent a progressista en l'argot polític nord-americà), però sense excessos. El seu catolicisme de matriu irlandesa el va fer mantenir una posició reticent a l'avortament durant un temps.
En el seu curriculum polític hi ha un episodi que ara li recordaran. Biden va donar suport a l'anomenada "guerra contra les drogues" que va anunciar Ronald Reagan el 1982 i que va ser criticada pels sectors més crítics de la societat nord-americana per no resoldre el problema de fons i va ser vista per la població negra com un atac als més empobrits de la seva comunitat.
Caldrà veure si els demòcrates opten per una carta sòlida però desgastada pel temps, o si opten per una línia d'esquerra nítida, amb el també veterà Bernie Sanders, o per algun altre aspirant de l'ala més progressista (Kamala Harris, Elizabeth Warren), o per algun rostre centrista més jove que ara lluita per encarnar l'esperit d'Obama, com el jove congressista per Texas, Beto O'Rourke o el més jove Pete Buttigieg. Biden haurà de competir amb un ventall molt nombrós d'aspirants. Però no serà fàcil menystenir el carismàtic segon d'Obama.